Visions & Cants/Els adéus

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1900. Per a d'altres versions, vegeu Visions i Cants/Els adéus.


ELS TRES CANTS DE LA GUERRA


ELS ADÉUS


     Que senyals d'adéu han fet
     mans exteses cap al mar,
     vers els barcos que fugien
am les cobertes massa carregades,
cap allà on les onades lluïen
retorcent-se i bramant assoleiades!

Quants adéus desde aquell adéu primer,
     quan Caí, havent fet la mort,
menjà al vespre un bocí a l'endiablada,
el bastó al puny, cenyida la cintura,
voltat de plors de nins, i la muller,
     que li deia am lament:
«No vagis pas cap a Ponent!»


Més ell, la cara adusta i ja fatal,
     girada envers la posta,
     marxà no fent cabal
de les mans que s movien enlaire
en va, sense resposta.

1896