Crónica del rey d'Arago en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet/Libre Sisen
Cap. primer E aço fo per ordinacio de Deu, car segons que havem oyt recomptar a persones dignes de fe, en Castella hac un rey appellat Ferrando qui fo rey vituperos e mal nodrit y desestruch y parla moltes vegades reprenent y dient que si ell fos com Deu crea lo mon, en fos cregut, Deu no haguera creadas ne fetes moltes coses que feu y crea y quen haguera creades y fetes moltes que no haguera fetes. E aço tenio ell en son enteniment en parlava sovent, perque nostre senyor Deu, veent la sua mala y folla opinió, tramesli una veu en la nit, la qual dix aytals paraules. — Per tal com tu has represa la saviesa de Deu, daci a xx dies morras y en la quarta generacio finira ton regne. — E semblants paraules tremes Deu a dir en aquella mateixa nit y hora a un home sanct del orde dels frares preycadors que era en lo monestir de Burgos, lo cual frare preycador les denuncia al germa del dit rey de Castella que ladonchs era en Burgos. Y haut acort entre ells, anaren al dit rey per dirli ço quel dit frare havia oyt de part de Deu. Y en secret diguerenli ho lo qual rey los otorga esser ver que en aquella mateixa nit hac semblant veu de part de Deu. Y axi com Deu ho havia manat e dit, lo dit rey fina sos dies y en la quarta generacio ques segui fina lo seu regne; car lo dit rey en Pere, mentre regna, no feu sino mal, car ell primerament teu la guerra injusta contra Nos. Y durant aquella, feu occiure la reyna sa muller quey era venguda de les parts de França, cosina del rey de França, filla del duch de Borbo, e contracta ab fembres a des unes a des altres, vivint ab aquelles en peccat. Apres feu donar mort, ço es, quels occis de ses mans ab una xaulina, dins son hostal mateix que ell no sen dubtava, al infant don Juan cosin germa seu, e fill del rey Namfos e frare nostre. Apres dona mort a la reyna Elionor madrastra sua, nostra tia, e mare del dit infant don Juan, la qual mort li feu en tal manera que la feu matar a moros, car nengun castella noy volgue tocar. Apres dona mort a dos germans seus fills del rey Namfos y de la dita rica dona. Apres dona mort an Joan Alfonso del Burquerch qui havia dret de successio en lo regne de Castella. E a la fi lo dit rey en Pere mori a mala mort y ab perdicio de tots sos regnes. Y fo verificada la sentencia de nostre senyor Deu, car en la quarta generacio fo perduda per successio a tots aquells qui la dita successio pertenyia per linatge real, e fon trasportada en lo rey Enrich qui era bort y no havia dret de successio en lo dit regne. Y huy sesguarda lo dit regne al infant don Henrich net nostre, fill del rey que huy es en Castella y de la infanta dona Elionor, filla nostra de bona recordacio, que fon muller del dit rey de Castella appellat Juan, fill del dit rey Henrich.
E la dita guerra comença en aytal manera, ço es, que per voluntat y licencia nostra foren armades en la ciutat de Barcelona ix galeres per officials del rey de França, de les cuals fon capita mossen Francesch de Perellos, lo qual per temps esdevenidor faem vezcompte de Roda. Lo qual capita mena les dites galeres en nom y axi com a capita del dit rey de França en les parts de Normandia, contra lo rey de Anglaterra. Y passant per les mars de Sibilia, lo dit capita pres y roba alguns Genovesos qui eren ab lo dit rey de Castella. Y per prechs quel dit rey de Castella faes al dit capita sobre la preso de dits Genovesos y robes, non volch res fer; de que, lo dit rey se tench fort per preyudicat y pensas que dit capita, que era de casa nostra, ho faes ab nostre consentiment. Y per gran greuge quen hac, tremesnos letres per son missatger especial en quens notifficava lo greuge quel dit capita li havia fet y alguns altres greuges. Y concluien les dites letres que ell de aqui adelant no queria esser nostre amigo. Les quals letres foren a Nos presentades en lo castell de Perpinya; lo tenor de lesquals es aytal:
Rey: fazemos vos saber que viemos vuestra carta que nos embiastes sobre razon de una nao que vos querelló Ramon Frexenete mercadero de la ciudad de Mallorques que diz que él fué tomado con cuero, et con otras cosas et con los homnes que con ella venian por Jauny Pereç de Xuaga fi jo de Pero Jaymes de Xuaga de Bermeyo del condado de Vizcaya; e que nos rogavades quel fiziessemos entregar las dichas cosas quel fueron tomadas et robadas ho las quantias en que las ponian, segund que en la vuestra carta se contenia con el interesse et despensas. E si lo assi non feziessemos, que vos non podiades escusar de fazer sobre esto en manera quel dicho Ramon de Frexenete hoviesse entrega de todo esto. E sobre esto que em. biavades á Nos Enyego de Lorber vuestro correo jurado al cual mandavades que de la presentacion de la vuestra carta tomasse testimonio