Cansons de la terra - Volum II/La passiò

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Disambig.svgAquest text tracta sobre una versió de 1867. Per a d'altres versions, vegeu La Passió.




LA PASSIÓ.



%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% PARÀMETRES INICIALS %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
\version "2.14.2"

\header {
  % Eliminar el peu de pàgina predeterminat de LilyPond
  tagline = ##f
}

\layout {
  \context {
    \Score
    \remove "Bar_number_engraver"
  }
}

global = {
  %Elements globals
  \set Score.tempoHideNote = ##t
  \tempo 4 = 100
  \key f \major
  \time 3/4
  \partial4
  \override Staff.Rest #'style = #'classical
  \override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
  \override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
  \override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
  \override Stem #'neutral-direction = #-1
}

%{Variable per esborrar el warning de col·lisió de pliques
al posar les lligadures de fraseig en acords diferents %}
ignore = \override NoteColumn #'ignore-collision = ##t

%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% NOTACIÓ MUSICAL %
%%%%%%%%%%%%%%%%%%%
% partitura ma dreta
dreta = \relative c' {
  \global
  % La música comença aquí.
  \autoBeamOff
  c4
  f4 g a
  a4 g a
  c2.
  bes4( c) bes \break
  a2 a4
  a4 bes g
  f2.^ ~ 
  f4 r c
  f4 g a
  a4 g a \break
  c2.
  bes4 c bes
  a2 a4
  a4 bes g
  f2. ~
  f4 r a \break
  bes2 a4
  g2 f4
  e2. ~
  e4 r a
  bes2 a4 \break
  g2 f4
  e2. ~
  e4 r c
  f2 f4
  g2 g4 \break
  a2.
  bes4^( c) bes
  a2 a4
  a4^( bes) g
  f2.
  f4 r
  \bar"|."
}

% partitura ma esquerra
esq = \relative c {
  \global
  % La música comença aquí.
  \stemDown
  r4
  <f, f'>4 <c' e g> <c f a>
  q4 <c e g> <c f a>
  <c fis a c>2.
  <c g' bes>4 <c e g c> <c g' bes>
  <c f a>4 <c f a c> <c f a>
  <c fis a>4 <c g' bes> <c e g>
  <f a>4 <f a c> <a c f>
  <f a c>4 r <c e g>
  <f, f'>4 <c' e g> <c f a>
  q4 <c e g> <c f a>
  <c fis a c>2.
  <c g' bes>4 <c e g c> <c g' bes>
  <c f a>4 <c f a c> <c f a>
  <c fis a>4 <c g' bes> <c e g>
  <f a>4 <f a c> <a c f>
  <f a c>4 r r
  <<
    {\stemDown
     \once \override NoteHead #'transparent = ##t
     \ignore
       c8[ c'8 bes_> c a_> c]}
    \\
    <<
      \stemUp
      {c,2.}
      {s4 bes' a}
    >>
  >>
  <<
    {\stemDown
     \once \override NoteHead #'transparent = ##t
       c,8[ c'8 g_> c f,_> c']}
    \\
    <<
      \stemUp
      {c,2.}
      {s4 g' f}
    >>
  >>
  <<
    {\stemDown
     \once \override NoteHead #'transparent = ##t
       c8[ c'8 e,_> c' g_> c]}
    \\
    <<
      \stemUp
      {c,2.}
      {s4 e g}
    >>
  >>
  <<
    {\stemDown
     \once \override NoteHead #'transparent = ##t
       c,8[ c'8 e,_> c' a_> c]}
    \\
    <<
      \stemUp
      {c,2.}
      {s4 e a}
    >>
  >>
  <<
    {\stemDown
    c,8[ c' bes_> c a_> c]}
    \\
    {\stemUp
    c,4 bes' a}
  >>
  <<
    {\stemDown
    c,8[ c' g_> c f,_> c']}
    \\
    {\stemUp
    c,4 g' f}
  >>
  <<
    {\stemDown
    c8[ c' e,_> c' g_> c]}
    \\
    {\stemUp
    c,4 e g}
  >>
  \stemDown
  c,4 r r
  <<
    \ignore
    {f,4 s <a c f>\arpeggio
    f4 s <bes c f>\arpeggio
    f4 s2 
    bes4 s2
    c4 s2
    c4 s2
    f4 s2}
    \\
    {f,8. a16 c4 s
    f,8. bes16 c4 s
    f,8. a16 c4 <a c es>\arpeggio
    bes8. d16 g4 <d g bes>\arpeggio
    c8. e16 a4 <c, f a>\arpeggio
    c8. g'16 bes4 <c, e g bes c>\arpeggio
    f8. a16 c4 <a c f>\arpeggio}
  >>
  f4 r
}

