Victor Hugo en català/Escoltam, oh Magdalena (Jaume Martí)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Victor Hugo en català (1880) (page 167 crop).jpg


Escóltam, oh Magdalena



 Escóltam donchs, Magdalena:
L' ivern ja lo pla no umplena
que glassava ahí tan tost;
vina á eix bosch d' hon ma partida
se retira al lluny conduhida
per los sons errants del corn.

 Vina! Sembla Magdalena,
que Primaver' qu' ab sa alena
dona als rosers llurs colors,

eixa nit, per darte ufana,
espolsa sobre la plana
sa roba plena de flors:

 Si jo sigués, bella nina,
l' anyel que sa flama fina
se desembull baix tos dits;
si sigués l' aucell que passa,
y qu' en lo espay li don cassa
de ta veu un dolset crit;

 Si jo sigués, Magdalena,
l' hermitá de Tombelena
en son piadós tribunal,
quan ta boca á son orella
de tos pecats de la vetlla
l' hi llíure 'l vot virginal;

 Si jo tingués, Magdalena,
l' ull de nocturna phalena
llavors que 'l somni 't sorpren,
y qu' ab son ala indiscreta,
de ta celdeta secreta
bat los vidres transparents;

 Quant ton seno, oh Magdalena,
surr?del corsé de ballena,
lliure al fi de'l vellut clar;
quant de por de veuret núa
ne trias ¡oh pudor túa!
ta roba sobre 'l mirall;

 Si volguesses, Magdalena,
ta casa seria plena
de patjes y de vassalls,
y ta capella á María
baix la seda amagaria
la pedra de los seus archs;

 Si volguesses, Magdalena,
en compte de l' azutcena
qu' adorna ton barretó,
la corona haurias presa
de comptesa ó baronesa,
del que la perla es floró;

 Si volguesses, dolsa aymia,
castellana jo 't faria;

jo soch lo compte Roger;
deixa per mi eixas cabanyas
á no ser que tú t' afanyes
en que 'm fasse pastoret.



Victor Hugo en català (1880) (page 164 crop).jpg