de escrivano público: et non pudiendo haber escrivano que lo creyriades por su palavra; e entendimos todas las otras cosas que por la dicha vuestra carta se contenian. E Rey somos meravellado de vos, embiarnos dezir tales palabras por vuestra carta, et bien sabiedes quen el tiempo que deziades questo fue tornado, quel condado de Vizcaya estaba alçado contra Nos et nos fazia dende guerra. E si el danyo que qualquier dende recebiese, non haviamos Nos ende culpa nenguna. E como quier que fasta aqui vos hoviessemos por amigo et recebiessedes del Rey nuestro padre que Dios perdone la obra que vos sabedes: e así mismo de Nos depues que regnamos aca guardando Nos vuestra honrra et vuestra tierra et todo lo vuestro et quanto vos fuestes en vuestras conquestas et en todo el tiempo. E si algunos de nuestro senyorio fizieron danyo a vos en el vuestro, pesonos dello et escarmentámoslo en aquella manera que deviamos. De lo qual recebimos de vos fasta aquí todo lo contrario en muchas cosas que son estadas, senyaladamiente sabiendo vos en como, lo que han les ordenes de San Tiago et de Calatrava en los vuestros regnos, es so mandamiento et obediença de los nuestros maestros que son en lo nuestro regno, enagenasteslo en otras personas e tomastesgelo et desapoderastes los dichos maestres et de su jurediccion, non lo podiendo vosfazer de drecho E otro sí: vuestras galeas andavan por los nuestros puertos faziendonos guerra, assi como nos la farian enemigos, tomando los navios de los nuestros puertos que venian cargados de pan et de otras mercaderias para Sevilla et para otros lugares de la frontera per lo qual fue en periglo toda la frontera por la grande mengua de pan que hi havia en esse tiempo, e otros muchos males et dannos et robos et muertes que recebieron los de la nuestra tierra de los de la vuestra. E todo esto recebimos estando Nos en grand menester e maguervos embiamos requerir et afrontar sobresto con Gil Blasters nuestro Alcalde, nunca en ello fiziestes escarmiento, ante recebimos Nos en los de la nuestra tierra dende el contrario estando Nos en la nuestra cibdad de Caleç que eramos ido allá por veer nuestras villas y nuestros castillos, llegaron nueve galeas vuestras armadas et tomaron las gentes de las dichas vuestras galeas mercadores vezinos de la cibdad de Sevilla, que havia muy grand tiempo que vevian hi et tomaronles et robaronles las mercaderias y otras cosas que fallaron en el dicho puerto; e maguer los embiamos dezir et rogar que lo deteziessen non lo quisieron fazer, et embiaron nos dezir que lo non farien, que non debian desto de dar cuenta á otro sinon a vos. E tomaron et robaron en otros de los nuestros puertos que era de los nuestros naturales lo que pudieron tomar. E levaron lo que pudieron dello: esto que non pudieron levar etcharonlo en la mar, veendolo Nos por nuestros ojos. E todo esto recebimos de vos et de los vuestros, teniendo vos por nuestro amigo. E en verdad Rey, para aquel que fue guardado et defendido en su regno por el Rey nuestro padre que Dios perdone como vos fuestes: e otro si recibiendo de Nos las obras que recebiestes fasta aquí, otro conocimiento devíamos haver de vos que non este. E como quiera que todas estas sinrazones hoviessemos recebido de vos haviendo vos por amigo fasta aquí, non vos lo quesiemos acalomiar, por guardar lamistad et las posturas que eran entre Nos y Vos. Ca como quier que Nos estuviesemos en alcunos menesteres al tiempo que las mas cosas destas se fezieron bien pudiéramos tornar a ello a lo estrannar en aquella manera que cumplia á nuestra honrra et á nuestro servicio. Pero guardamoslo por que nuestra voluntad fue siempre et es de a qualquiera que haviesemos por amigo, del ser amigo claro et verdadero: e agora pues estas cosas et desaguiados nos fueron fechos de vos et de la vuestra gente: e otro sí, porque la dicha vuestra carta que nos agora embiastes venia por tales palabras que non guardastes contra Nos lo que deviades, non podemos escusar de nos sentir desto et de otras muchas cosas et desaguisados que Nos et los de nuestros regnos havemos rescebido de vos et de las vuestras gentes et de tornar a lo estrannar en aquella manera que devemos et nos cae de lo fazer por aguardar nuestra honrra et nuestro estado. E otro sí, otros agravios algunos que feziestes contra la Reyna nuestra tia et los infantes nuestros primos que non quisiemos acoloniarvos fasta aqui por guardar la amistat que era entre Nos et vos fasta aqui. E de aqui adelante non nos haiades por vuestro amigo que nos queremos tornar á este fecho assi como devemos et a nuestra honrra pertenesce. Dada en la muy noble cibdad de Sevilla ocho dias de agosto seellada con nuestro seello de la puridad, era de Mille et trescientos et noventa et cuatro. Yo Juan Fernandez la fiz scrivir por mandado del Rey.
