Victor Hugo en català/A ma filla

A MA FILLA

 Ja ho veus, filla, ja ho veus;jo m' aconorto:
 la vida que jo porto
porta també. Del mon viu allunyada.
¿Ditxosa? no: ¿triunfant? encara menos:
 viu resignada.

 Alsa ton front seré, y sías piadosa:
 aixís corn lo jorn posa
sa flama en mitx del cel, tú, filla amada,
posa també ton ?ánima en lo fondo
 de ta mirada.

 Gosant d' entera ditxa y de venfura
 no hi ha cap criatura:

l' hora es pera tothom cosa incompleta;
l' hora es un' ombra vaga, y nostra vida
 d' ombra está feta.

 Si: de la sort que cadascú ensopega
 tothom á cor renega.
Pera set tots ditxosos ¡sort morosa!
máncals'hi tot, si, tot: es á dir, máncals'hi
 molt poca cosa!

 Y aquesta poca cosa que 'ls hi manca,
 y que la ditxa 'ls tanca,
la cercan ab neguit que 'ls esclavisa
y es un poch d' or, un nom, una mirada,
 ó una sonrisa!

 Al rey mes gran li manca 'l goig del cor
 si desconeix l' amor:
la gota d' aygua manca al gran desert:
l' home es un pou, y en sas fondas entranyas
 tothom s' hi pert.

Aquestos pensadors, als qu' avuy veus
 divinisar corn déus;
aquestos héroes qu' ab son ull dominan
y á qual infiuix los horizonts mes vastos
 tots s' il-luminan;

 Després d' haver l' espay ab sos raigs d' or
 omplert de resplandor
corn una ardent antorxa, ¡ay! han anat
á buscar en lo fondo d ' una tomba
 la obscuritat.

 Lo cel que nostres mals no desconeix
 piadós se compadeix
de nostres jorns, cadena de dolors;
y tots los dematins nostras auroras
 banya ab sos plors.

 Déu que de sa llum pura 'ls raigs envía
 á aclarar nostra vía,
nos diu qui es Ell y qui nosaltres som:

una lley naix de totas eixas cosas
 y de tothom.

 Y aquesta lley de procedencia augusta,
 per lo santa y lo justa,
aqui la tens:—tothom la pot complir:—
ó amarho tot ó be tot compadirho;
 res aborrir.