Colguen les gents ab alegria festes
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Colguen les gents ab alegria festes pot tenir els següents significats:
- Colgen les gents ab alegria é festes, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Colguen les gents / ab alegria festes, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Colguen les gents ab alegria festes,
loant a Déu, entremesclant deports;
places, carrers e delitables orts
sien cerquats ab recont de grans gestes;
e vaja yo los sepulcres cerquant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d'altre que mi en son contínuu plant.
Cascú requer e vol a son senblant;
per ço no·m plau la pràtica dels vius.
D'imaginar mon estat són esquius;
sí com d'om mort, de mi prenen espant.
Lo rey xipré, presoner d'un heretge,
en mon esguart no és malauyrat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no·m porà guarir metge.
Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
en son menjar aquell ocell may clou;
pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge,
car és hun verm qui romp la mia pensa,
altre lo cor, qui may cessen de rompre,
e llur treball no·s porà enterrompre
sinó ab ço que d'aver se defensa.
E si la mort no·m dugués tal offensa
-ffer mi absent d'una tan plasent vista-,
no li graesch que de tera no vista
lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo ymaginar
los meus desigs no poder-se complir;
e si·m cové mon derrer jorn finir,
seran donats térmens a ben amar.
E si·n lo cel Déu me vol allogar,
part veur·a Ell, per complir mon delit
serà mester que·m sia dellay dit
que d'esta mort vos ha plagut plorar,
penedint-vos com per poqua mercé
mor l'ignoscent e per amor-vos martre:
cell qui lo cors de l'arma vol departre,
si ferm cregués que us dolrríeu de se.
Tornada
Lir entre carts, vós sabeu e yo sé
que·s pot bé fer hom morir per amor;
creure de mi, que só en tal dolor,
no fareu molt que y doneu plena fe.
Font: Bloc personal DMRQ, sine data