E reebuda la dita letra, Nos mostram aquella a nostre consell, en lo qual eren En Pere de Fonollet vezcomte Dilla mossen Bernat de Cabrera, mossen Bernat de So, mossen Matheu Mercer, mossen Ferrer de Manresa, mossen Berenguer Dolms En Pere Çacosta batlle general de Catalunya y altres de nostre consell. Y tots los de nostre consell estigueren molt dubtants en dar consell, car los uns tenien que Nos trametessem al dit rey de Castella nostres missatgers solemnes, los quals tractassen que a honor nostra cessas la guerra y que fossem ab la casa de Castella en aquella bona amistad que solien esser los nostres passats; y los altres dehien que les letres quel dit rey nos havia trameses eren deseximent e seria gran vergonya y desonor y minua nostra de fer la dita missatgeria y quel dit rey per ventura no la volria acceptar, car ere rey ple de gran superbia. E finalment Deu volen y li plague metre en nostre enteniment y voler de reebre los deseximents del dit rey. E desembargam lo dit hom que trames nos havia, axi com en semblant cas es acostumat, y fem resposta al dit rey, del tenor ques segueix:
Rey: vuestra carta havemos recebida oy domingo a iiii dias andados de setiembre del dius scripto, la qual nos presentó Martin Lopez mensagero vuestro. E sobre la razon que nos feytes saber duna carta queus embiamos a requerir por feyto dun mercadero nuestro subdito qui se querellaba delant Nos que alcunos del regno de Castiella le havian robadas mercaderias suyas segund que en la carta que Nos vos habemos enbiada largament es contenido diziendo que si aquesto non queriades fer render, hauriamos a fer al dicho mercadero lo que de justicia et razon eramos tenidos de fer. E segun que aquesto et otras cosas en la dita vuestra carta son largament expressadas vos respondemos: que la dita nuestra carta salie de nuestra chancelleria por la forma et manera que sacostuma de requerir en tal razon por justicia un rey á otro. E los Reyes aquello que salle por justicia de lur cort no han acostumado de veer: e Nos tampoco no sopiemos nada desta carta, mas somos Nos certificados despues que la dita vuestra carta havemos recebida quel Rey vuestro padre et los otros reyes escriven á Nos, et Nos á ellos dius la forma dessus dita. Pero es Nos seydo dito por Matheo Adrian nuestro escrivano mayor tenient los nuestros siellos que despues que fueron feytas las posturas entre Nos et vos fue convenida cierta forma en Çaragoça, entre Francisco de Prohomne qui fue et era la hora nuestro escrivano mayor et Matheu Ferrandez vuestro escrivano de escrivir, de semblantes afferes de Nos á vos et de vos á Nos. E el dito Matheu Adrian dize que en la dita nuestra carta non fué seguida la dita forma, porquel dito Matheu á la data de la dita carta no era en la nuestra cort, porquel escribano que fizo la dita carta no sabiendo la dita forma fizo aquella en la forma qui es acostumado de scriviren tal caso á los otros reyes. E fue errado del dito escrivano, porque vos aquesto no devedes á mal tener, porque todol dia no cuydando tales cosas se fazen. A la otra razon que feytes saber que vos entro a agora nos teniades por amigo et que haviamos recebidas del rey vuestro padre muytas de buenas obras et de vos segund que largament se contiene en la dita vuestra carta: Rey á esto vos respondemos que es verdad que el rey vuestro padre et Nos fuemos siempre amigos et el nos fizo buenas obras e sabe Dios et a todo el mundo es cierto que le fiziemos en sus afferes grandes ayudas et buenas obras. E á aquesto non queremos mas dezir porque ninguno no se deve loar en su feyto. De vos rey entendemos que guardavades en nuestro feyto assí como amigo et Nos assimismo el vuestro. Et si vos lo guardastes á Nos et Nos lo guardamos tan complidamente á vos. A lo otro rey que nos feytes saber en razon del maestre de Calatrava parecenos que esto es contra razon porque los freyles de Calatrava que son en Alcañiz en la nuestra senyoria dizen que segund lo orden esleyeron et fizieron maestre don Joan Ferrandez et que esto podian fer segund Dios et orden, porque los freyres daquell orden que son en Castiella eran escomulgados, et los maestres qui son alla feytos no son feytos segund Dios ni segund orden. Et de aquesto se lieva pleyto delante el papa. E no es rahon que vos agreviedes por esto por dos razones, la una quel feyto del dito orden es feyto de la Esglesia et non pertenesce á los legos: la otra porque esto es dentro nuestros