Visions & Cants/L'ànima de les flors

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1900. Per a d'altres versions, vegeu Visions i Cants/L'ànima de les flors.


L'ànima de les flors


Aquelles dues flors que hi ha posades
     al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
     Qui sia, tant-se-val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
     no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
     posades a morir, més sense dol.

«Morirem aviat, lluny de la planta, —
     elles deuen pensâ; —
més ara nostre brill al poeta encanta,
     i això mai morirà.»

1898