Contestació de Manela la Chincha, á Tófol el Chufleta

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

Contestació de Manela la Chincha, á Tófol el Chufleta

d' Antoni Ribot i Fontseré

Resposta a Declarasio amorosa de Tófol el chufero á Manela la catalana.


  Estaba esmocant un llus
á la bora de 'l aiguera,
cuand vaig sentir per arvera
passos y trapitg confus.
  Luego vaig girar el cap,
y al noy vegent de l' corrén,
digué cremada: ¡ay redéu!
¡'n hahem arrancat bon nap!
  — Carta porto, Maneleta,
digué l' xicot, — ¿Y cuand val?
— Set cuartos. — ¡Ben prop d' un ral!
aqui 'ls tens y m' deixas neta.
  Vaig tirar rabiosa un all
y un votua que trinaba,
mentres el cartér marchaba
corrent escalas á ball.
  ¡Set cuartos! y tens bonas manyas
pera fer gastar dinés,
Tófol! ¿no valian mes
pera comprarme castanyas?
  ¡Set cuartos! la rabia m' menja...
¡mal agonyats! ja n' tenia,
ab deu mes que ni afegia,
per ná al trayatu diumenja.
  Tú vols ferme anar descalsa?
yo no l' llensu, si tú l' llensas,
el dineret... ¡Deu! ¿te pensas
que yo fas moneda falsa?
  La teca no m' se guanyar
per el foso y passeitg nou,
no, pera guanyar un sou
la melsa tinch de suar.
  Viva l' diner, que no put
per anys que tinguía: en eix mon,
la gent de Napulayon
be deya, l' arjant fa tut.
  Las cartas que tu 'm escrius
de amplayats fant bullir la olla,
y tots ells son una colla
de lladres que 'ns menjan vius.
  Si porcs tú vols engreixar
has de creurer que jo no,
Tóful, y dic tot aixó
perque, com es de pensar,
  me escriurás altra vegada,
y ni grosa ni petita
cap carta he de rebre escrita
com no vingui franqueijada.
  Si no tens ánima ingrata
y tornar aquí aviat,
los set cuartos qu' he gastat
vull cobrarmels ab orchata.
  Mes parlem de 'l amor teu
que dius que t' crema y 't anses...
¡que cariño tan violent
es aqueix!.. pren bays de neu.
  Tens amor á mes de mil,
tens mossas com 'l estiu moscas,
pero ab mi va molt lluny d' oscas...
¡ay! ¡que te n' dono de fil!
  ¿Que has fet doncs de la Teresa?
encara que chincha, yo
may he estat, seré, ni so
platu da sagunda mesa.
  Y has de saber que ya tinc
un altre que m' busca el cos;
el meu terno y tu sou dos,
y el meu terno val per cinc.
  Creume, el meu cor no t' desdenys,
pero si el meu terno hu sap,
ab un garrot 'm obra l' cap
y moro de un fart de llenya.
  Yo no vull morir de un cop,
y ademes, ell está aquí,
y tú estás molt lluny, y á mi
me agrada 'l amor de prop:
  Un geni te anfutimat,
era de la patuleya,
y de aquells que ui li feya,
podia dirse enterrat.
  No creguis que per tú l' deixi,
que m' donaria tacó;
era dels de Pep de Po
de aquells de Deu no m' esquensi.
  ¡Quina sang te! ¡quina sang!
no gasta aigua, sols beu vi
y aygurdent de bon matí,
que diu que 'l aygua fa fang.
  Fou ara de la jamancia,
y no 'l ha tuspit cap bomba,
per si may la mort l' tomba,
constancia, Tófol constancia.
  Que mort ell, vens tú despues,
y serás tú el meu marit...
si no m' surt millor partit
ú home que 'm agradi mes.

A. RIBOT Y FONTSERÉ



PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)