regnos et no havedes que ver vos ni otro rey dentro los ditos nuestros regnos: mas si ellos ho alguno dellos vienen demandar justicia en nuestra cort, serales feyta segund fer se devrá de razon et de justicia. E allo que nos feytes saber del feyto de las galeas que han feyto danyo en vuestros puertos de mar e otro si dezimos que vos havemos feytas otras malas obras que no queredes dezir, respondemos vos que guardedes si las havedes á Nos vos feytas: que Nos nunca us fiziemos malas obras acordadament ni con entencion de ferlas. E si vos entendiessedes que los nuestros subditos las vos haviessen feytas sin razon, si nos lo fiziessedes saber, hauríamos hi dado aquell escarmiento que fer se devia entre reyes que eran amigos et en paz: porque no es culpa nuestra, mas de vos qui non las nos fiziestes saber por carta, ho por requisicion asin como fer se deve, et Nos fiziemos á vos. E si vos rey quisiessedes saber las cosas que los Genoveses nuestros enemigos han feytas á nuestras gentes en vuestros puertos, mayor razon hauríamos de querellarnos que vos. E sobrel feyto que nos feytes saber de la reyna dona Leonor vuestra tia et de los infantes vuestros cosinos hermanos, vos respondemos que no les entendemos haver feyta ninguna cosa contra razon que demandada nos hayan: antes siempre que han embiado á Nos á demandar alguna cosa, les havemos feyto lo que deviamos segund justicia et razon. E sabedes bien que cuando vos por vuestra carta nos embiastes rogar que quisiessemos prender á nuestra mano todo lo que han en nuestros regnos et tierras, non lo quiziemos fer, porque si ellos ho vos por ellos nos demandades mas de razon, no somos tenidos de ferlo. A las otras cosas que nos feytes saber en vuestra carta, en que es feyta mencion de las pazes que eran entre Nos et vos, sabe Dios, qui está en meo de Nos et de vos et vee tota la verdad, que siempre aquellas pazes las quales entre Nos et vos son firmadas con jura et homenatge vos havemos complidament tenidas assi por buena amor como por posturas. E si alguna cosa nos feziestes saber, siempre en aquella compliemos lo que cumplir haviamos et eramos tenidos. Mas somos muyto maravellados, que antes que esta vuestra carta fuese á Nos presentada, havíamos havidas ciertas nuevas del governador del regno de Valencia que gentes vuestras del regno de Murcia, con pendon tendido son venidas a correr á los lugares de Chinosa et de Muntnover que son dentro el dito regno et dieron fuego en aquellos. E otro si havemos havido cierto ardit del dito governador, que los de Requena han corrido et barrieado el lugar de Sietaguas que es del dito regno de Valencia. E assi mismo havemos havido ciertas nuevas del governador Daragon que gentes vuestras que vinieron de las partes de Molina han corrido en algunas aldeas de Darocha et metido fuego. E todo esto ha seydo feyto sin alcuna requisicion, et sin redimiento de paz e de posturas. Porque, rey, pues tales obras nos feytes e nos havedes feyto saber que daqui adelant non vos haiamos por nuestro amigo. Respondemos vos, que vos assimismo no nos hajades por amigo vuestro. Data en Perpenya dius nuestro siello secreto a quatre dias andados de setiembre en el anyo de la natividad de nuestro senyor Dios m.ccc.lvi.
Cap. 2 E tantost com lo dit consell fo delliberat e la dita resposta al dit rey de Castella fo tramesa, notificam per tots nostres regnes lo fet de la dita guerra que devia començar. E tremetemhi nostres comissaris per pendre y occupar tots los bens dels sotsmesos de dit rey de Castella, car entes haviem que ell havia ja feta semblant provisio en sos regnes contra nostres sotsmesos. Y no res menys, fem fer nostres apparells e provisions de acostarnos en las fronteres Darago e de procurar tot ço que fos necessari al fet de la dita guerra contra lo dit rey e sos sotsmesos. E per ço partim de Perpenya e tinguem nostre cami vers la ciutat de Barcelona per continuar los affers dessus dits. E alli mateix, ab letres nostres dades en la ciutat de Barcelona lo quart dia del mes doctubre del any mccclvi notificam los affers de la guerra a tots nostres sotsmesos, axi barons cavallers com altres persones, jatsia que ja ho sabessen, es a saber: als infants En Pere de Ribagorça y de les muntanyes de Prades, En Ramon Berenguer compte de Empuries, e als egregis barons En Pere compte de Urgell y Nalfonso compte de Denia y als nobles don Pedro de Exerica y En Bernat de Cabrera compte Dosona, al prior de