Declarasio amorosa de Tófol el chufero á Manela la catalana

De Viquitexts

DECLARASIO AMOROSA de Tófol el chufero á Manela la catalana
José Maria Bonilla

Ple d' agobios y curruixes
y picors per tot lo cos
mes perdut que un home gros
qu' es veu en fanc á les cuixes;
Tremolantme els canellons
com qui fuig de tres llobades,
y ensenentme á flamerades
desde el tos hasta talons;
Plorant y rient de por,
dols com pera confitada
de tanta safanoriada
que m' está pegant lo cor,
Preng la ploma, qu' es molt mala,
sols pera obrirte el meu pit,
mes c' abans de micha nit
rebente com la sigala.
Yo ya no' m puc aguantar;
estic com toñina en prensa;
asó se fa y no se pensa;
tire la manta á rodar.
Si lo que pase pasáres,
sabries lo qu' es patir;
yo no t' ho volguera dir;
volguera que t' ho pensáres:
L' amor está
fentme per tú,
cácara-ca,
cúcuru-cu.
Em rust com sardina al foc,
y m' achopixc com un poll,
per que ficát en lo toll
m' ofegue sense fer gloc.
Bon ánimo pues, y avant;
vaig á dirte lo que sent,
mes que t' entre per ponent,
y arremate per llevant.
Manela, desde que 't viu
tan pita com un chorlit,
barruntí qu' en lo meu pit
anabes á fer lo niu.
Oí por fin
la teua veu,
y el cór me feu
tilin-tilin.
Pasant y aixi de rebot
yo te dijo, á Dios, lusero;
que al mirar eixe salero,
de gust m' agarrá changlot.
Entonses com qui no hu nóta
em tirares una ulla
que espatarrát em deixá
con si fora una granota.
Entre 'angustias y dirvelos
à mi mateix em diguí,
¿ qu' es lo que pasa por mí,
altos y devinos cielos?
¿M' entrá per alguna part
lo que así en lo cor em bull?
Eixa noya m' ha pres d' ull,
ó es qu' enchisa per mal' art.
¿M' ha mosegado culebra?
¿Que tinc, reina soberana?
Asó es tífol ó cuartans
per que yo m' ensenc en febra.
Ya estic obrint el forat
per non veig la meua pena,
estes picors á la esquena
es qu' estic enamorat.
L' amor a mi
va fentme el bu,
tititi-ti,
tuturu-tu.
Y poc á poc
em trau el suc;
cócoro-cóc,
cúcuru-cúc.
Y el gallet yo
li fas així;
cócoro-co,
quíquiri-qui.
Y si tu no vols respondre
cacarechant la gallina,
sapies que vaig de borina,
y qu' estic picant á pondre.
Pos no m' aliuxes ni estufes,
Maneleta, tros de sol,
per qu' emfaria la col,
en lo cabás y en les chufes.
Y asó no 't caiga del sac;
que si no 'm vols per lo fic,[1]
de baix cama et plante un tic,
mes pronte que tu dius tac.
Si agafarte el moño puc
y te descuides un poc,
per mes que cantes el coc,
verás si te pica el cuc.
Com la cals en l' aigua em bulls
y com el sofre m' ensens,
perque yo no se que tens
en eixos bonicos ulls.
A cada mirada tendra
que 'm tires fent la meixeta,
em destapes, Manoleta,
el foc mal colgat en sendra.
Y no m' arrugues les selles
ni me chires el morret
cuant te fasa molt dolset
una seña en les orelles.
Eres serafí del sel,
y també la meua estrela;
eres bonica, Manela,
y mes dolsa que la mel.
Eres ramell de fenoll
que encandiles en l' olor,
y del chardí de l' amor
hermós y tendre capoll.
Eres fina de les fines
qu' entre les mes fines viu:
dels fadrins eres caliu,
y enbecha de les fadrines.
Eres la mel del meu cor,
y l' encandiles en ella;
la flor de la marabella
y perla engastada en ór.
Bullme pues tot lo que pugues,
y deixam l' ánima en pau,
que yo seré el teu esclau
si en un cabellet em nugues.
Si tens sandunga y salero,
yo soc terne, y algo mes;
encara no saps lo qu' es
un amartelat chufero.
Que si l' orella me bufes,
y les mánegues m' espolses,
borás que hasta per los colses
va chorrantme suc de chufes.
Soc gran home dalt d' un banc,
y balle mes fi que un fus:
arriba, sal de Jesus:
arruixa y no fases fanc.
També se yo fer chepetes
y pegar dos cabrioles;
tots diuen que' m pinte apoles
pa repicar castañetes.
Tampoc res te falsará,
que en sec enchamay m' ofegue;
yo per tot lo mon navegue;
se guañarme un tros de pa.
T' has de vore farta d' olla;
manduca tindras segura,
que per aixó no s' apura
un chufero en corfa y molla.
No' m tingues pór, Maneleta,
que soc un gat molt moixét;
tanca be els ulls y arremet:
¿quién dico miedo, palleta?
Te bullc sinse moure pols,
y em fa el cor tilin-tilí,
te bullc com un chavalí
per que eres del piñol dols.
Esto es lo c' hay, y está dit,
la cosa es format y tiesa;
pues ya pots bolerme á presa
que non eixiras de uit.
Un pesó d' orella em pica
de pensar cuant al meu sol
li diré, pren el cresol
y pegam raere, chica.
Pero guárdat be de nit
si de goig el cór em salta,
perque sino, micha galta
t' arrancaré en un chuplit.
Diguesme ara si ó no:
vols viure en cabestre o solta?
Soc home de colp y volta;
bullc casarme de pistó.
Si em dius que no, s' ha acabat;
chire béles, fas el grill;
em nugue al rabo un setrill,
y fuixc corrent mes que un gat.
Si em dius que sí, viva yo;
fem conte que pollá l' hou;
que mos posen pronte el chou,
tres per una y rebolcó.
Que 'l cor está
fentme per tu,
cácara-cá,
cúcuru-cu.


  1. El chufero tenia un fic en la galta de resultes de una recalcá de péu.



Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)