Victor Hugo en català/¡Pobre hom!

¡ POBRE HOM !

Lligat sobre un gran munt de seca llenya
de peu se veya un home, mentre 'l foch
creixia espetegant al séu dessota:
s' adoná est home que tenia aprop
al butxí de la vila, escláu infame
que farúm fa de sanch, fort, horrorós,
envers qui 'ls cuchs lo cap y vista giran;
mestre de l' obra forta de la mort,
matador que ni compta ni 's detura,
cavall á qui la lley solta 'l bridó.

Lo poble enter, mogut per foll desfici,
s' empenyia en procura d' un bon lloch,
d' un terrat, del brancal d' alguna porta,
desde 'hon la festa veurer sens destorb.

Vegé est home acostársel'hi eixa bestia,
eix sér abjecte á qui segueix la pahor;
eixa sort de vivent de la nit lóbrega,
deforme sota l' odi y l' aversió;
quals ninas cópian del llenyam las flamas,
qual boca 's tors al pes d' etern afront;
en qual front s' enmirallan !os espectres
y 's reverberan los torments sens nom;
en qual rostre 's llegueix sa vida tota:
l' aislament, la soletat, lo dol,
l' anatema, eixa gracia qu' al que mata
fa la lley per dessota del perdó;
la mort, aqueixa dida horrible y ética
que l' alletá ab la sang de sos mugrons;
son jas, fet de despullas del cadalso;
sa femella, sos fills, cadells de llop;

y sa casa, hon los nins per las escletxas
van á mirar, fugint no bé ell se móu.

Cicatrisats sos punys per lo ruhent ferro,
se crespavan si deya algú son nom
tot seguit ple de fástichs escupia
girant la vista á un altre direcció.
Caminava ajupit, decaygut, tétrich,
ab los ulls baixos, brut, esgarrifós,
cariátide sinistre del patibol,
envers la boca del horrible forn,
hon llensava cassons de pega y oli,
manolls de teya y rehinosos tronchs,
y á la vista del poble regirava
las brasas, tot rajantl'hi la suhor,
lás, abatut, escarrasat, abjecte,
vomitant infernals malediccions.

Y Joan Huss, á qui 'ls flams la carn llepavan,
alsant los ulls al cel, digué:
¡Pobre hom!…