Catalunya, al maestre de Muntesa, En Gilabert de Centelles. E no resmenys a tots los nobles, barons, cavallers y generosos del regne de Valencia. Y encara fo notificat a totes les ciutats, viles y lochs reals del dit regne de Valencia. Semblantment fo escrit als nobles y barons del regne Darago, es a saber, a don Lop de Luna, En Pero Ferrandez Dixer, En Felip de Castre, En Eximen Durrea de la tenença Dalcalaten, En Luys Cornell, En Pero Maça de Liçana, En Axo de Foyzes, En Juan Martinez de Luna, En Blasco Dalago, En Pedro de Luna, En frare Juan Xemenez Durrea comanador major de Muntalba. Y en les dites letres nostres era contengut, que com lo rey de Castella se apparellas de donar damnatge en los nostres regnes Darago y de Valencia, faent sobre aço son esforç de haver grans companyes, per ço pregavem y manavem als dessus dits infants, barons, nobles y cavallers y ciutats y viles dels dits regnes, que faessen tot llur poder, ab totes bones provisions que poguessen, quels dits regnes fossen ben deffesos y guardats: significantlos que per millor reforç y guarda dels dits regnes y encara per offendrer y damnificar los enemichs, part les companyies que ja hi haviem trameses ey trametiem ladonchs al present lo vezcompte de Cardona, los nobles En Dalmau de Queralt, En Ramon Alamany de Cervello, En Pere Galceran de Pinos y daltres nobles y bones companyes de cavall, de les quals ensemps ab los altres barons, nobles y cavallers generosos y altres de la ciutat y regne de Valencia, podia hom fer bon compte a defensio dels dits regnes y a offensio dels enemichs; manants als dessus dits y requirentlos per la fe y naturalesa a quens eren tenguts, que entre tant ab los altres vasalls naturals y servidors nostres dels dits regnes donassen tot aquell damnatge que poguessen als dits enemichs. Enteniem empero que les entrades, corregudes e damnificaments que farien en les fronteres de Castella, faessen ab bones espies y ab bones ordinacions, per manera que la nostra honor hi fos ben guardada axi com se pertanyia, notificants que Nos lendema deviem partir de la dita ciutat de Barcelona per anar a Leyda, hon feyem totes les ajustalles de les companyies de Catalunya. Y de alli tendriem nostre cami ab nostre poder vers aquelles parts hon sabessem esser lo dit rey de Castella. Apres partint de Barcelona tinguem nostre cami vers les parts de Leyda, per haver y replegar y fer ajust de les gents que devien seguir vers les fronteres de Castella. Y com som a Leyda dreçam nostre cami vers Çaragoça, y aqui estiguem per fer la guerra contra lo dit rey de Castella; y per continuar los dits affers mudamnos a Calant per ço com es frontera de Castella, y estant alli rebem una letra del dit rey de Castella, lo tenor de la qual esaytal:
Rey: fazemos vos saber que vimos vuestra carta que nos embiastes y dionosla Enyego de Larbes vuestro correro en la nuestra ciudad de Sevilla miercoles onze dias deste mes de octubre et segunt que por ella parece no nos embiastes responder a algunas de las cosas que vos embiamos dezir por la otra nuestra carta que yos embiamos. E Rey haviendo fecho los males et danyos en la nuestra tierra las vuestras gentes, segunt que vos embiamos dezir. E haviendo Nos a vos embiado requerir et affrontar sobre ello con Gil Blasques nuestro alcalle en la nuestra cort, non lo mandastes desfacer ni nos embiastes buena respuesta. Antes despues de esto los vuestros officiales et las vuestras gentes de Mallorques tomaron naos del nuestro senyorio et prisieron et mataron los hombres que en ellas yvan et vendieron et fizieron almoneda publicament de las dichas naos et de las mercadurias que en ellas yvan assin como si fuesse de enemigos. E Rey faziendo los nuestros vassallos et los nuestros naturales esto que nos embiastes dezir que fizieron por tomar emienda de lo que havien recibido. E aun mas si fizieran non deviedes vos haver por sin razon. E pues nos embiastes dezir: que no erades nuestro amigo Nos embiamos alla un nuestro cavallero a vos dezir algunas cosas sobresto. E embiad una carta de asseguramiento á Requena para que vaya et torne seguro. E si vos quisiéredes enbiar a Nos cavallero bien lo pudiedes enbiar seguro, ca los mensageros de los Reyes seguros deven seer. Dada en la dicha ciudat de Sevilla seyellada con nuestro seyello de la Poridad dizeocho dias de octubre era de mil et tresientos et noventa et cuatro anyos. Yo Joan Ferrandez la fiz scrivir por mandado del Rey.
