Aquesta és perdurable dolor

Aquesta és perdurable dolor pot tenir els següents significats:

• Aquesta es perdurable dolor, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
• Aquesta's la / perdurable dolor, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.

Altres versions

Aquesta és perdurable dolor.
Les que sentí foren totes a temps,
mas la present deu viur·ab mi ensemps.
Bé·m fa saber quant pot en mi Amor!
Ab coxo peu m'à sseguit y aturat;
atesa és la pena de mon mal;
fferit me sent d'una plaga mortal:
és lo remey fer no res lo passat.

Gran mudament no pot ser comportat
en poch de temps sens alteració.
¿Qui pot saber la dolor en que só,
vinent a mi per haver molt amat?
Aquella d'on esperí tot mon bé,
tant quant delit en mi pot abastar,
per son defalt me'n convé de lunyar,
e pel camí d'amor gran ira·m ve.

Tal mudament, ¿com natura·l sosté,
sens fer senyal major del qu·és en mi?
Aquella que per ma vida tenguí,
entre morir e viure me deté.
Lo meu repòs treball és convertit,
e lo meu goig en tristor sens remey;
yo só catiu com ésser penssí rey,
tot alterat me trob y esbalahit.

Aquella carn on lo meu espirit
entrar volgué abans qu·en paradís,
mi sembla foch de l'infernal abís,
e moltes veus no·n vull ésser fugit.
Ans d'acostar no sent lo mudament,
mas fet l'acost, sent lo cambi tan gran,
que res no·l pusch dir quant li só denan,
e pas dolor d'aquest mal calament

On cab en mi tan gran alterament?
Si por me pren, per qué sperança·m vol?
¿Qué és açò que voluntat me tol,
qu·en bé ne mal no hus d'enteniment?
O fals Amor, qui·l loch vedat te plau!
Lexa'm usar a qui·m mereix desdeny!
¿Per qué·l desig teu amar me costreny
ço que amar a mi tant me desplau?

Per qué·l desig meu contra rahó cau?
Amor ho vol. ¿Per qué tant li contrast,
e mon desig cobeja lo fer past
d'aquella carn on gran amargor jau?
O fals amor, no poràs pus en mi
sinó forçar mon apetit escàs;
mon espirit per força·l jaquiràs:
no amarà ço que vols de per ssi!

O fort dolor!, no perdones a qui
per colpa gran me dóna dol e plant.
Tu, Pietat, no vulles parlar tant
en la favor de qui tan mal merí!
Yo am mon dan, e mon bé avorresch;
lo perqué am, no és vist; lo perqué
del desamar, mol clarament ho sé,
e lo carrer no vist yo enseguesch.

O Déu! Per qué am a qui avorresch?
En tal contrast, com vida no·m jaqueix?
Amor no mor e d'ahirar no·m leix,
quas·igualment entr·ells a mi partesch.
Saber no·s pot qual d'ells abans morrà.
Muyra, donchs, yo, per llur debat finir!
Quant am me dolch e mal pas mentr·ahir,
lo pus cortés dolor mortal me fa.

Yo só malalt havent lo cors tot sa,
cascun·umor ab l'altra s'acordant.
Mon espirit és lo dolorejant,
ab l'orgue seu desacordat està.
Ell de per ssi vol lo que deu voler:
perdut l'onest voler, no vol que am;
e mon cor fals pot haver molt just clam
d'aquell a qui pietat vol haver.

En la dolor d'amor delit pot ser,
si ab aquell ira·nbolta no·s met;
essent lo cas, ladonchs dolor tramet
contra qui cau tot lo seu gran poder.
E tant com pus Amor és gran e bell,
tant sa dolor és major e pus fort;
en lo cors sa tota·nfecció·s fort,
y en lo malalt no·ntén que·s prenga·n ell.

No dech morir solament ab coltell:
mon cors mig mort deu ser viand·als cans;
mon cor, partit entre corps e milans;
mon espirit tinga lo loch d'aquell
qui volch trahir, besant, lo Fill de Déu:
aquest és loch a ell just e degut;
puys ha trahyt a ssi, Déu no l'ajut,
e·n gran pecat deu rebre pena greu.

Tornada

Amador fuy, tant com l'espirit meu
penssà gran seny en dones o bondat,
mas sinó carn no y trob e só·nganat:
a quatre peus deu anar qui no u creu

Font: Bloc personal DMRQ, sine data