Crònica de Bernat Desclot/Capítol XLIX

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL XLIX

Com lo rey En Jaume de Arago pres la ciutat de Valencia ab tot lo regne, e fo a 18 del mes de setembre, any 1238.


Q
uant vench a cap de deu anys quel noble rey En Jaume hac conquesta la ciutat de Mallorques ab tota la ylla, a ell vench en volentat que conqueris la ciutat de Valencia ab tot lo regne, per ço com marchava ab Catalunya e ab Arago, e els Serrayns de aquella regio feyen molt gran dan en la terra de Arago et de Catalunya.

 El rey trames en Bernat Guillem d'Entença e En Guillem de Aguilo ab huytanta cavallers e frares del Temple, e del Espital tro á trenta cavallers, e dos milia homens de peu, a dues legues prop la ciutat de Valencia, en stabliment de hun puig que apella hom lo Puig de Cebolla, e ara es apellat lo Puig de Madona santa Maria de Valencia. E quant foren en aquell puig, ells se atendaren, e s'en muntaren, e s'enfortiren al mils que pogueren, per tal quels Serrayns nols poguessen sobrar ne fer dapnatge, e que ells poguessen fer dan als Serrayns tots jorns e correr sobre ells.
 Mentre que ells estaven axi, les noves anaren al rey de Valencia, per tota la encontrada entro a Murcia, que cavallers crestians e gents del rey d'Arago se eren venguts atendar en aquell puig per fer mal e dan als Serrayns e a tota la terra. Sobre aço lo rey de Valencia hac son consell ab sa gent, quin consell li donaven de aquell fet que a gran minva e desonor li tornava, car tan prop s'eren posats los crestians de la ciutat, ne com axi eren entrats en sa terra. E trames missatgers e lletres

per tota sa terra tro a Murcia: quels crestians eren venguts en aquell lloch per donar dan a paganisme. E mana que tots fossen a Valencia a dia cert, a cavall e a peu.
 Mentre que totes les gents del regne de Valencia e de Murcia foren ajustades a Valencia per anar en aquell puig hon los crestians staven en stablida, sdevench se que, en aquella nit hun crestian scapas de la preso de Valencia, qui era catiu e ana's en al puig hon los crestians staven, e fo aqui ans de miga nit. E com fo aqui prop de la barbacana, les guaytes lo sentiren e anaren per ell; e prengueren lo; e demanaren li quin hom era. Ell dix que era crestian que era scapat de la preso de Valencia. E aquells amenaren lo devant En Bernat Guillem d'Entença e devant En Guillem de Aguilo. E demanaren li quines novelles sabia.

 «Senyors, dix ell, yo us dire quals. Lo rey de Valencia havia fets ajustar tots los Serrayns del regne de Murcia e de Valencia; e al mati seran tots aci, que us cuyden pendre sens contrast».
 E quant los cavallers e les gents qui eren en la stablida oyren aço, ajustaren se tots e tengueren consell sobre aço. En Guillem d'Entença parla e dix que cascuns digues ço que mils li paregues a profit d'ells e a honor del rey. Si que n'i hac altres que digueren, que seria bo que desemparassen lo puig e que s'en anassen. Sobre aço respos En Guillem d'Aguilo.

 «Senyors, dix ell, nos som aci venguts a honor de Deu e de Nostra Dona santa Maria, e per tal quel seu nom hic sia exaltat el seu sant sacrifici hic sia feyt, e aquesta gent menyscrehent sia destroida e confusa, ells e llurs mafometiques, e nos, qui som pocha gent, hi salvem les animes. Empero nos serem mes que ells, que Deus sera ab nos, e axi sobrar los hem. E axi, cascu stiga ab bon cor e ab ferm, que hanch la senyera de Arago no torna atras, ne fara aquesta; que molt mes val morir ab honor que viure ab desonor. Que si morim les animes nostres iran a Deu; e si vivim ab desonor, les animes e els cossos havriem perduts».
 Apres parla En Bernat Guillem d'Entença e dix:

 «Senyors, ço que En Guillem de Aguilo vos ha dit son paraules de gran veritat e de gran seny e de gran noblea; e cascu deu les metre en son cor. Be es ver que nos som aci pocha companya de cavallers e de servents: mas hagam bona fe en Deu per qui nos som, ell sera ab nos. E aparellem nos al mils que puxam; e ordenem nostra batalla; que ells son grans gents sens nombre, e vendran fellonament e desordenada; e cuydar nos han sempre tenir en llurs mans. E nos farem ho axi: nos havem aci huytanta cavallers cuberts de ferre, bons e certes. Hi ha entre muls e rocins ben dohents. Hi ha dos milia homens de peu. E aquells qui no han trepes ni sobre senyals prenguen lurs cubertes e posen los als muls e als rocins. E façam, aytants homens a cavall com puxam; e haguerem los penons de les tres galeres e les senyeres quins han aportades les viandes. E quant vendra al mati, yo exire ab cinquanta homens a cavall e ab mil homens á peu de la bastida; e ferire en la ost dels Serrayns, de la huna part de vers mig jorn. E tota la altra gent de peu et de cavall seran ab En Guillem de Aguilo e ab lo Temple e ab l'Espital. Els altres servents, ab totes les senyeres e ab sis parells de trompetes, staran de tras lo puig. E quant veuran que nos serem en major cuyta ab ells, vosaltres exits de la altra part del puig ab les senyeres esteses, e fets com major mostra puxats, e ab gran brogit ferits en l'altra part de la ost. E els Serrayns que aço veuran cuydaren que sia major gent, e que y sia lo rey quins vingua en ajuda, e desbaratarsan, e commençaran de fogir. E nos pensarem d'ells encalsar e de ferir en ells».
 Tot axi com ho hagueren dit fo ordenat; e cascu s'en ana a sa tenda, e aparellaren lurs armes. E aquells que no havien cubertes de cavalls ne trepes faheren tota la nit cubertes de cubertos e de vanoves, e trepes de llançols. E per les senyeres trameteren missatge als homens de aquelles galeres quel rey havia trameses: que venguessen en terra ells, e que aportassen totes les senyeres e els penons de les galeres, ab les trompes e ab les armes, que muntassen al puig.
 E quant vench al mati, tots confesaren e combregaren, e puix dinaren se axi com a cascu vench la talent. E puix aparellaren se e establiren lurs batalles; que En Bernat Guillem d'Entença devalla del puig ab cinquanta homens a cavall e ab mil servents, de la banda de mig jorn, vers la mar. Els Serrayns foren venguts e foren al peu del puig a cavall e a peu, tants quels plans e les muntanyes ne eren cubertes, que gran feredat era del veure. E tengueren los crestians que al puig eren ja per llurs, mils que sils tinguessen a Valencia en preso.
 En Bernat Guillem d'Entença ab los cinquanta cavalls e ab los mil servents, van ferir entre els Serrayns molt ardidament; si quen abateren en terra molts de colps de llances. E els Serrayns se defensaren molt fort ab llances e ab ballestes. E cuydaren que tots aquells qui eren al puig fossen aqui. E quant ells guardaren de tras lo puig vers tramuntana, en hun coll, ells veren exir En Guillem d'Aguilo ab lo remanent dels cavallers e dels servents qui eren al puig, ab moltes senyeres e ab penons e ab l'estandart major real estes. E foren entre homens a cavall e en muls e rocins cuberts de llançols e de cubertos, tro a docents e dos mil servents; e hac hi sis parells de trompes. E van ferir en la ost dels Serrayns de la banda de tramuntana; si quels Serrayns, se desbarataren e començaren a fogir, en tal guisa que los huns cahien sobre los altres. Els crestians encalsaren los be huna legua e miga, firent e tallant; e hagueren ne tants morts que llurs cavalls eren llassats e hujats, que no podien anar, sino sobre homens morts. E hac n'i be deu milia que y moriren sens colp, que gitaven se los morts dessus e morien de paor. E quant los crestians los hagueren a miga legua prop la ciutat de Valencia, ells foren llassats e hujats; e tornaren s'en al puig hon era llur stablida, ab gran guany e ab gran presa de cavalls e de muls e de rocins e d'armes, mas que no hagueren perdut sino tres homens a cavall e set a peu. E foren molt alegres, e feren grans gracies a Deu de tanta honor que feta los havia, que a hun crestian havia mil Serrayns.
 Quant los Serrayns qui foren scaputs vius de la batalla se foren recollits en la ciutat de Valencia, comtaren les novelles com los era esdevengut, e que tota la major partida de la lur ost era perduda; e foren molt desconfortats e hagueren molt gran paor. Si quel rey de Valencia, qui havia nom Jahent, feu tancar a pedra e a calç tots los portals de la ciutat, sino hun portal per hon entrassen e exissen.
 Les novelles anaren al rey d'Arago: que los cavallers e la companya qui eren en la establida del puig de Valencia havien feyta tan gran esvaida e tan gran venço de Serrayns, e fon molt alegre, e esser que u dech. E tots cells que u hoiren beneyren lo nom de Nostre Senyor Deu, e foren molt alegres.