Nos rebuda la dita letra, faem aquella legir en nostre consell. E hauts nostres acorts y delliberacions, fem nostra resposta al dit rey de Castella, per la forma quis segueix:
Rey: recebiemos vuestra carta dia martes XV dias andados de novembre presentada a Nos por Joan Ferrandez Darcos et Pero Ferrandez de Segovia qui se dizen mensageros vuestros responsiva duna respuesta que Nos vos haviamos feyta a otra carta vuestra primero á Nos enviada. E en esta carta Rey diziedes que non vos haviamos respondido a algunas cosas que en la dita carta primera nos embiastes dezir. Otro si era contenido en la dita carta vuestra que catando los males que nuestras gentes havian feytos á vuestros subditos. Et como nos habiades enviado requerir et afrontar desto por Gil Basques vuestro Alcalde e que sobre aquello non le fiziemos buena respuesta antes despues gentes et officiales nuestros de Mallorques tomaron naves de vuestro senyorio et mataron los hommes que en ellas eran et fizieron publicament almoneda de las mercaderias et de los bienes daquellos. Et que si vuestros vasallos et naturales fizieron por esto danyo alguno en nuestras tierras en entrega o esmienda del danyo que havian preso, que no lo deviamos tener a sin razon. Rey á todo esto vos respondemos que nos parece que en la dita respuesta que vos fiziemos á la primera carta vuestra vos fiziemos respuesta á todo aquello que por aquella nos embiastes dezir, et si lo havemos feyto regonocer agora con decabo. Pero si vos nos queredes declarar que es aquello a que nous fiziemos respuesta fer la y emos. E otro si en la respuesta que Nos fiziemos al dito Gil Blasquez de la qual feytes mencion en vuestra carta vos respondiemos que fiziemos venir delant nuestro concello present el dito Gil Blasques las posturas que entre Nos et vos eran et fiziemos sobre todo aquello que nos requerió, todo aquello a que eramos tenido segunt las ditas posturas. cumpliendo de feyto lo que cumplir se debia. Et todo esto se fazia present el dito mandadero vuestro, concordant con el dito nuestro concello. Porque Rey vos esto non debedes tener por mala respuesta. A lo que nos feytes saber duna nao que fue presa en Mallorques, Rey sabed por verdad que segund parece por processo feyto por nuestros officiales, quel patron de la dita nao levava un pleyto delant el Gobernador nuestro de Mallorquas et escondidament furtó quatro mercaderos muy ricos de Mallorquas en el puerto de la ciudad de Mallorquas e fizo vela. Et el nuestro gobernador sabido esto embiol dezir que mal fazia como sen diva antes quel pleyto fues desenbargado et terminado. Et aun fazia peyor porque sen delevaba los ditos mercaderes, porque lo requeria que los li rendiesse. E el dito patron et los ottros que eran en la dita nau tiraronle con sayetas et fuessen de con la dita nau. E la hora el dito Governador veyendo tan gran crueldad et sin razon, armo o fizo armar una nau, et fue en puos del, et alcançolo: et requiriolo que li rendies los ditos mercaderos, et non lo quiso fer. Et sobresto peleyaron: et el patron murió en la peleya con algunas de las companyas: et prendieron la nau: et por el crimen quel dito patron havia feyto et cometido en el nuestro senyorio el judez de Mallorquas confiscó al fisco nuestro la dita nau con todos los bienes daquel. Del qual feyto Rey en la dita vuestra carta no nos embiastes dezir alguna cosa porque non vos hi podiamos responder. E sabedes vos bien Rey que los reyes que han buenas pazes et firmas treguas non deven fer mal luno al otro sin requerimiento. Porque por aquello se veyen las cosas si son seydas feytas en dreyto o no. Mas vos Rey sabedes bien que los subditos nuestros, por el danyo que vos dezides que havian preso no haurian por si armadas xii galeas et iiii naves que vinieron a Mallorquas por dar danyo a nuestras gentes con vuestras senyas et con vuestro Almirant las quales se eran armadas en vuestros lugares ni vuestras gentes no haurian corrido nuestras tierras con vuestros officiales et con vuestros pendones. E como dezides que Nos vos embiavamos dezir que no queriamos vos por amigo antes lo feziestes vos nos saber. E Nos respondiemos vos por aquella misma manera. Todas estas razones Rey vos femos saber porque Dios et todo el mundo sepa la gran justicia nuestra et el gran tuerto del movimiento de la vuestra part. Quanto del cavallero que nos feytes saber que viene á Requena vos femos saber que embieremos carta de asseguramiento et encara a todos aquellos mandaderos que a Nos vengan de vuestra part. — Dada en Calatayud dins nuestro seyllo secreto a vi dias andados del mes de Deziembre en el anyo de la natividad de nuestro senyor m.ccc.lvi.
