Victor Hugo en català/Qui espera delera

De Viquitexts
Sou a «Qui espera delera»
Victor Hugo en català


Qui espera delera


 Munta, esquirol, á l' alsina
fins á la branca mes alta
que ab ton pes com jonch s' inclina:
Cigonya, tú á qui sens falta
se troba 'n tota ruina,
vola, vola del panell
de la torra al del castell.

 Puja, áliga apresadora,
á la montanya espadada
qu' un etern hivern decora;
y tú, sempre disposada
á cantar la nova aurora.

calandria, con un estel
vola: vola fins al cel.

 Y ara, desde la alta torra,
desde la empinada rama,
desde l' espay que s' esborra,
desde 'l turó ó 'l cel de flama;
¿veyéu un cavall com corra
y esbufega de cansat,
tornantme mon ben amat?