Visions i Cants/Cant del retorn

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1912. Per a d'altres versions, vegeu Visions & Cants/Cant del retorn.


 CANT DEL RETORN


Tornèm de batalles,—vením de la guerra,
i ni portèm armes, pendons ni clarins;
vençuts en la mar i vençuts en la terra,
som una desferra.
Duèm per estela taurons i dufins.
Germans qu'en la platja plorant esperèu,
plorèu, plorèu!

Pel mar se us avança—la host macilenta
que branda amb el brand de la nau que la dû.
Adeu, oh tu, Amèrica, terra furienta!
Som debils per tu.
Germans qu'en la platja plorant esperèu,
plorèu, plorèu!

Vením tots de cara—al vent de la costa,
encare que'ns mati per fred i per fort,

encare que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrèm al port.
Germans qu'en la platja plorant esperèu,
plorèu, plorèu!

De tants com ne manquen duèm la memoria
de lo que sofriren,—de lo qu'hem sofert,
de la trista lluita sense fe ni gloria
d'un poble que's perd.
Germans qu'en la platja plorant esperèu,
plorèu, plorèu!

Digueu-nos si encare la patria es prou forta
per oïr les gestes—que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-nos si es viva o si es morta
la llengua am que l'haurèm de fer plorar.

Si encare es ben viu el record d'altres gestes,
si encare les serres que 'ns han d'enfortî
s'aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponentí,
germans que'n la platja plorant esperèu,
no ploreu: rièu, cantèu!
 1899