Crònica de Bernat Desclot/Capítol L

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL L

De la guerra que fo entre lo rey de Arago é lo rey N'Amfos, son gendre.


Q
uant vench a cap de gran temps, quel rey de Arago En Jaume hac conquest lo regne de Valencia e l'hac poblat de crestians, ço es assaber la ciutat e las viles, e hac stablits los castells, é livrats a cavallers crestians qui n'eren castellans e quels guardassen, e hac lexat star los Serrayns als plans e a les montanyes e en les valls que lavraven les terres e donaven dret al senyor rey de aço que lavraven, esdevench se que, en aquella saho, havia hun rey en Navarra qui havia nom Tibat, e havia dos fills fort sotils de sa muller, e fo regeu malalt. E feu son testament, e lexa tota sa terra á ses infants; mas lexals per tudor e governador de la terra e dels infants lo rey d'Arago, En Jaume, tro quels infants fossen de edat que poguessen e sabessen governar llur terra. E quant hac ordenades totes los sues terres, pensa de sa vida. E quant fo mort, levas lo rey de Castella N'Amfos ab gran res de cavallers e de homens de peu, é volch entrar en Navarra, per tal que la terra els intants, fills del rey Tibaut, fossen á son commandament e sos homens. Mas aytantost lo rey de Arago, que aço hac sabut, ajusta ses osts e ana s'en star a hun lloch que es al exint de Arago e al entrar de Navarra e de Castella. E trames missatge a totes les gents de Navarra, ques aparellassen de guardar lur terra e defendre se del rey de Castella qui volia entrar en llur terra sens raho. E quant lo rey d'Arago hac aço endreçat, trames ses missatges al rey de Castella: que ell lo pregava com a bon fill e cell que ell amava molt, que nos entrametes

del fet de Navarra ne y volgues entrar; que be sabia que la terra e els infants eren romasos en son poder; per que li tornaria a gran desonor si no la defenia á tot hom qui entrar hi volgues.
 Quant lo rey de Castella hac entes aço quels missatgers hagueren dit, fo molt fello, e trames a dir al rey d'Arago: que la deffenças com mils pogues, que ell hi entraria mal grat de tots aquells que lo y volguessen vedar. Quant lo rey d'Arago hac entes ço que el rey de Castella li hac trames a dir, fo molt irat; e trames per tota sa terra á tots sos cavallers e a les gents de les ciutats e de les viles, que venguessen ab llurs armes al pus tost que poguessen. Si que, en poch temps, foren ajustats lla hon lo rey era. El rey de Castella vench ab totes ses gents á miga llegua prop de la ost del rey d'Arago. Si quel rey d'Arago hac en cor ques combates ab ell, ja fos ço que hagues gent la mitat quel rey de Castella, mas havia tan bona cavalleria e tant gran gent de armes de Catalunya e d'Arago, que, si fossen mes tres tants que no eren, si li era semblant quel tots los degues desbaratar e gitar del camp. Mas los bisbes els prelats els homens d'Arago anaven de huna part e parlaven posa, e vedaven, aytant com podien, que la batalla nos fes entre ells. Entrels altres qui parlaven la posa, havia y hun rich hom molt savi e cert qui era de Catalunya e havia nom En Bernat Vidal de Besaldu. E anava ab lo rey de Castella; e aquell ana s'en al rey d'Arago e dix li:

 «Senyor, que volets fer? Lo rey de Castella es vostre gendre e vostre fill, e ha molts infants de vostra filla, qui son vostres nets. E es honrat rey; e es ab moltes gents; e si us combates ab ell, per be que us en prena, si pendrets vos major dan que ell, que havrets perduda vostra filla e vostres nets».
 E puix ana s'en al rey de Castella, e deya li: que molt ho volia fer mal; car se volia combatre ab lo rey d'Arago, que era son pare, per que en negun tall no li'n podia be pendre ne sdevenir; quel rey d'Arago ho feya a gran dret ço que feya, e ell a gran tort; encara, que en la ost del rey d'Arago havia tan gran larguea de pa e de vi e de carn e de civada que quaix per nient ho havien; e en la ost del rey de Castella havia tan gran carestia de totes coses, que les gents e les besties morien de fam. E axi aquest rich hom, En Berdat Vidal, treballa tant e parla ab dosos los reys que, quant vench hun jorn que null hom nou sabe, cascuns dels reys vench, ab si altre a cavall, en la mitjania de abdues les osts, e aqui ells se aturaren, e abraçaren se, e besaren se en la bocha, e ploraren abdos molt fort; e demanaren se perdo la hu al altre. E lo rey de Castella homilias al rey d'Arago molt fort, e prega lo que s'en anas ab ell a sa tenda e que menjas ab ell, e veuria sa filla e sos nets. E lo rey de Arago atorga lo y e ana s'en ab ell.
 Quant les gents de les dues osts saberen aço e que abdosos los reys s'eren posats, null hom no pot asmar l'alegria que ells hagueren. E puix cascuns dels reys tornaren s'en en llurs terres ab llurs osts, e foren amichs, axi com d'abans eren. El regne de Navarra romas en poder del rey de Arago, tro quels infants fills del rey Tibaut foren grants creguts, que per ells mateix saberen gobernar llur terra. Mas lo major fo llevat rey e senyor de la terra, el menor hac sa partida, segons son pare hac ordenat. E aquell que fon rey mes no hac infants, e passa a Tunis ab lo rey de França, e de Tunis vengueren a Trapena en Cecilia. E aqui lo rey de Navarra mori. E son frare fo llevat rey; e pres per muller la sor del rey de França En Felip.