Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXCII
CAPITOL CCXCII.
Com lo senyor rey en Iacme Darago, apres dauer moltes vegades confessat, e hauts los sagraments de la esgleya, passa desta vida e fo soterrat a Sanctes Creus; e com resta lo regne Darago e Valencia al senyor infant Namfos.
E axi lo senyor rey en Iacme en sa vida se vae tots sos fills bons e bells e sauis a Deus e al mon. E com tot aço hach vist, e Deus li hach feyta esta gracia, a ell vench malautia tal e tant gran, que sofferi molt de trebayll; perque moltes de vegades, axi com a sant senyor, e bo e gracios e ple de la sancta fe catholica, confessa e conbrega e fo pernoliat e hach tots lo sagraments de la sancta esgleya. E com tots los hach rebuts ab son bon seny e ab sa bona memoria, croa les mans e abrasa la creu e posa lo seu esperit en les mans de nostre senyor Iesu Christ dilluns a dos jorns de noembre del any MCCCXXVII a hora que hom encenia les llums: nostre senyor ver Deus e la sua beneyta mare madona santa Maria ab tota la cort celestial reeberen la sua anima e la meteren ab los faels en gloria. E axi lo dit senyor rey en Iacme Darago muri a Barcelona lo damunt dit dia e lexa lo seu cors al monestir de Sanctes Creus hon jau lo cors del beneyt rey en Pere son pare. E axi lo seu cors fo portat ab gran solennitat e ab grans plors e ab grans crits e ab grans dolors de tots los seus sotsmesos al dit monestir de Sanctes Creus e fo soterrat, e lla foren sos fills e de les filles partida, e prelats e gran res dels millors homens de sos regnes. Deus per la sua marce tenga en sa guarda e en sa comanda daqui auant sos fills e tots sos pobles; que ell en bon lloch es, e bona fo nat a ops de sa anima e de tots sos sotsmesos; quell hach bon comensament e bona mijania e ha feyta millor fi, e per la fe e per la bonesa e veritat que ha hauda veus quina gracia li ha Deus feyta. Perque cascu se deu esforçar, que faça be, que Deus lo veu.
E axi es mester, que de aqui auant lo senyor rey Namfos rey Darago e de Valencia e de Serdenya e compte de Barcelona e de Vrgell, fill seu, sesforç be, e que faça molt de be, que tal espill ha haut del senyor rey son pare: e ell ha haut tal comensament, que de be en millor vajen sos feyts, e si faran, si a Deus plau; e que axi com esser deu sia pare e gouernador a sos germans; e que li membra, que fills de reys ne de regines no son el mon qui sien nats de millor pare ne de millor mare, quells son, e que son exits tots de un ventre. E axi mateix sia sa marce, que li vaja lo cor, que sostenga lo senyor rey Fraderich son auonclo e sos fills qui son sos cosins germans de dues parts, e quel senyor rey al seu qui reig Sicilia no jaqueixca departir per neguna manera; que mentre a Deus e a ell plaura, aquella casa estara ferma e segura a honor de Deus e dell e de tot son llinatge, e a gran profit de tots sos sotsmesos. E pot fer comte, quell es rey Darago e de Valencia e de Serdenya e de Corsega e de Mallorques e de Sicilia; que de tot es ell cap e major, e es a son manament; que si ell se vol, axi es lo regne de Mallorques a son manament, com lo regne Darago. E axi mateix lo regne de Sicilia: que mentre a ell placia, que aquells regnes haja e tenga per casa sua propria, ell e lo senyor rey de Mallorques e lo senyor rey de Sicilia sien duna volentat e duna valença, axi com esser deuen, poden fer compte, que seran sobirans a tots los reys e princeps del mon, axi chrestians com sarrahins, e a totes les communes; e si era en contrari, ço que Deus no vulla, que entre ells haja departimens, feyts compte, que ab la hu confondria hom laltre. Per que es mester, quel senyor rey Namfos Darago que li vaja lo cor en aço, que tota la fermetat e veritat esta en Deus e en ell qui es cap e major de tot, que li placia, que li vaja lo cor lo prouerbi que diu lo Cathala: que no son tots amichs aquells qui en la cara riuen a hom. E axi la casa de Mallorques e de Sicilia, qui porten lo seu senyal e ab aquell han a viure e murir, reja e mantenga contra tots los homens del mon, e males gents no meten alre al seu cor; e membrali del eximpli de la mata del jonch, que en ells ha lloch a recordar. Deus per la sua marce do cor e volentat, e los do a tots compliment de la sua gracia. Amen.
E si negu me demana: en Muntaner, quin eximpli es aquell de la mata del jonch? ha aquella força. Que si tota la mata lligats ab una corda be forts, e si tota la volets arrancar ensemps, dich vos, que deu homens per be que tiren no la arrancaran, ne encara com mes se ni prenguessen; e sin lleuats la corda, de jonch en jonch la arrancara tota hu fadri de VIII anys, que sol un jonch no romandra. E axi seria daquests tres reys, que si entrells hauia deuisio neguna ne desconcordia (ço que Deus no vulla), feyts compte, que han de tals vehins, que pensaran de consumar la hu, e puys laltre. Perque es mester, que daquest pas se guarden, que mentre tots tres sien duna volentat e duna valença, no temen tot altre poder del mon, ans, axi com dauant vos he dit, seran tostemps sobirans a llurs enamichs.