Victor Hugo en català/Primer suspir

PRIMER SUSPIR

¡Que sias ben felis, ma dolsa amada!
Saluda en pau la vida
y sens fi gosa dels hermosos jorns.
Sobre lo riu del temps, endormiscada,
deix á 'l ona seguir sa direcció.

Ton va temor dissipa, pus encara
la sort tan capritxosa
te sonriu, y lo cel no pot voler
que succehescan dias tristos ara
á l' apacible aurora resplandent.

Jo així ho impor' á Déu y crech que oirme
voldrá, pus si demano

es pera tú tan sols, res pera mi.
Lo comú esdevenir té a bé cedirme:
es cárrech que 'm pertany y vull cumplir.

Qui sap si dins de poch de mi allunyarte
veuré't, sumés deixantme
en gréu anyorament que 'm matará!…
¡Oh sort fatal! ¡Ahir devia amarte
y avuy veigme á olvidarte precisat!

Y tú llavors—¡oh dol, foll tornarasme!—
ab nous desitjs distreta
lluny méu acallarás eix sentiment!…
Y mentres tú entre plahers olvidarasme,
fins en la tomba jo 't tindré present!

Sí, moriré: ¡y deixant poca memoria!
Ja 'n dú avuy dol ma lira!
Jove 'm fondré, pero sense por, ho jur';
ja que d' aprop he contemplat la gloria
també de aprop puch veurer lo atahut.

Lo Eliseo inmortal, á qui tants plectres
en lírichs sons armónichs

lloharen, es tan sols una ilusió;
aixís com Mort y Gloria dos espectres,
ara vestits de festa ara de dol.

¡Viu ben felís, ma joveneta amada!
En pau y sens fi gosa
de tos hermosos y felissos jorns.
Sobre lo riu del temps, endormiscada
deix á l' ona seguir sa direcció.