Les tres xiquetes

LES TRES XIQUETES

Si n'eren tres xiquetes, mes ai!,
totes d'un temps;
l'una renta bugada, mes ai!,
l'altra l'estén.

Que mes ai!,
l'altra l'estén

L'altra cull violetes
vora el torrent.
Mentre que ella en collía,
passa l'amor;
tira pedreta enlaire
toca l'amor
— Bé me n'has ben tocada
del mig del cor.
— No em diríes, amoreta,
si t'hai fet mal?
— Un poquet i no gaire,
ja curarà.
— Metges n'hi ha a l'Espanya
per a ordenar;
si Espanya no hi abasta,
la França és gran.
A l'horta del meu pare
una herba hi ha,
que del mal d'amor cura,
de festejar. —
·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·
L'amoreta s'és morta,
Déu la perdó;
no es farà més en finestra
ni en balcó.