Crònica de Bernat Desclot/Capítol CXXXIII
Com lo rey En Pere feu roceguar e penjar a'n Berenguer Oller de Barcelona ab set de ses companyons.
fet jurar de seguir la sua volentat. E en semblança de be havia fet gran mal en aquell lloch, e gran perjudici del senyor rey e dels prohomens de la ciutat, axi com cell qui havia fetes justicies, e desposehides les esgleyes, e lo bisbe, e gran res de burgers de Barcelona, de llurs tendes e de llurs censals per sa propia actoritat; e no s'en volia estar, per lletres ne per missatgers quel rey ne sos oficials li haguessen trameses; ans, quant negu li constrastava a res, fos tort o dret, sempre li venia d'amunt, ab tot lo poble a qui ell se feya capitani e governador, axi que moltes vegades aporta la ciutat a punt de pendre.
Entre molts mals que havia fets e pensats, si havia ordenat en aquesta saho: quel dia de la festa de Pasqua; propriament poble e no sabut se lexas anar als clergues e als Juheus e a tots los richs homens de la ciutat que no volguessen a ell consentir, quels occies e quels prenguessen lurs alberchs e tot quant havien a llurs obs, e puix que llivrassen la ciutat al rey de França, per tal quel rey no los ho pogues car vendre james.
El rey qui u sabe aço fon molt despagat e fello, com hun vil hom li havia torbada tan noble ciutat com Barcelona era. Ab tant partis de Leyda, segons que d'amunt es dit; e de jornada en jornada vench s'en a hun lloch qui es prop de Barcelona quatre llegues, qui ha nom Martorell, e aqui fo lo divendres sant de Pasqua. E quant saberen l'ardit quel senyor venia, aparellaren se los promens, com lendema li exixen a carrera ab gran honor, el pregassen que prengues consell en lo fet d'En Berenger Oller. E En Berenger Oller, qui sabe aço, ordena d'altra part ab los majorals de son consell: que ixques al rey, ab tants e en tal manera arreats quel rey nos pogues captenir mal d'ell, per be que u volgues fer.
Mas lo rey, qui era dels certs e dels savis homens del mon, li'n sabe a tot; que, quant vench lo divendres a vespre, d'amunt dit, quant les besties hagueren menjada la civada a Martorell, e ell se fo hun poch reposat, feu ensellar. E parti se de aqui ab fort pocha companya quil seguiren. E cavalca tant regeu que, ans del dia, fo lains en Barcelona en son palau. E quant vench lo disapte mati, que En Berenger Oller de huna part ab los seus, e els promens de Barcelona d'altra part se aparellaren de exir al rey a carrera, els entengueren quel rey era vengut e que ja era en son palau, e maravellaren se tuyt. E els promens
hagueren gran goix. Mas En Berenger Oller n'hac gran dol e tench se per mort. E falliren li tots sos arts. E puix quant vench aquell dia, lo rey cavalca per la vila; e En Berenger Oller acostas a ell e volch li besar la ma; e lo rey demana li que era, que nol connexia, mas bes pensava que ell fos. E ell respos: «En Berenguer Oller». E lo rey que u oy no li lexa besar la ma e dix li: que no era costum ne usansa de reys, que la hu al altre se besasen la ma. E En Berenger Oller que aço entes no u tench a festa, e conech be quel rey era despagat d'ell. Mas ell era fort bell parler, e respos li en axi: «Senyor, yo no son rey ne fill de rey, nim tench per aqueix, ans son vostre hom e vostre vasall, e volria parlir ab vos de coses que seran vostre be. -E yo, ço dix lo rey, havria obs parlar ab vos atresi, e escoltare us volenters; mas no es aci lloch ne saho; mas metets vos primer e yrnos hem a nostra posada o palau».
Ab tant lo rey li posa la ma sobrel cap, e tench lo be a prop que no s'en pogues anar. E axi lo rey cavalcant, e En Berenguer Oller a peu d'avant ell, vengueren s'en al palau e entraren dins. El rey mana als porters que no y entras nengu, sino cells qui eren companyons d'En Berenguer Oller, si entrar volien; e els porters tancaren la porta. E puix aquella nit lo rey s'endreça ab sos cavallers e ab sos ciutadans; e bon mati, ço es lo jorn de Pasqua, apres de moltes coses que y hac dites e fetes dins e de fora, estrena lo dit Berenguer Oller ab gran honor. Trasqueren lo del palau rocegant a la coha de hun mul, ab set de sos companyons que amenava hom apres d'ell ab los ligams al coll; e feu los menar per tots los carrers de la ciutat; e puix feu los penjar per la gola tots set en huna olivera, e En Berenguer Oller pus alt que tots.
El rey torna s'en en son palau; e quant foren dites les misses, assech se a menjar, e tench sa festa bona e honrada, e en pau alegrament. E tots cells de Barcelona estadans, que al fet d'En Berenguer Oller havien consentit, hagueren gran temor e exiren se de la ciutat; e s'en anaren aquell dia be sicents; e lo rey feu ne pendre be docents.
E no us maravellets, quant, entre bons fets e nobles del rey En Pere de Arago e de Cecilia, recomta hom aquest d'En Berenguer Oller, car major fet fo e major conquesta que si hagues presos quatre castells o cinch de sos enemichs. Que diu
lo prohom, en hun proverbi antich: que no es tan fort enemich, com cell qui es familiar de hom. Per que, si be sera de sa terra, aquest mes feu que no us par; car ell los poch pendre, axi, segons les obres que havien començades, e el ordenament e el empreniment que havien fet, e el poder que s'havien donat.
Ara lexarem aço estar e parlarem per orde dels altres fets del rey d'Arago.