Cansons de la terra - Volum I/Cansò de Nadal

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1866. Per a d'altres versions, vegeu Cançó de Nadal.


CANSÓ DE NADAL.
Musical scores are temporarily disabled.


Lo desembre congelat
 confus se retira,
Abril de flors coronat
 tot lo mon admira,
quan en un jardi d' amor
naix una divina flor
 d' una rosa bella
 fecunda y poncella.

Lo primer pare causá
 la nit tenebrosa
que á tot lo mon ofuscá
 la vista penosa,
mes en una mitja nit
ve lo sol que n' es eixit
 de una bella aurora
 que 'l cel enamora.

Quan l' aurora haguè parit
 lo sol que ja eixia,
ab gran amor li ha dit:
 «Veniu, vida mia,
prenéune diví Senyor,
aquest caldo de licor
 d' una mamelleta
 que per vos es plena.»

Tenint la Verge en son pit
 la prenda tan rica

que bo fora de sentir
 quan li cantaria
una lletra molt galant
per alegrar al infant
 de una dolsa boca
 obra de Deu tota.

Arribaren los tres reys
 ab gran alegria
adorant lo rey del cel
 en una establia,
oferintli tres presents
com son or, mirra y encens
 á la Mare pia
 la Verge Maria.

Quan al temple lo portá
 la Verge Maria,
un bon vell se n' alegrá,
 cosa qu' admira,
tenintne lo diví infant
«non dimitis» va cantant
 d' una vida santa
 tan gran alabansa.

Ab gran contento y amor
 celebrém lo dia,
puig que lo diví Senyor
 naix ab alegría.
Si no tenim mes tresor
oferímli nostre cor,
 tota la finesa
 de nostra firmesa.