Axí com cell qui·s parteix de sa terra
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Axí com cell qui·s parteix de sa terra pot tenir els següents significats:
- Axí com cell qui 's parteix de sa terra, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Axi com cell / quis parteix de saterra, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions[modifica]
Així com cell qui·s parteix de sa terra
ab cor tot ferm que jamés hi retorn,
deixant amichs e fills plorant en torn,
e cascú d'ells a ses faldes s'aferra,
dient plorant: "Anar volem ab vós.
O, no·ns leixeu trists e adolorits!",
e l·és forçat aquells haver jaquits,
qui pot saber d'aquest les grans dolós?
Yo me'n confés a Déu, e puix a vós,
que yo só tal com lo de qui parlat,
car tot delit de mi és apartat,
sí que jamés me veja delitós.
No solament he lo delit perdut,
ans en son loch entrada és dolor,
car yo m'aÿr havent perdut amor,
e jach del colp que tostemps he temut.
No menys que mort a mi és avengut:
no·m pot fer pus que fer perdre lo món;
e yo d'aquest a tothom ma part don,
puix que no am ne puch ser benvolgut.
Tot ço que veig me porta en recort
lo mal present e lo qu·és per venir;
lo negre prop lo blanch fa més loir:
un poch delit ma dolor fa pus fort.
Yo no puch dir senta dolor de mort;
sa tinch lo cors, e malalt l'esperit
d'un accident qu·en vida m'à jaquit
en tal estat que no·m trob viu ne mort.
L'enteniment no·m delita·n saber,
e res plaent no vol ma voluntat;
yo vixch al món e d'ell desesperat;
si·n altre pens, no·m calfa molt l'esper.
O mos amics! Vullau dolor haver
e pietat del qui, viu, pert lo món,
e majorment si algun tant hi fon,
car molts hi són qu·en res no y són mester;
altres, havents d'aquell menys sentiment
que la guineu, molt astut animal;
e d'altres molts que l'entendre no·ls val
sinó·n justar aquell metall argent.
Tornada
No sé a qui adreç mon parlament,
perqu·és lonch temps no·m parle ab Amor,
e dona·l món no sent de ma tristor;
axí mateix yo no n'he sentiment.