%%%%%%%%%%
% LLETRA %
%%%%%%%%%%
lletra = \lyricmode {
  La4 Pas2 -- si4 -- ó2 sa4 -- gra2. -- da2
  si4 vo2 -- léu4 me2 -- di4 -- tar4 "________"2. " "4
  te4 -- niu2 en4 la2 me4 -- mo2. -- ria2
  lo4 que4 'us4 vull4 ex2 -- pli4 -- car4 "________"2. " "4
  Pen4 -- séu4 "'"4 que'l4 Re2 -- demp4 -- tor4 "________"2. " "4
  pa4 -- tí2 per4 nos2 -- tre_a4 -- mor4 "________"2. " "4
  cla4 -- vat2 en4 la2 creu4 du2. -- ra2
  mo4 -- rí2 ple4 de2 do4 -- lor.4 "________"2. " "4
}

%%%%%%%%%%%%%%
% DINÀMIQUES %
%%%%%%%%%%%%%%
% dinàmiques de la mà dreta
dinD = {s}
% dinàmiques de la mà esquerra
dinE = {s}

right = <<\dreta \dinD>>
left = <<\esq \dinE>>

%%%%%%%%%%%%%
% PARTITURA %
%%%%%%%%%%%%%
\score {
  \new StaffGroup \with {
    instrumentName = \markup {
      \center-column \bold {"ANDANTE MOSSO"}
    }
    systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
  } <<
    \new Voice = "right" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } \right
    \new Lyrics{
      \lletra
    }
    \new Staff = "left" \with {
      midiInstrument = "acoustic grand"
    } { \clef bass \left }
  >>
  \layout {
    indent = 40
    %    ragged-last = ##t
    line-width = 150
  }
  \midi {}
}

 La Passiò sagrada
si voléu meditar,
teniu en la memoria
lo que 'us vull explicar.
Penséu que 'l Redemptor
patí per nostre amor,
clavat en la Creu dura
morí ple de dolor.

 Lo Fill del Etern Pare,
Deu ver com ell mateix,
vestit de carn humana
per nosaltres pateix.
Ab gran devociò
prestáume atenciò
mentres cantar intento
la santa Passiò.

 Quant Jesus de María
se volguè despedir,
penso que li diria
ab gemechs, y suspirs:
—Senyora, ab Deu siáu,
si llicencia 'm donáu
morirè per los homens,
puig á mon Pare plau.»

 Ohint estas paraulas
la Verge se entristí,
ab veu molt compassiva
li respont:—¡Ay de mí!

Ay Fill meu! ¿que farè?
Jo vull morir tambè;
ab Vos vull ser clavada,
ab Vos me abrassarè.»

 Jesus li respont:—Mare,
Vos no podéu morir
encara, puig mon Pare
ho ha disposat així:
puig éll ho ha disposat,
la vostra voluntat
déu quedar resignada
ab gran conformitat.»

 Despedit de sa Mare,
ab un amor fervent,
se quedá en la Eucaristía
per darnos aliment.
En lo Sagrat Viril
tením menjar sutil,
qu' es lo manná del ánima,
y sab á gustos mil.

 Y despres que en la Cena
nos mostrá amor perfet
sen aná á la Montanya,
ques diu Mont Olivét,
al Hort Gethsemaní,
hont se va entristí,
y suá sanch y ayga
per Vos y pera mí.

 Los deixebles dormian,
pero lo Salvador:
—Despertáuvos, los deya,
miráu que ve 'l traydor.»
Quan Judas arribá

al bon Jesús besá,
y ab esta traydoría,
als jueus lo entregá.

 Sant Pere trau la espasa,
y se mostrá valent,
y la orella ha llevada
á Malcos vil sirvent.
Mes Jesus afegí
la orella á aquell mesquí,
dihèntli á Sant Pere,
que no ho fes pas així.

 Quan los soldats tingueren
á Jesus ben lligat,
¡quants oprobis li feren,
fins haver arribat
en la casa de Anás,
y en la de Cayfás,
ahont lo acusaren
de un home pertinás!

