Victor Hugo en català/¡Escóltam, oh Magdalena!

De Viquitexts



¡Escóltam, oh Magdalena!


 ¡Escóltam, oh Magdalena!
la vall ahir de glas plena
per tot ja está verdejant.
Vina al bosch qu' ara abandona
ma gent al ohir que sona
lo corn de cassa distant.

 ¡Vina! Sembla, Magdalena,
que Primavera, ab s' alena
dant á las flors sos colors,

eixa nit pera agradarte
lo camí volgué alfombrarte
vessanthi totas las flors!

 Si jo fos, oh Magdalena,
lo confés á qui ta pena
contas en l' alt tribunal,
quant ta perfumada boca
sa orella casi be toca,
tot fent ton vot virginal!…

 Si jo fos, oh Magdalena,
l' ull de nocturna falena
llavors que la son te vens,
y qu' en ta cambra tranquila
volent penetrar, refila
per los vidres transparents!…

 ¡Quan ton seno, oh Magdalena,
surt del cosset de ballena
lliure del gipó esquifit;
quan de por de veure't núa
tapas (oh ignocencia tua!)
lo mirall ab ton vestit!…

 Si volguesses, Magdalena,
ta casa estaria plena
de patjes y de criats,
y 'ls murs del altar macissos
cubririan richs tapissos
de llunyas terras portats…

 Si volguesses, Magdalena,
en lloch del ram de verbena
qu' adorna ton caputxó,
durias en la corona
que ta noblesa pregona
blanca perla per floró.

 Si tú vols, oh Magdalena,
del castell te faré estrena:
jo só lo compte Roger.
Deix ta cabanya, pastora,
que, per estar á tot hora
prop téu, pastor me full fer!