Cap. 3 Del compte de Trastamena en la present escriptura no era feta mencio, mas com es una de les notables coses de la dita guerra, es açi continuat lo fet del dit compte de Trastamena, y com vench a nostre servey, car per tal que la dita guerra mils y pus esforçadament fer poguessem, trametem missatgers en les partides de França al dit compte de Trastamena, fill bort y primogenit del rey Namfos qui fon rey de Castella, quey era axi com exellat y perseguit por lo dit rey En Pere de Castella. Apres molts tractaments, lo dit compte de Trastamena vench a nostre servey y procura tota aquella gent que poch de la terra de Castella quil amaven el seguiren ens serviren a nostre sou ab les nostres gents, segons que avant se segueix. Empero la covinença que feu ab Nos se feu en aytal manera que li fem donacio, ço es, en Catalunya dels lochs de Muntblanch y de Tarrega y de Vilagrassa; en regne de Valencia del loch de Castello del camp de Borriana y Vilareal y en regne de Arago dels lochs de Tamarit de Litera ab ses aldees y de Ricle y de Epila, los quals ell possehi ab tota jurediccio alta y baixa, pacificament y sens grans companyies, les quals per gracia de Deu y ab tractament nostre vengueren de las parts de França y de Anglaterra y foren ab Nos en Barcelona en las festas de Nadal del any quis comença a comptar mccclvi; y despossehirem lo dit rey en Pere de Castella de tots los realmes que possehia, don lo gitarem, car ab dues galeres ab que fugi de Sevilla, sen ana a les parts de Burdeu qui es del rey de Anglaterra. E ladonchs fuyt lo dit rey, lo dit compte de Trastamena appellat Henrich fo coronat en rey de la ciutat de Burgos y Nos cobram tots los lochs dessus dits que dats li haviem, segons que en la fi de aquest libre es pus largament declarat. Es cert quel dit compte de Tastamana tantost que la dita convinença fo feta, vench a nostre servey y femli en començament, accorriment de moneda y encara fem a ses companyies provisio de viandes tro a cert dia quel metem en sou de ccc cavalls armats y altres ccc alforrats. Y asignamhi lo loch de Borja hon estigues per fer la guerra ab nosaltres, ensemps ab tota laltra gent que era venguda a nostre servey, la qual era compartida en diversos lochs de la frontera, segons que per nostre consell era ordenat y segons quels affers ho requerien. E apres tornamnosen a la ciutat de Çaragoça hon tinguem festas de Nadal y comença lany de la nativitat de nostre senyor Deu, mccclvii.
Estant Nos en la dita ciutat en lo mes de febrer del dit any, lo pare sanct trames a Nos per legar lo cardenal appellat Guillerm per tractar pau y concordia entre Nos y lo dit rey de Castella, axi com se pertany a la sua dignitat apostolical. Lo qual cardenal fo per Nos honorablement rebut, axi com se deu fer per la sua dignitat, al noven dia del mes de febrer, qui entra dins en la dita ciutat. E com a Nos feta relacio dels affers de la sua legacio, parti de Nos y anassen al rey de Castella per notificarfi los affers per los quals lo dit pare sanct lo tremetia per tractar pau y concordia sobrel fet de la dita guerra, de la qaal nos eram fort clamats al dit cardenal, car procehia de injusticia y de gran malicia y es cert quel dit rey de Castella, apres quel dit cardenal hac ab ell parlat y feta sa relacio, no volch seguir ni concordarse ab nengun partit rahonable, ans lo dit rey, mogut de gran malicia y superbia, ab totes les sues gents vench en les partides de Teraçona en lo mes de abril apres seguent y assetia la ciutat de Teraçona, y per gran malicia den Miquel de Gurrea caballer Darago, a qui la havien comanada y de aquella lo havien fet capita, no volentse defendre, axi com fer se devia, isque a tractaments al dit rey de Castella y ab certs pactes liura la dita ciutat dins espay de tres dias, dins los cuals lo dit capita ab sa muller y ab tota la sua casa, y ab tots los mobles que portar sen volch, sen ana en les parts del regne de Navarra. E desemparada la dita ciutat per lo dit capita, lo rey poderosament entra en aquella y gitan tots los pobladors despullats de tots los bens que havien y no trasqueren sino les persones ab llurs vestits. E Nos erem en la ciutat de Çaragoça quaix asoliats de gents darmes, car totes eren en defensio de les fronteres terres. Y Nos turbats de la perdicio de la dita ciutat, fem justicia de alguns de aquella ciutat qui vingueren a Nos contantnos la perdicio de aquella, car justicia mereixen, pus nos volgueren defendre. Empero, apres alguns dies, Nos tinguem consell y nos plach que la mesquina de gent popular vengues á la ciutat de Çaragoça per haver vida y sostenir llurs persones.
Nos empero, estants axi en gran dubte, per tal com lo dit rey de Castella nos ere tan prop y Nos haviem ab Nos tan poca gent, per tal com tots eren per les fronteres, trametem correus cuytats a don Pedro de Exerica y a don Lop de Luna y al comte de Trestamena y als altres qui eren per les dites fronteres en servey nostre, que venguessen a Nos cuytadament, notificantlos la perdicio de la dita ciutat y lo perill en que nosaltres erem. Y en aquest endemitg enfortim la Aljafaria nostra, be quens hi tenguessem mal segurs; mas a pochs dies tots los dits barons y altres foren ab Nos dins la ciutat de Çaragoça. Tremetem encara nostres letres y missatge especial al compte de Foix que vengues a Nos en la dita guerra, lo cual compte de Foix vench de continent ab molta companyia y bona y fo ab Nos al loch de Magallo hon Nos erem. Axi que, fom tots plegats y estavem en acort si yriem a Taraçona per parar batalla al dit rey de Castella, y aço en lo mes de maig en ques comptava lany de la nativitat de nostre senyor Deu m.ccc lvii. La cual batalla per Nos fou parada, hon eren ab Nos tots los barons, cavallers y altres en gran multitut. La dita batalla lo rey de Castella no volch esperar ne a aquella venir, pensant que Deu lin devia noure per ço com menava guerra injusta.