 A totas las preguntas
responguè molt cortés:
mes un criat infame
li va doná un revés.
O Jesus del meu cor!
així ho fa 'l pecador,
vos dona bofetadas
quan Vos li féu favors.

 Lo negarvos Sant Pere
per Vos fou gran treball,
que 'us negá tres vegadas,
fins que cantá lo gall.
Al ohirlo cantar,
Sant Pere va plorar,

quan ab vista amorosa
Vos lo vareu mirar.

 Venint la matinada
concell han convocát,
los jueus resolgueren
entregarlo á Pilat.
Pilat lo president
los diu:—Infame gent,
jo no vull condempnarlo
per ser ell ignocent.

 A lo palau de Herodes
lo portaren lligat,
un vestit blanch li posaren
com si fos un orat.
Mes Herodes despres
á Pilat lo ha remés;
lo qual maná açotarlo,
y fou ab gran excés.

 Per amansar al poble
diu qu 'l maná açotar;
los sayons lo açotaren
lligat en un pilar:
Lo açotaren molt fort
(també en assó feu tort
Pilat) per mes que diga,
que no vol darli mort.

 Mes de cinch mil, diu que eran
estos açots cruels,
que sufrí per nosaltres
lo Criador dels Cels!
Contempláu pecadors,
mirau, y quins dolors
patí per nostras culpas
lo Senyor dels senyors.

 Ab corona de espinas
després lo han coronat,
que las venas divinas
del cap han traspassat:
Oh qué dolor tan gran!
Una fora bastant
per matar á un home;
donchs tantas, ¿que farán?

 Al poble que ja espera
Pilat lo demostrá,
dihentlos: Ecce Homo:
miráulo y com está!
Lo poble amotinat,
del dimoni instigat
ab gran rabia cridava,
que fos crucificat.

 Al ohir la proposta,
Pilat va proposá':
—Puig la Pasqua se acosta
un prés vull deslliurar.»
Lo poble contumás
de Jesus no fent cas,
al president respont:
—Volém á Barrabás.»

 Pilat los diu:—Vosaltres
matáu un ignocent.»
—Vinga sobre nosaltres,
responguè aquella gent.
Oh resposta fatal,
de una llengua infernal!
Resposta que algun dia
los será criminal.

 Donada la sentencia
de que morís en Creu,

la Creu li carregaren
á Jesus nostre Deu,
perque s' ha encarregát
de pagar mon rescát,
alló que jo devia
Jesus ho ha pagat.

 Ab esta Creu pesada
aná per los carrers;
que molt que tres vegadas
lo Bon Jesus cayguès!
Jesus, Deu infinit,
tal pes per mi heu sufrit[1]!
Senyor de cor me pesa,
ja estich arrepentit.

 Aliviém la pena
nosaltres á Jesus.
Puig ell ab esta pena
paga lo nostre abús,
ab un cor penitent
plorem amargament,
Senyor misericordia
demanám humilment.

 Al carrer de Amargura
sa Mare lo encontrá:
ó que pena tant dura
la Verge allí passá!
Verge per tal dolor
féu que lo nostre cor
estiga encés de flamas
de son divi amor.

 Puig ja que Vos Senyora
sou de puresa espill;

alcançáunos la gracia
de Jesus vostre Fill.
Reyna Celestial
deslliuráunos de mal,
defensáunos, ó Verge,
del sérpent infernal.

 Com la Creu tant pesava,
la anava arrossegant,
quan á Jesus anaren
los Soldats ajudant.
Y arrivá Cirinéu;
puig Jesus nostre Deu
per cert ja agonetjava
ab lo pes de la Creu.

 Gustòs, y voluntari,
encara que cansát,
arrivá á lo Calvari,
y prest lo han despullát.
Cristians agrahits
contemplém afligits
com renovan sas llagas
al traure los vestits.

 En la Creu lo clavaren
(sols de pensar fa dol)
quant gran pena tindria
pot pensar cualsevol.
Cada cop de martell
cert seria per éll
no menys que per sa Mare,
un terible flagell,

 Puig cada martellada
que reb lo Salvador,
á sa Mare estimada

fereix tambè lo cor.
Qui podrá referir
lo que allí va sentir
sa Mare y Verge pura
quan lo vegé patir.

