Chronik des edlen en Ramon Muntaner/Capítol CCXCIII

CAPITOL CCXCIII.
Com lo senyor rey Namfos Darago vench ab tots sos germans e richs homens a la vila de Montblanch hon tench conseyll, en quina part de ses terres yria, e axi vench a Barcelona e aqui jura vsatges e llibertats a tot Cathala, el juraren per llur cap e senyor.

Ara vos tornare a parlar del senyor rey Namfos per la gracia de Deus rey Darago e de Valencia e de Serdenya e de Corsega e compte de Barcelona. Que puys quel dit senyor rey son pare (a qui Deus do sancta gloria) fo soterrat e feyta tota la solennitat que li tanyia, lo dit senyor rey Namfos ab tots sos germans e tots los prelats e richs homens e cauallers e ciutadans sen vench a la vila de Montblanch, e en aquell lloch tench son conseyll, en qual part yria, o en Arago o el regne de Valencia, o si sen tornaria a Barcelona, quell volia retre son deute en cascuna daquestes prouincies, segons que sos antecessors faeren. E aqui finalment fo determenat, que per reebre homenatge de prelats e de richs homens e cauallers e ciutadans e homens de viles e de tots los seus qui per ell se tenen en Cathalunya, que anas a Barcelona, e que lla hagues parlament e colacio ab tols los Cathalans. E axi lo senyor rey a la bona hora anasen a Barcelona ab tots los prelats e richs homens e cauallers e ciutadans e homens de vila; e puys trames aquells qui no hi eren quis tenien per ell, que li fossen a Barcelona. E entretant ell ana a visitar molts llochs en tal manera, que a la benauenturada festa de nadal ell fo a Barcelona, la qual festa ab poch solas e ab poch alegre se tench, per raho de la mort del senyor rey son pare. E feyta la festa ell feu en Barcelona tot ço que a fer hauia, e complidament e molt graciosa ell jura usatges e llibertats e franqueses a tots los Cathalans, e ells juraren a ell per senyor, axi com aquell qui era hereu del molt al senyor rey en Iacme son pare (a qui do Deus sancta gloria.)