Visions i Cants/Oda a Espanya

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1912. Per a d'altres versions, vegeu Visions & Cants/Oda a Espanya.
Versió sonora interpretada per Carme Fenoll (origen: Dia de la poesia)

 ODA A ESPANYA


Escolta, Espanya,—la veu d'un fill
que't parla en llengua—no castellana;
parlo en la llengua—que m'ha donat
la terra aspra:
en'questa llengua—pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa—dels saguntins
i dels qui per la patria moren:
les teves glories—i els teus records,
records y glories—no més de morts:
has viscut trista.

Jo vui parlar-te—molt altrament.
Per què vessar la sang inutil?
Dins de les venes—vida es la sang,

vida pels d'are—i pels que vindràn:
vessada es morta.

Massa pensaves—en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies—a mort els fills,
te satisfeies—d'honres mortals,
i eren tes festes—els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos—marxar replens
dels fills que duies—a que morissin:
somrients marxaven—cap a l'atzar;
i tu cantaves—vora del mar
com una folla.

Hont són els barcos?—Hont són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes,—no tens ningú.
Espanya, Espanya,—retorna en tu,
arrenca 'l plor de mare!

Salva-t, oh! salva-t—de tant de mal;
que'l plô't torni feconda, alegra i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca'l front,
somriu als set colors que hi ha en els nuvols.

Hont ets, Espanya?—No't veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua—que't parla entre perill
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu Espanya!
 1898