Victor Hugo en català/La cautiva

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



LA CAUTIVA


 Si no estigués cautiva
voldria aquest pais,
y aqueixa mar planyiva,
y eix camp de vert tapís,
y eixa munió d' estrellas
si, al llarch de las portellas,
lo pas dels centinellas
ma orella no ferís.

 Jo no só circassiana
pera qu' en lo serrall,
mentre 'm poso galana
l' eunuch tinga 'l mirall:
so d' una terra hermosa
ahont ningú s' oposa
si un jove á la amorosa
nina parla en lo ball.

 No obstant jo amo eixa riva
ahont l' halena del cers
d' ivern ja may arriba
per los portals oberts.
D' istiu la pluja es calda:
l' insecte vert y gualda
lluheíx, com esmeralda,
sota'ls brins d' herba verts.

 Esmirna la galana
per temple té un joyell,
y primavera ufana
regna sempre 'n torn d' ell;
y en sas ayguas blavosas
véuse un aixam d' hermosas
islas, com pom de rosas
en virolat pitxell.

 Jo amo eixas torres ricas,
y eixos pendons triunfants,
y eixas casetas xicas
con joguinas d' infants;
y amo, puix recordadas
me son ditxas passadas,
eixas tendas alsadas
al llom dels elefants.

 En eix palau de fadas
mon cor, plé de concerts,
com á veus apagadas
que venen del deserts,
escolta mil follías
que forman armonias
ab cants qu' en altres dias
me daban grats plahers.

 Jo am' d' eixas encontradas
l' ayre pur respirar,
y per entre enramadas
al finestral guaytar
com la palmera franca
l' aygua á son peu estanca,
y la cigonya blanca
dalt del blanch campanar.

 Amo en un jás de molsa
cantar en espanyol,
mentres companya dolsa,
sens pena y sense dol,
al so de tendre gralla,
canta y lleugera balla,
llensant fresca rialla
sota ample parasol.

 Pero molt mes m' agrada
l' estarme meditant
quan l' aura enjogassada
me frega tot passant:
y allá en la mar profonda
mirar pálida y blonda
la lluna, com en l' onda
trenats mil va formant!