 E mantinent lo senyor rey aparellas ab molt gran ost e ana assetiar la ciutat de Valencia; e aqui pararen lurs tendes e dreçaren trabuchs, e combateren la ciutat molt fort tots jorns. Puix trames lo rey a totes les ciutats e viles de son regne, e que venguessen totes les osts, per ço com los Serrayns eren molts grans gents e havien molt fort terra e castells, que en sol lo regne de Valencia ha trecents castells de roca qui no temen null hom, sol que haguen que menjar.
 Quant los richs homens de les ciutats hagueren hagut lo missatge del rey, aytantost aparellaren se. E a cavall e a peu, ab lurs tendes e ab vianda e ab civada e ab ço que hagueren mester, anaren tant vers Spanya tro que vingueren a la noble ciutat de Valencia; e aqui ells se atendaren, cascuns lla hon li plach, prop de la ciutat. Mas la ost de Barcelona vench per mar e per terra molt honradament e molt be aparellats, ab lenys e ab galeres armades carregades de viandes e d'armes; e assetjas molt prop de la ciutat de Valencia.
 En la ciutat havia molts Serrayns cavallers e molts ballesers e d'altres homens d'armes; e cascuns jorns exien de fora per fer mescles e torneigs ab aquells de la ost; e anaven los requerir tro al mur e tro als portals; e aqui romanien molts Serrayns morts de colps e de llances e d'espases; e aquest deport tenien quatre hores lo jorn.
 D'altra part anaven homens de peu e a cavall per la terra, e feyen cavalcades e amenaven grans preses de Serrayns e de bestiar e d'armes. D'altra part los trabuquets tiraven nit e jorn en la ciutat. E axi lo rey En Jaume stech tant aqui ab sa ost, tro que la ciutat fo molt destreta per fam. E feren partit, ab lo rey quels ne lexas anar sans, ab aytanta roba com cascuns s'en poguessen adur ne portar, e que haguessen spaxada la ciutat dins tres jorns, e quels asseguras a set llegues luny de Valencia e a cent milles per mar, si per mar s'en volien anar. E qui hac moneda ne vol comprar molt bell matalaff de seda e d'altres draps ne bells cubertos, ne molt bell drap de seda e d'aur, ne de molt bell arnes, be hi podien guanyar la mitat e les dues parts.
 E quant vench al terç jorn, los Serrayns desempararen la ciutat, e anaren s'en, los huns per terra, los altres per mar, en naus e en lenys que noliejaren de Barcelona e d'altres lochs.
 Quant los paoncells els almugavers saberen quels Serrayns s'en anaven en terra de Murcia e de Granada, passaren en les partides de Alacant e en les partides de Villena, e foren als passos; e aqui cativaren ne molts, en occiren, els tolgueren gran arnes e gran tresor.
 Lo noble rey En Jaume entra en la ciutat ab totes ses osts; e aço fo a 28 dies de setembre, en lo any de Nostre Seyor 1238.
 E quant fo albergat en la ciutat, lo rey la hac molt ben stablida, e mes mans a cavalcar ab cavallers e servents; e combateren castells e viles, e prengueren fortalees e castells de roca, tro en la vall de Alfandech; e de Margena tro en Albayda; e de Albayda tro a Alcoy. E combateren la vila de Muntesa; e reteren se a ell, e lexals star. Puix ana assetjar lo castell de Xativa, que al mon no han tan fort ne tan real. E son dos castells en huna montanya; e la montanya es tan fort que hom no y pot muntar, sino per hun lloch que guardarien vint homens a peu a deu milia; e es molt clos de forts murs ed e forts torres. E era molt be stablit de cavallers e de servents e de moltes armes; e havien que menjar a tres anys; e ha una font al castell quils bastava a beure, ells e llurs cavalls, mentre obs n'han.
 Quant lo rey En Jaume hac stat al setge de aquell castell gran temps, veu que no y podia als fer ne y podia haver poder, quel castell era molt fort; pensas, axi com a hom savi, que pus per força no hi podia res acabar, que blandent e ab maestria si y poria acabar res. E trames sos missatgers al senyor del castell, que ell volia parlar ab ell; mas es assaber que en aquell castell havia dos senyors qui eren germans; e tenia la hun germa la hun castell, e l'altre germa l'altre castell. E lo rey trames missatge a la hun dels germans qui era senyor del castell major; e vench ab lo rey parlar en la ost. E aparech li be que fos hom honrat, que ell vench cavalcant en hun cavall molt bell; e la sella e el pitral era obrat ab fulla d'aur, el fre e les regnes de seda ab platons de argent e ab obra entretallada, e pedres e ab perles encastrades. E fo vestit de scarlata ab fresadures d'aur. E no aportava nengunes armes, sino una spasa pendent en son coll, molt richa e ab molt rich guarniment. E mena ab si quatre cents cavallers Serrayns a peu, ab lances e ab darts e ab bones ballestes, que no duptaven null hom d'armes. E quant fo devant lo rey, descavalca e dona dels genols en terra, e besa li la ma e saluda lo.

