Visions i Cants/L'ànima de les flors

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1912. Per a d'altres versions, vegeu Visions & Cants/L'ànima de les flors.


 L'ÀNIMA DE LES FLORS


Aquelles dues flors que hi ha posades
 al mitj del caminal,
qui es que les hi dèu haver llençades?
 Qui sia, tant-se-val.

Aquelles dues flors no estàn pas tristes,
 no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
 posades a morir, mes sense dol.

«Morirèm aviat, lluny de la planta,—
 elles deuen pensâ;—
mes are nostre brill al poeta encanta,
 i això mai morirà.»
 1898