 Com á lladre 'l tractaren
los Jueus insolents,
que entre lladres posaren
al Deu Omnipotent.
Los Cels se posan dol,
puig se eclipsá lo Sol:
en senyal de tristesa
donarnos llum no vol,

 Aquell que en la má dreta
per Deu vos confessá,
lográ misericordia,
y 'l vareu perdoná.
Pero lo altre infelís
perdé lo Paradís,
que impacient estava:
assó 'ns valga de avis.

 Ab tants treballs clamava
Jesus dient: Tinch set,
mes no pogué sa Mare,
donarli ayga ni llet.
Quins sentiments tan vius!
Los seus ulls compassius,
sens dupte que serian
dos caudalosos rius.

 Donémli una beguda
de sanch de nostre cor:
mes, ay! que es corrompuda
la sanch del pecador!

Oh Senyora, si os plau,
Vos, que á tots consoláu,
donauli per beguda
las perlas que ploráu.

 Mes ay! que lo regalo,
que 'l Bou Jesus tinguè
fou de fel y vinagre,
com Sant Matheu diguè.
Ay Criador del cel!
la beguda de fel
nosaltres vos donarem
ab la culpa cruel.

 Quan véu las profecías,
y lo demès cumplít,
davant las tres Marías
espirá ab gran crit.
Oh pecador ingrat!
com no quedas pasmat,
veent morir per tas culpas
un Deu de tal bondat.

 Las pedras se partiren,
mostrant gran sentiment
ab tal senyal te avisan,
que ploris penitent.
Plorém los grans y xichs,
plorém pobres y richs,
perdoném tota ofensa
de nostres enemichs.

 Si se rompé del Temple
lo vel, ¿sabs tú perque?
Fou per donarte exemple
de lo que tú déus fer.
Perque déu lo teu cor
partirse de dolor,

puig eres tú la causa,
que mor ton Redemptor.

 Una cruel llançada
Longuinos li doná,
y la llaga sagrada
fins al cor arrivá.
Lo costat sacrosant,
sanch y aygua rajant
als pecadors convida
á tots está brindant.

 Joseph y Nicodemus,
després de desclavat,
en braços de sa Mare
lo han depositat.
Vingan los Serafins,
tambè los Querubins,
y plorém ab Maria
tots los seus devots fins.

 Sens dupte quedaria,
després de sepultat,
la dolorosa Mare
en trista soledat.
La pena fou molt gran,
y durá fins á tant,
que Jesus del sepulcre
ressucitá triomfant.

 Que morí en lo Calvari
déus creure fermament,
y que está en lo Sacrari,
y en lo Sant Monument;
y quant la Hostia alsarán
dirás ab Fé molt gran:
—En Vos crech, y confesso
que estáu al Cel regnant.»

 Y puig es copiosa
nostra Redempciò,
vostra Mare amorosa
ab sa intercessiò,
fará que perdonats
siám de tots pecats,
per ço al tercer dia
Vos heu ressucitat.

 Tingám en la memoria
lo que Jesus pati,
que 'ns donará victoria,
y la gloria sens fi.
Digám:—Sia alabat,
Deu de tanta bondat.»
Desitjém alabarlo
per una eternitat.

NOTA.

