Victor Hugo en català/Pera los pobres

De Viquitexts
Sou a «Pera los pobres»
Victor Hugo en català


¡PERA LOS POBRES!


 ¡Oh richs! ¡oh gent ditxosa de la terra!
En nostras festas de plaher profusas,
quan del ball entregats al foll desvari
d' ivern las llargas festas trobáu curtas,

 Quant hon se vulla que girau la vista
no veyeu sino llums, quinas espurnas
á reflectirse van enlluhernadoras
en las aranyas y brunyidas llunas;

 Quan per tot, al entorn de vostres passos,
no hi ha res mes que luxo y hermosura,

y en lo front dels amichs que os acompanyan
satisfació complerta s' hi dibuixa;

 Mentres qu' un timbre d' or, en vostra aloba,
de las esquerpas horas os denuncia
la rápida carrera, sa veu grave
transformant en alegre y dolsa música;

 ¿Pensáu que per devant de vostra porta
pot set llavoras, ab la cara mústiga,
passa algun indigent, qual vista 's clava
del saló en las cortinas mitj caygudas;

 Que, envejós, á través de las vidrieras
observa vostres gestos y posturas,
mentres ell, entumit per la gebrada,
desesperat, ab la miseria lluyta?

 ¿Pensáu qu' un honrat pare sense feyna,
mort de fam, malaltís, allí 's detura;
y al véureos y al sentir las vostras riallas
tal volta ab rabia y entre dents murmura:

 «—¡Tot aquest bé de Déu per un sol home!
»¡Quants amichs lo festejan y l' adulan!
»¡Quant de pa los meus fills no comprarian
»ab las joguinas que los seus refusan!…»

 Y després, capficat, trist y frenétich,
compara vostra llar ab la llar sua
sempre apagada, y veu sos fillets margres,
y sa esposa mostran sas carns aixutas,

 Y sa mare velleta esternellada
demunt d' un jas de palla, sorda y muda,
posant los ulls en blanch, tan dura y freda
com los cadávres en la sepultura;

 Puix Deu ha fet que mentres uns jemegan
sofa 'l farcell de penas y d' angunias,
altres, desde que naixen, un assiento
de l' abundancia en los festins ocupan.

 Y aquesta lley que desde abaix jutjada
considerám despótica é injusta,
sembla qu' al 'un l'hi diu:—¡Sufreix y enveja!
y qu' al altre l'hi diu:—¡Gosa y disfruta!

 Y eix idea sinestre, inexorable,
va fermentant, bullint, creixent, y, muda,
sense parar, va omplint de gota en gota
lo cor del miserable d' amargura!…


 ¡Oh richs! ¡oh gent ditxosa, que la vida
passau entre plahers que 'l seny conturban!
feu que jamay lo pobre haja de pendrer
lo qu' á ell l'hi manca y aprop vostre abunda!

 Sia la caritat, piadosa mare
dels per qui fou madrastra la fortuna
qu' als qu'han caigut en falte no desprecia,
sino que pera alsarse 'ls presta ajuda.

 Qui, aixis com lo de Deu Mártir del Calvari,
seguint del sacrifici la ardua ruta,
Aquí teniu mon cos, ma sanch,—exclame,
Menjáu, beveu,—l'his diga á las criaturas.

 Sia la caritat! oh, sí! ella sia
qui, arracadas, brillants, cintas y puntas,
esmeraldas, safirs, perlas y gassas,
¡falsos joyells qu' á la pobresa insultan!

 A mans plenas arranque de las robas
de vostres fills y esposas, perque puga
lo pobre ab ells comprar lo necesari:
pá, llenya, y un vestit per sas carns núas!

 ¡Donáu, oh richs! L' almoyna es la jermana
de l' oració: las dos van sempre?juntas.
¡Perdó no alcansa qui llur veu no escolta!
¡Redimir no podrá sas graves culpas!

 Quan, valdament, un vell ab ulls plorosos
de jonollons en vostra porta truca;
quant lo noyet ab mans amoratadas
recull sota la taula las engrunas;

 Quan deixáu que l' obrer se desespere,
quant al vici induhiu á la criatura,

quant al malalt negau consol y auxili,
¡llavoras lo Senyor son rostre oculta!

 ¡Donáu! pera que Deu, que 'ls bens dispensa,
dote á las vostras fills d' hermosura
y á vostres fills de robustesa, y omple
vostres sellers y camps de ví y de fruytas!

 ¡Donáu! á fi de que, de dia en dia,
siáu millors y 'l dupte ja may puga
desvetllaros de nit, ni enmatsinaros
la conciencia ab sa constant tortura.

 ¡Donáu! Arriba un jorn en que nostra ánima
tornar deu á la terra sas despullas,
y llavoras l' almoyna feta al pobre
constitueix nostra riquesa única!

 ¡Donáu! á fi de que en vostra alabansa
¡Fou bo, fou piadós, fou nostra ajuda!
digan los indigents y en vostres casas
no fixen son esguart que llensa espurnas!

 ¡Donáu! pera que os ame 'l Deu fet home!
¡Donáu! á fi de que la sua conducta
lo malfactor esmene, y en vosaltres
jamay son verí llense la calumnia!

 ¡Donáu! á fi de tindrer pau en casa!
¡Donáu! á fi de que, en vostra hora última,
d' un pobre mendicant la rogativa
vostres pecats compense y vostras culpas!