40 cançons populars catalanes/El Mestre

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


EL MESTRE



Musical scores are temporarily disabled.

El pare i la mare
no'm tenen sinó a mi,
me'n fan ana a l'escola
a apendre de llegî.
Més, ai! ara tom
patantom xiribiriclena,
tumpena tumpí.
Més, ai! ara tom
patantom xiribiriclon.
El mestre que m'ensenya
s'ha enamorat de mi.
Me'n diu:—No't facis monja,
que't casaras amb mi —
Jo n'hi faig de resposta
que no l sabré servî.
—Tu faras com les altres:
quan me veuras venî
me'n pararas la taula,
m'hi posaras pa i vi,
les estovalles blanques
com el paper més fi
A cada cap de taula
un brot de llessamí —
El mestre va a la guerra
a servî l rei Felip
M'han dit que tornaria
quan serà'l bruc florit.
Me'n ve una gran tristesa.
A l'horta jo n'aní,
a l'horta del meu pare,
que n'hi ha un tarongí.
La soca n'es de plata,

les branques són d'or fi.
A la branca més alta
hi canta'l francolí,
a la branca més baixa
lo poput hi fa niu.
El francolí ja canta,
i amb son llenguatge diu:
—Què'm darieu, senyora,
si'l mestre fes venir?
Te'n daria Tolosa,
la meitat de París.