Cansons de la terra - Volum I/La venjansa
Aquest text tracta sobre una versió de 1866. Per a altres versions, vegeu La venjança.
![\version "2.14.2"
\header {
% Eliminar el pie de página predeterminado de LilyPond
tagline = ##f
}
\layout {
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
global = {
\set Score.tempoHideNote = ##t
\tempo 8 = 200
\key c \major
\time 3/8
\partial4
\override Staff.Rest #'style = #'classical
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
\override Stem #'neutral-direction = #-1
}
right = \relative c'' {
\global
% La música continúa aquí.
\autoBeamOff
s8_\f g
c8 c c
c8\([ d] c\) \break
b4.^\> ~
b8\! r g^\f
c8 c c
c8\([ d] c\) \break
b8 g a
\override Stem #'neutral-direction = #'1
bes8 a g
f4\( a8 \break
g4.\)^\> ~
g8\! r_\f g
c8 b a
g4 f8 \break
e8 c e
g4.^\> \bar"||"
g8\!^\markup{ \italic Tornada} r_\ff
\ottava #1
\set Staff.ottavation = #""
\override Staff.OttavaBracket #'dash-period = #0
g'^\markup{ \italic 8as} \break
c8 b a
g4 f8
e c^\dim e
g4_\fermata\! \bar"|."
}
left = \relative c {
\global
% La música continúa aquí.
s8 r8
<c c'>8^> e'16\([ c g e\)]
<a, a'>8^> e''16\([ c a e\)]
\stemDown <e, e'>8^> e''16\([ b gis e\)]
\stemNeutral <d, d'>8_> d''16\([ b g f\)]
<c, c'>8_> e''16\([ c g e\)]
<a, a'>8^> d'16\([ a fis d\)]
\stemDown <g, g'>8^> d''16\([ b g d\)]
\stemNeutral <e, e'>8_> c''16\([ g e c\)]
\stemDown <f, f'>8^> c''16\([ a f c\)]
\stemNeutral <c, c'>8_> c''16\([ g e c\)]
<c, c'>8_> e''16\([ c g e\)]
<c, c'>8_> <d d'>16_>[ <e e'>_>] <f f'>_>[ <fis fis'>_>]
\stemDown <g g'>8^> <gis gis'>16^> <a a'>^> <ais ais'>^> <b b'>^>
<c c'>8^> e16\([ d c b\)]
g8^> b'16\([ g d b\)]
<g g'>16^> <a a'>^> <g g'>^> <f f'>^> <e e'>^> <d d'>^>
\stemUp
<c c'>8_> <d d'>16_>[ <e e'>_>] <f f'>_>[ <fis fis'>_>]
\stemDown
<g g'>8^> <gis gis'>16^> <a a'>^> <ais ais'>^> <b b'>^>
<c c'>8_> e16\([ c] \stemUp g[ e]
<c e g c>4\)_\fermata
}
lletra = \lyricmode {
De pe -- ti -- tets s'han4 fet
grans -- lo fa -- dri's vol ca -- -- sa_ab
e -- lla son pa -- re diu que no'u
vol; __ sa ma -- re con -- ten -- ta
n'e -- ra, a -- deu __ {\skip 8} a --
deu Fran -- cis -- ca fer -- re -- ra, ¡a -- deu!
}
allegroM = \markup { ALL\super{o} MOLTO}
\score {
\new StaffGroup \with {
instrumentName = \markup {
\center-column \bold { \allegroM MODERATO}
}
systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
} <<
\new Voice = "right" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} \right
\new Lyrics \lyricsto "right" {
\lletra
}
\new Staff = "left" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} { \clef bass \left }
>>
\layout {
indent = 25
% ragged-last = ##t
line-width = 125
}
\midi {}
}](http://upload.wikimedia.org/score/c/t/ctbtstudanahxsw0a9170ouumjt9ctt/ctbtstud.png)
De petitets s' han fet grants—lo fadrí 's vol casá' ab ella.
Son pare diu que no 'u vol;—sa mare contenta n' era.
Adeu Francisca ferrera,
adeu!
—Deu vos guart Joseph ferrer—vostra filla ha de ser meva,
sino me la voléu dar—la pendré sense llissencia.
Adeu Francisca ferrera,
adeu!
Llogarè quatre fadrins—tots quatre á la bandolera.
Ja n' agafa 'l botavant[1]— y me li tira al darrera...
—Fadrins seréu ben pagats—si'm trayéu d' aquest empenyo,
seréu pagats ab diners—moneda barcelonesa.
A las dotze de la nit—n' hi trucan á la finestra.
—Joseph ferrer baixa á obrir—que 'ns tens de picar un ferro.
y si tu 'm baixas á obrir—te 'n farè jo de manxego.[2]
Al primer cop de martell—tres punyaladas li pega.
L' una li dòna al costat,—l' altra li clava á la esquerra;
l' altra á la boca del cor—qu' es la que li da mes pena.
—Justicia del cel baixéu—déume la rahò si es meva,
que me n' han mort lo marit,—m' han robat la filla meva.
De petitets s' han fet grans—lo fadrí 's vol casá ab ella.
Son pare diu que no 'u vol;—sa mare contenta n' era.
Adeu Francisca ferrera
adeu!
- NOTA.
En eixa cansò s' hi troba un no se què que toca al cor. Creyém haverla trobada no sancera, mes es tan bonica aixis com es, encara que no hi siga tota, que casi casi voldriam (si no hi fos sancera) que no 's trobessen los trossos que hi mancan. La vaguetat y rapidesa de la acciò es lo que li dòna eix carácter propi de las baladas alemanas.