Cansons de la terra - Volum II/Lo testament d'Amelia
Aquest text tracta sobre una cançó d'una edició de 1867. Per a altres versions, vegeu El testament d'Amèlia.
LO TESTAMENT D' AMELIA.
![\version "2.14.2"
\header {
% Eliminar el pie de página predeterminado de LilyPond
tagline = ##f
}
\layout {
\context {
\Score
\remove "Bar_number_engraver"
}
}
global = {
\set Score.tempoHideNote = ##t
\tempo 8 = 90
\key c \major
\time 3/8
\override Staff.Rest #'style = #'classical
\override Staff.KeySignature #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.Clef #'break-visibility = #'#(#f #f #f)
\override Staff.TimeSignature #'break-visibility = #'#(#f #t #t)
\override Score.SystemStartBar #'collapse-height = #1
% \override Stem #'neutral-direction = #1
\override Arpeggio #'positions = #'(-3 . 0)
% \override Score.FootnoteItem #'annotation-line = ##f
}
right = \relative c' {
\global
\autoBeamOff
\stemUp e8^\< e g
f->[ f]\> a
g4 g8 \break
e\< e g
f[ f]\> a
g4.
e8\p e g \break
f[ d] b
c4 c8
e^\markup{\italic "cresc"} e a
g[ f] d \break
c4. \bar "||"
e8^\p^\markup{\italic "Tornada"} e g
f d b
c4 c8 \break
e8 e a
g[^\( f] d
c4.\) r2*3/4 \bar "|."
}
left = \relative c {
\global
\mergeDifferentlyDottedOn
<<{c4.}\\ {c16 e g c g e}>>
<<{c4.}\\ {c16 f a c a f}>>
<<{c4.}\\ {c16 e g c g e}>>
<<{c4.}\\ {c16 e g c g e}>>
c16 f a c a f
c16 e g c g e
<<{\autoBeamOff c8}\\{a16[ <e' g>]}>> <<{bes8}\\{bes16[ <e g>]}>> <<{a,8}\\{a16[ <e' g>]}>>
\stemDown d16 f a f g \stemUp g,
\stemDown c e g c g e
<<{\autoBeamOff b8}\\{b16[ <d gis>]}>> <<{a8}\\{a16[ <c e a>]}>> <<{f,8}\\{f16[ <a d f>]}>>
g g' d g <g, b> g'
<<{c,4.}\\ {c16 c' b c g e}>>
<<{c4.}\\ {c16 e g c g e}>>
<<{g,4.}\\ {g16 b d g d g,}>>
<<{c4.}\\ {c16 e g c g e}>>
<<{\autoBeamOff b8}\\{b16[ <d gis>]}>> <<{a8}\\{a16[ <c e a>]}>> <<{f,8}\\{f16[ <a d f>]}>>
<<{g4.}\\ {g16 b d g <d f> b'}>>
<<{c4.}\\ {c16 g e c g' e}>>
<<{c'8}\\{<c, c'>}>> r r
}
lletra = \lyricmode {
L'A -- me -- lia_es -- tá ma -- lal -- ta
que no hi_ha pas re -- mey
comp -- tes la van a veu -- re, comp -- tes ba -- rons y reys.
Ay tot lo meu cor se'm nu -- a
com un ram de cla -- vells.
}
\score {
\new StaffGroup \with {
instrumentName = \markup {
\center-column \bold {MODERATO}
}
systemStartDelimiter = #'SystemStartBrace
} <<
\new Voice = "right" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} \right
\new Lyrics \lyricsto "right" {
\lletra
}
\new Staff = "left" \with {
midiInstrument = "acoustic grand"
} { \clef bass \left }
>>
\layout {
indent = 25
% ragged-last = ##t
line-width = 150
}
\midi {
\context {
\Score
midiMinimumVolume = #0.4
midiMaximumVolume = #0.95
}
\context {
\Voice
\remove "Dynamic_performer"
}
}
}](http://upload.wikimedia.org/score/f/j/fj5u6zmwmm3lmowxrlmq4hrde0ttoh6/fj5u6zmw.png)
L' Amelia está malalta—que no hi ha pas remey,
comptes la van á veure—comptes, barons y reys.
¡Tot lo meu cor se 'm nua
com un ram de clavells!
tambè n' hi va sa mare—com qui no 'n sabès res.
—Filla, la meva filla—¿quin mal es lo que tens?
—Mare, la meva mare,—lo meu mal ja 'l sabéu:
matzinas me n' heu dadas—per casá' ab l' espós meu;
matzinas me n' heu dadas,—mare, morta 'm veuréu.
—Confesséuvos, ma filla,—despres combregaréu;
quan seréu combregada—lo testament faréu.
—Set castells tinch á Fransa—tots son al manar meu:
los tres los deixo als pobres—als pobres y als romeus,
lo quart lo deixo als frares—per caritat á Deu,
y 'ls altres á Don Cárlos—que n' es un germá meu.
—¿Y á mi, la meva filla,—á mi que 'm deixaréu?
—A vos la meva mare—vos deixo l' espós meu
perque quan siga morta—ab mí sempre penséu.
En lo Romancerillo del Sr. Milá hi ha una altra versiò en hemistichs de vuyt síl-labas.
Darrerencament hem arreplegat aquesta altre versiò del mateix cant.
Malalta n' está, malalta—la filla del rey francés,
ningú s' acostava á véurela—ni damas ni cavallers,
sino un dia sa mare—que no 'n savia pas res.
—Ay filla, la meva filla,—lo vostre mal quin mal es?
—Ay mare, la meva mare,—penso be ho devéu saber,
matzinas me n' heu donadas,—jo crech que morta 'm veuréu.
—Ay filla, la meva filla,—confesséu y combreguéu,
y apres d' haver combregat—vostre testament faréu.
—Set castells n' hi tinch á Fransa—tot set son en poder meu:
los quatre 'ls deixo á D. Cárlos—á D. Cárlos germá meu,
los altres tres á n' als pobres—á n' als pobres y romeus,
y los tres vestits de seda—deixo á la Mare de Deu.
—Ay filla, la meva filla,—á n' á mí que 'm deixaréu.
—Ay mare, la meva mare,—vos deixo 'ls rosaris meus
perque quan anéu á missa—me n' encomenéu á Deu.
—Ay filla, la meva filla,—¿hont voléu que us enterrém?
—Ay mare, á Santa María—ab la pluja y ab la neu.
—Ay filla, la meva filla,—aviat os podriréu.
—Tan si 'm podresch com si no—allá vull que m enterréu.
Entre 'ls cants populars de la Suecia n' hi ha un que 's titula Lo testament y que tè molta semblansa ab lo nostre.
—Ahont has estat tan de temps, filleta meva?
—A Bæanna, á casa de mon germá, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que t' han donat per menjar, filleta meva?
—Anguila ab pebre, madrastra. Ay! com pateixo!
—Qu' has fet de las espinas, filla meva?
—Las he tiradas als gossos, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que n' es estat dels gossos, filla meva?
—Han mort rebentats, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que li desitjas á ton pare, filla meva?
—Que tinga al graner bon gra, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que desitjas á ton germá, filleta meva?
—Una bona barca, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que li desitjas á ta germana, filleta meva?
—Una bona caixa per la roba y unas bonas joyas, madrastra. Ay! com pateixo!
—Que li desitjas á ta madrastra, filla meva?
—Las penas del infern. Ay! com pateixo!
—Que li desitjas á ta dida?
—Lo mateix. Ay! com pateixo!