 No perque sia una obra digna de esser conservada per son mérit literari, ni menys perque costi l' arreplegarla es per lo que publiquém aquí aquesta versiò de La Passiò sagrada. De bellesas literarias pocas ó cap ne tè ; per tot arréu se 'n troban edicions. Lo que nos ha mogut á recullirla es la tonada. En ella com en las tonadas de altras cansons religiosas hi ha la llavor de la música d' esglesia , pera donar á coneixe lo carácter catalá propi d' eixa classe de música es per lo que la publiquém.
 De relacions que tractan de la Passió n' hi ha moltas en Catalunya. Entre ellas la mes popular (encara que la lletra no 'u sia, pus se coneix lo nom del autor [2]) es la passiò coneguda ab lo nom de Passiò de Sant Pere. Per Quaresma y setmana Santa no se sent altra cosa en las botigas de las ciutats hont hi ha fadrinas que hi treballan y en los portals de las masías ahont van á cantarla los pobres al mateix temps que captan. Eixa costum d' anar, los quins de almonya viuhen, de porta en porta cantant la passiò, ó sams , ó cansons religiosas es molt antiga , y en tots paissos y de tota época hi ha recort d' haverhi hagut y haverhi encara eixa costum.
 La forma métrica de la nostra versiò, lo llenguatge, la martxa del argument, la erudiciò de que está revestida , tot dona á entendre que fou feta en época moderna y per un poéta, sino de alta inspiraciò, almenys avesat á fer versos.
 Entre 'ls cants provensals publicats en Aix ab molt acert pèl erudit Mr. Damás Arbaud, n' hi ha dos ó tres de Passions que se semblan molt á la nostra , si be es precis confessar que aquellas tenen un carácter mes popular que la que 'ns ocupa. Lo qu' es de notar en totas es lo cuydado que sos autors posavan en donalshi una forma métrica mes armoniosa que a las demés cansons. Ço, que no deixa de ser un fet, se pot esplicar facilment per lo viu sentiment religiós que en tot temps hi ha hagut entre lo poble, lo qui, al tractar un assumpto tan digne y sacrosant se devia trobar instintivament en lo cas de volerli donar una forma mes digna y que 'l posás á major alsaria de los altres cants populars. Malaguanyadament lo poble quan vol ser poeta lírich se queda molt endarrera, y per ço eixos cants religiosos molt menys valen que 'ls altres en que no hi ha hagut las pretensions que als primers ha acompanyat. En proba de que son perfectament rimats eixos cants tambè en altres paissos, aquí va un tros de la passiò provensal.

«De Pandecoust t' à Charendas—l' y a guet grand esperanço;
á Charendas Jesus neisset—dins la rejouissanço.
Nautres eriam touts parduts—aro siam en salvanço.
Quant Jesus-Christ aguet grandit—faguet grand penitanço.
Jesus à junat cranto jours—sens pendre soustenanço. etc.

En prova de lo mateix podem citar dos ó tres coblas de una altra Passiò treta de un manuscrit del setgle XIV (anònim.)

 Planch sobre planch, dolor sobre dolor,
 que cel é terra an perdut lur Senhor,
 e yeu mon filh, el solelh sa claror
 car, sens razon, l' an mort Juzieu traidor
 Dieus, com mortal dolor!

 L' arma mi dol, no 'n pol hom aymar
 que lur Senhor an fach Juzieus naffrar,
 sus en la cros, e pueys fach abeurar
 de vin mirrat mesclat ab fel amar:
 Dieus
 ·  ·   ·   ·   ·   ·   ·  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

 Ar' preguém Dieus payre omnipotent,
 qu' el nos perdon el jorn del jutjament
 nostres pecatz, e nostres falhiments;
 é apres ab él nos en anem ensemps.

Veuse 'n aquí una mostra en francés.

 Cil Joachim qui pere fu
 á la mere le roi Jeshu,
 l' Escripture oi tesmoigner
 que XIII anz fu o sa moiller
 onques ne pot avoir enfant,
 mult en avoit le cuer dolant,
 et Sainte Anne en fu mult marie;
 en tristor ont use lor vie
 car lor voisin erent felon,
 si disoient , par contenchon,
 qu' il ne doivent el temple entrer,
 ne lor offendre presenter,
 ne faire nule oblation.

 (Romans de Sr. Fanuel. Biblioteca de la escola de Medicina de Montpeller , M. S. 350. Chants populaires de la Provense).
 En catalá antich coneixem entre altres lo Virolay de la Verge tambè perfectament rimat.

 Rosa plascent , soléyl de resplandor,
 stela lusent , johell de sanct amor,
 topazis cast, diamant de vigor,
 rubis millor, carboncle relusent.
 Lir trascendent, sobrant tot altre flor,
 auba jausent, claredat sens foscor
 en tot contrast ausist li pecador,
 á gran maror est port de salvament.
 Àigla capdalt, volant pus altament,
 cambra reyal del gran omnipotent
 perfaitament aujats mon devot chant,
 per tots priant siatnos defenent.
 Sacra portal del temple permanent,
 dot virginal virtut sobre-exel-lent,
 que l' occident que 'ns va tots jorns guaytant,
 no puge tant que 'ns face Vos abzent.

 Encara, que á dir veritat aquest cant no tè res de popular, y es veu d' una hora lluny que sobre no ser molt vell es fet per una musa erudita. Y en tant es aixis com que fou escrit espressament per tancar las portas del monestir de Montserrat á tot cant religiós fill de la musa del poble.


  1. Sofrir fa sofert y no sofrit.
  2. F. Balart, poeta del setgle XVIII.