Discurs de Gettysburg
Discurs de Gettysburg
|
|---|
 |
Ara fa vuitanta-set anys, els nostres pares pariren i feren créixer, en aquest continent, una nova nació concebuda en Llibertat, i devota de la màxima que tots els homes són creats iguals.
Ara ens trobem en una gran guerra civil, comprovant si aquesta nació, o qualsevol altra així concebuda i devota, pot romandre. Estem reunits en un gran camp de batalla d'aquesta guerra. Som aquí per consagrar aquesta terra com a llar del descans final d'aquells que donaren la seva vida perquè aquesta nació pogués sobreviure. Es completament just i apropiat que ho fem.
Però en un sentit més ampli, no podem dedicar, no podem consagrar, no podem santificar aquesta terra. El valents, vius i morts, que lluitaren aquí, l'han consagrat més enllà del que les nostres pobres facultats podran afegir o detreure. El món no tindrà gran notícia, tampoc recordarà per llarg temps el que aquí diem, però mai no podrà oblidar el que van fer. Som nosaltres, els vius, els que ara ens hem de consagrar a la tasca inconclusa que tan noblement van fer avançar els que aquí lluitaren. Es per nosaltres que som aquí, per consagrar-nos a la gran tasca començada- que d'aquests honorables difunts prenem la devoció per la causa a què oferiren tota la devoció possible- amb la gran resolució que aquests difunts no hagin mort en va- que aquesta nació, amb l'ajuda de Déu, veurà el renaixement de la llibertat- i que el govern del poble, pel poble i per al poble, mai perirà de la terra.
