Obras del poeta valenciá Ausias March/Aquesta es perdurable dolor

Aquest text tracta sobre una edició de 1884. Per a altres versions, vegeu Aquesta és perdurable dolor.

 LXXXII.
 
Aquesta es perdurable dolor,
les que sentí foren totes á temps
mes la present déu viure ab mi ensemps
bé 'm fá saber quant pot en mi amor.
Ab coxo péu m' ha seguit y aturat
atésa es la pena de mon mal
ferit me sènt de una plaga mortal
y es lo remey fér no res lo passat.

Gran mudamènt no pot ser comportat
en poch de temps sens alteració
qui pot saber la dolor en que só
vinent á mi per haver mòlt amat.
Aquella d' hon esperí tot mon bé
tant quant delit en mi pot abastar
per son defalt me 'n convé dellunyar
é pél camí d' amor gran ira 'm vé.

Tal mudamènt, ¿com natura 'l sosté
sens fér senyal major del qu' es en mi?
Aquella que per ma vida tenguí
entre morir é viure me deté.
Lo méu repòs treball es convertit
é lo méu goig es tristór sens remey,
jo só cautiu com ésser pensí Rey
tot alterat me trob y esbalayt.

Aquella carn hon lo méu esperit
entrar volgué primer qu' en paradís
me sembla foch del infernal abis
é mòltes veus no 'm vull esser fugit;
ans d' acostar no sent lo mudamènt,
mes fét l' acost sent lo camí tan gran
que res no 'l puch dir quant li só devant
é pas dolor d' aquest mal callamènt.

¿Hon cab en mi tan gran alteramént
si pór me 'n prench pór d' esperança 'm vol?
¿Que es açó que voluntat me tol,
que en bé ne mal no us d' entenimènt?
O fals amor, qui 'l lloch vedat te pláu.
léixam usár ab qui 'm mereix desdeny
perquè 'l desig téu, amor me constreny
ço que amar á mi tant me desplau.

Perqué 'l desig méu contra rahó cau
amor ho vol perqué tant hi contrast
é mon desig cobeja lo fer past
d' aquella carn hon gran amargor jáu.
O fals amor, no porás pus en mi
sinó forçar mon apetit escás,
mon esperit per força 'l jaquirás
no amarás ço que vols de per si.

O fort dolor, no perdones á quí
per culpa gran me dóna dol é plant:
tu, pietat, no vulles parlar tant
en la favor de qui tant mal merí;
jo am mon dan é mon bé avórresch,
çó perqué am no es vist lo perqué
del desamar mòlt claramènt ho se
é lo carrer no vist jo enseguesch.

¿O Dèu, perquè am á qui avorresch?
¿En tal contrast com vida no 'm jaqueix?
Amor no mor é d' ahirar no 'm leix
casi egualmènt entre ells á mi partesch.
Saber no 's pot qual d' ells abans morrá,
muyra donchs jo por llur debat finir:
quant am me dolch é mal pas mentre ahir,
lo pus cortés dolor mortal me fá.

Jo só malalt havent lo cos tot sá
cascun amor ab 'l altre 's acordant
mon esperit es lo dolorejant
ab l' orgue séu desacordat destá.
Ell de per si vol lo que déu voler
perdut l' honest voler no vol que am
é mon cor fals pot haver mòlt just clam
d' aquell á qui pietat vol haver.

En la dolor d' amor delit pot ser
si ab aquell ira envolta non 's met,
car si ho fá lla donchs dolor tramet
contra qui cau tot lo seu gran poder
é tant com pus amor es gran é bell
tant sa dolor es major é pus fort
en lo cos llas tota enfectió es fort
y allò malalt no te en que 's prenga 'n ell.

No dech morir solamènt ab coltell
mon cos mig mort deu ser vianda als Cans,
mon cor partit entre Corbs é Milans,
mon esperit tinga lo lloch d' aquell
qui volch trahir besant lo fill de Dèu;
aquest es lloch á ell just é degut
puix ha trahit á si, Dèu no 'l ajut
é gran pecat deu rebre pena greu.

 Tornada.

Amador fuy tant com l' esperit meu
pensa gran seny en dones ó bondat
mes si no carn no hi trob é só enganat
á quatre peus deu anar qui no 'm creu.