Visions i Cants/Els adéus

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1912. Per a d'altres versions, vegeu Visions & Cants/Els adéus.


 ELS TRES CANTS DE LA GUERRA

 ELS ADÉUS


 Que senyals d'adéu han fet
 mans exteses cap al mar,
 vers els barcos que fugien
am les cobertes massa carregades,
cap allà hont les onades lluïen
retorcent-se i bramant assoleiades!

Quants adéus desde aquell adéu primer,
 quan Caí, havent fet la mort,
menjà al vespre un bocí a l'endiablada,
el bastó al puny, cenyida la cintura,
voltat de plors de nins, i la muller,
 que li deia am lament:
«No vagis pas cap a Ponent!»

Mes ell, la cara adusta y ja fatal,
 girada envers la posta,
 marxà no fent cabal
de les mans que's movien enlaire
en va, sense resposta.
 1896