Cansons de la terra - Volum III/San Ramon de Penyafort

De Viquitexts
Aquest text tracta sobre una cançó d'una versió de 1871. Per a altres versions, vegeu Sant Ramon.



SANT RAMON DE PENYAFORT.


La Mare de Dèu—un roser plantava
y d' aquell roser—va naixe una planta,
San Ramon Nonat—fill de Vilafranca,
confessor de reys—de reys y de papas.
Confessava un rey—que 'n pecat estava
lo pecat es gran,—Ramon se n'esglaya.
—No ploréu, Ramon,—que 'l pecat s' acaba
sino 'm perdonéu—ne perdréu la Espanya.—
Ramon se 'n va al port—á llogá una barca
ne troba un barquer.—¿Voléu embarcarme?—
Lo barquer li diu—que 'l rey li 'n privaba
de podé' embarcar—capellans ni frares,
ni 'ls escolanets—de la cota llarga.
Sant Ramon beneyt—ja 'n va fè un miracle.
tira capa á mar—per servir de barca,
y lo gayatet—per arbre posava,
y ab l' escapulari—gran vela n' alsava,
y ab lo sant cordó—bandera molt santa.
Montjuich lo veu—baixell assenyala,
tots los mariners—surten á muralla;
—Jesús! ¿qu' es alló?—¿Es galera ó barca?—
No n' es baixell, no,—ni galera armada,
que n' es Sant Ramon—qu' ha fet un miracle.
Santa Catarina—tocan las campanas.

VARIANTS.
Vers 3.

Nasqué Sant Ramon—fill de Vilafranca.

Vers 13.

Ni 'ls escolanets-que portan sotana.

NOTA.

 San Ramon fou confessor del Rey Jaume 'l conqueridor, per lo tant se pot soposar que 'ls versos 4, 5, y següents se refereixen al monarca nomenat. Tan mes quan alguns historiayres donan per cert que aquest sant sorprengué y reptá mes d' una volta al Rey Jaume per los amors ilegítims que sostenia ab una bella dama, qual dama per nom havia 'l de Teresa Vidaura.
 Lo miracle del manto y gayató se veya de relléu en un capitell d' una columna del claustre del convent de Santa Catarina, convent aixecat en lo segle xiii. També, en una de las poesías que pèl certámen que en 1601 tingué lloch, se fa cita d' aquest miracle. Diu un dels poetas premiats (Ausias March de Cervera):
 Lo gran Neptú ne sou á qui obeheixen
 lo mar, los vents, los peixos y las onas.
 La cansó sembla feta en lo segle xvii y per los noms de alguns llochs que de la vila de Barcelona se fa en ella, pren un color local marcat que mou á creure que va ésser escrita en las festas que per la beatificació del Sant se celebraren en la dita vila en lo any ja citat. Entre las festas hi tingué lloch un certámen poétich, qual certámen col-leccioná y dongué á llum Rebullosa. La festa literaria erudita se pot soposar ab fonament que fos causa de la naíxensa d' aquesta cansó popular.
 Díu En Manel Milá en son Romancerillo: «era de la familia de los Penyaforts que dió nombre á una calle de Villafranca y cuyo castillo estaba situado en la próxima parroquial de Santa Margarita, junto á la antigua ciudad de Olérdola, en el punto donde se edificó el Convento de PP. Predicadores.»
 Feliu de la Penya, en lo llib. XI cap. XII conta lo miracle del pas del mar, aixis:—«Reymundo de Peñafort, que fue á Mallorca como confesor de D. Jaime le instó y amonestó hallándose allí para que dejase el trato de su dama D.ª Berenguela Alfonso, á la que se trajera de Castilla, como sabemos; pero como el rey desoyese sus consejos, aquel santo varon le amenazó con marcharse y abandonarle. Temiendo D. Jaime que cumpliese su amenaza dió órden para que ningun buque fuese osado á transportar á su confesor; pero Reymundo sin arredrarse se llegó á la playa, echó su capa al mar, embarcóse en ella y haciendo servir el escapulario de vela, á su báculo de árbol y á su crucifijo de timon, emprendió tranquila y sosegadamente su viaje, llegando sano y salvo y en seis horas á Barcelona.

_________

 Pel vers 3 de la versio d' aqueix cant se veu que lo poble confon lo S. Ramon Nonat ab lo de Penyafort: no es d' estranyar, propi es de la escassa erudició del poble, lo fer consemblantas confusions. Nos hauria estat fácil corretjir lo vers; empero nos havem estimat mes d'eixarho ab la errada, á fi de no perjudicar la veritat que deu tindre la reproducció de las cosas de aquesta lley.