Victor Hugo en català/Encara a tú

ENCARA A TÚ

A tú, si, sempre á tú! ¿Y á qui ma lira
cantar millor podrá
qu' al sér per qui ma ment sempre delira
y cants d' amor l' hi inspira?
Si no es cantar ton nom ¿qué cantará?

Ton esguart aclareix ma nit obscura;
ta imatge reflecteix
en mos somnis de gloria y de ventura
ta má es qui la segura
via 'm mostra y per ella 'm conduheix.

Reflectada en tos ulls, fins á mi arriba
la clara llum del cel.

de mon destí 'l guardiá es ta rogativa,
y quant ta véu altiva
sent lo méu cor, desprecia tot recel.

¡Y com nó! si la veu que 'l cel emana
es lo reclam constant
de las Verges qu' anyoran la germana!
Si per m' ánima orfana
t' ánima es lo eco de son célich cant!

Quan ton ull fas que 'm parle y me contemple
y 'm frega ton vestit,
com si 'm toqués un vel sagrat del temple
jo dich, prenent exemple
de Tobias:—Un ángel hi ha en ma nit.

Llavors que de mon dol lo nuvolatje
vingueres á esquivar,
del sant Pastor pensi en lo maridatje
quan, cansat del viatje,
trová una verge envers la font anar.

Jo t'amo com á un ser d' altre natura:
com l' ávia sos consells;
com s' ama á una jermana qu' ab ternura
nostra salut procura;
com á son derrer fill aman dos vells.

Jo t' amo tant que plore sols de pensarho,
pus plena veigs de mals
la vida y á tú 't veig sens cap amparo
en eix desert avaro
quals arbres per no da' ombra creixen alts.

¡Senyor! féu que 'l plaher y l' alegria
servescanl'hi d' escut,
pus dedica á vostra honra nit y dia:
y del goig qu' ella ansia
lo vér secret demana á la virtut!