 «Amich, dix lo rey, be siats vos vengut! Be es ver que yo us he trames missatge que vinguessets ab mi parlar. E vos sabets be que yo he presa la ciutat de Valencia, e la major partida dels castells e de les viles de aquest regne. E vos tenits aquest castell e conexets que llongament no us podets tenir a mi. Mas, per ço com yo us tinch per gentil-hom e he oit dir gran be de vos, no volria que de tot fossets exellat de aquesta regio. Yo us dare a vostra voluntat, a vos e als vostres, la vila de Muntesa, tan solament e tingats a mi per senyor e quem retats a mi lo castell que vos tenits de Xativa. E darvos he per messions deu milia morabatins.

-Senyor, dix lo Serray qui era senyor del castell, donats me acort de hun dia, e apres yo us respondre».
 Ab tant lo Serray s'en torna al castell, e hac son acord aquella nit; e lendema torna al rey, e atorga aço quel rey li havia dit. E feren llurs cartes e llurs convinences; e puix hac la nit servents e cavallers crestians, e llivrals lo castell. Les senyeres reals foren sobre les torres e per los murs del castell.
 E quant cells del altre castell ho veren, tengueren se per morts. Els crestians del castell major digueren los ques retessen, que d'uy mes nos podien tenir. E ells digueren ques metrien en poder del rey. El rey pres los a merce, e heretals en la terra mateixa, al pla.
 E lo rey axi hac lo castell de Xativa e la vila qui es molt bona e gran, e tota la encontrada; e apres la vila de Alzezira, qui era una vila entre dues aygues nevals; e no y pot hom entrar sino per pont. E pres Boriana e Cullera; e pres Gandia, e la vila de Denia qui es molt gran e fort, e moltes d'altres viles e castells del regne de Valencia.
 E en aquella saho, llevas hun Serray de aquella terra, qui era pastor, e era negre, molt valent hom. E ajustas ab servents e ab homens d'armes serrayns; e apellaval hom Rey Albocor. E mes mans a correr lla hon los crestians staven, en les viles e en los altres llochs. E fes a gran mal e gran dan a crestians, e majorment a la vila de Alzezira. E aquest serray tenia de forts castells en les muntanyes de Alcoy e de Albayda; e havia molts homens a cavall e a peu. E axi lo rey no sen podia a res pendre. E no havia nombre lo mal que feya, que molts crestians havia morts e encadenats e mesos en catiu. Esdevench se que aquell Rey Albocor somia en una nit, que entrava ab gran gent e ab gran brogit en la vila de Alzezira. E quant vench lendema, ell se aparella ab sa gent, que, al mati que venia apres, ana a correr e a saltejar a Alzezira, e que si li exia la gent del pont, que per força que s'en entras ab ells.
 E fo ventura quels homens de Alzezira hagueren sabut aquest fet. E hagueren hagut cavallers e servents, e ans del jorn meteren se en aguayt luny de la villa. Els homes de la vila gitaren llur bestiar de fora, e feren semblant, per tal quels Serrayns vinguessen pus asseguradament, axi com se solian fer; e staven be aparellats ab llurs armes, que, quant aquells del aguayt donassen salt, que ells atresi exixen de fora. Tot aixi com ço hagueren pensat fo feyt; quel Rey Albocor vench ab gran res de cavallers e de servents; e cuydavan quels homens de la vila exien, e que ell s'en entras ab ells ensemps. E quant ell fo al cap del pont vengut, aquels qui eren en lo aguayt exiren e vengueren los al encontre; e els de la vila exiren de fora. E aixi tengueren los en mitj; e axi, tallant e ferint occiren molts dels Serrayns; e retengueren lo Rey Albocor ab molts de altres, e meteren lo en la vila ab molt gran alegria, tan gran que hanch null temps no hagueren major, per ço com pochs n'i havia que no hagues mort son fill o son germa, o son marit o son parent. E per ço faeren la major justicia del mon: que en cascu loch del regne de Valencia lo trames hom; e en cascun loch ne feya hom justicia aytal com los playa, tant tro que mori. E puix faeren lo tirar per tota la terra a rocins.
 Ara lexarem a parlar del Rey Albocor e parlarem de hun altre Serray qui hac nom Alazaroch, qui apres del Rey Albocor se lleva en terra. E s'alsa ab deu castells, dels forts del regne de Valencia; e feu gran dan e gran mal en la terra, per ço com en la terra havia molts Serrayns; si quel rey d'Arago anava per la terra ab sa ost, e guerreial tant de temps que no poch pus durar en la terra; e exixen, e desempara tots los castells e tot ço que tenia. El rey stabli tots los castells de cavallers crestians e de servents; mas tots los plans e les valls tenien los Serrayns paliers, que lavraven les terres e donaven son dret al rey.
 Ara lexarem a parlar del regne de Valencia e de les conquestes, e parlarem de la guerra qui fo entrel rey de Arago e el rey de Castella N'Amfos, qui era son gendre.