Cotiró
Aquest text tracta sobre una versió de 1916. Per a altres versions, vegeu Cançó del lladre.
Quan jo n'era petitet
festejava i presumía,
espardenya blanca al peu
i mocadô a la falcía.
Adeu, clavell morenet!
Adeu, estrella del dia!
Ara que en só estat grandet,
m'he dat a la mala vida;
me'n poso a matar i robar,
l'ofici de cada dia.
Só robat un mercader
que venía de la fira,
li só robat els diners,
tots els diners que tenía;
i encara molt més d'això,
li en só quitada la vida.
Trist de mi, com m'han posat
tan malvades companyíes!
Tan que m'ho deia sovint
meva esposa Marguerida,
que em deixés d'estar el robar.
Per mi remei no hi havía!
Ara ja estic en presó,
me'n fan guardia nit i dia;
treballar voldría jo
i esmenar la meua vida.
Quan jo correvía el món,
tot-hom Cotiró em cridava;
ara que som en presó,
tot-hom me diu el traidor
sols per fer-me'n més sumaria.
Jo som fill de Montagut,
allà tinc lo sant baptisme,
allà tinc mon pare amat,
la mare que m'ha criat,
partit de la meua vida.