Y estants los affers dessus dits en lo estament que dit es, lo dit cardenal Guillem anava de Nos al rey de Castella y del rey de Castella a Nos tractant y parlant avinençes si per res ferles podia entre nosaltres dits reys; y aparech a Nos y a alguns altres de nostre consell quel dit cardenal se declinas dalguna cosa a la part del dit rey de Castella en favor sua, de que fo repres per lo dit compte de Trestamena. Mas apres diversos tractaments lo rey de Castella, qui nos gosa cambatre ab Nos qui li teniem batalla apparellada en lo dit loch de Magallo, segons que dit es, consenti que la dita ciutat de Teraçona vengues a ma de dit cardenal y que fos dada treua entre Nos y al dit rey de Castella de un any la donchs esdevenidor, sobre totes questions que fossen entre Nos y lo rey de Castella. (En los quals tractaments cabe lo noble En Bernat de Cabrera y altres que per Nos hi eren asignats) Y el dit cardenal tornans la ciutat a aquella part que ell conexeria que la degues haver. E com los fets de las questions dessus dites qui eren entre Nos y el dit rey de Castella se començaren a declarar y especificar, la part del dit rey de Castella allegava que devia esser conegut sobre la questio de la terra que Nos possehim en regne de Murcia, la qual, per sentencia arbitral del rey de Portugal, era ja estada ajutjada al senyor rey En Jaume avi nostre, ladonchs com lo dit rey En Jaume feu pau ablo dit rey de Castella que ladonchs era, per la cual pau li restituhi la ciutat de Murcia que tenia y possehia per just titot. Los quals lochs, qui al dit senyor rey en Jacme foren ajutjats, son Oriola, Guardamar, Elix y Crivillen y Alacant y la vall Delda y tota laltra terra qui es ultra Xexona vers Castella. Y es cert que la dita questio nos devia escoltar, car en lo tractament de la pau que fon feta entre lo dit senyor rey En Jacme y el dit rey de Castella fo empres y atorgat, y de fet se compli, ço es, que en corts generals de Castella fos approvada y confirmada la dita sentencia arbitral dada per lo rey de Portogal. Empero ladonchs no si determena res, ans si segui tot lo dit any de la treva sots lo atorgament qui fo fet, romanent la dita ciutat de Teraçona en poder del dit cardenal. Y feta la dita avinença fon dada paraula a tots aquells qui eren en sou, pus la guerra cessava per raho del dit tractament y de la treva qui dada si era. Y apres que la dita treva fon donada, que fon lo xiiii dia del mes de maig, any mccclvii, Nos anam a la ciutat de Çaragoça. Y estant aqui, ço es, en lo quinzen dia del mes de juny apres seguent, lo dit cardenal y compte de Trestamena y mossen Bernat de Cabrera y molts nobles barons y cavallers nostres vengueren a Nos per tractar dels affers de la questio dessus dita y res no si declara, car la part del dit rey de Castella nos volia bonament posaren tractament de pau verdadera; y partirensen de Nos. E per visitar lo dit regne de Arago, partim de Çaragoça y anam en diverses partides de aquell y especialment en los lochs de les fronteres. Y en aquest endemig foren fermades entre Nos y lo infant de Navarra algunes covinences sobre alguns tractaments qui foren entre Nos y lo rey de Navarra. Y estiguem tant en Arago, tro que som en loch de Therol, hon entram lo xxvi dia del mes de octubre del dit any mccclvii. Estant en lo dit loch de Therol, trametem nostres missatgers al dit cardenal qui era en la ciutat de Osca, ço es, mossen Bernat de Cabrera, misser Bernat Dolzinelles thesorer nostre y mossen Bernat de Tous, per tractar sobre los affers de la treva.
Cap. 4 Apres partim del dit loch de Terol y dreçam nostre cami vers la ciutat de Valencia, en la qual entram lany mccclviii. Y apres alguns dies quey som, anam a la ciutat de Xativa y foren fets tractaments entre Nos y linfant don Ferrando frare nostre, qui era en Castella, que vengues a Nos y romangues en nostres regnes y en nostre servey, per defendre nostra terra y la sua, en cas que passas la terra dessus dita, la qual esperaven esser tolta per malicia del dit rey de Castella, qui en nenguna raho convinent per tractament del dit cardenal , ne per altres nos volia moure de son mal proposit. E partint de Xativa, tornamnosne en la dita ciutat de Valencia. E apres pochs dies quey som, lo dit infant En Ferrando frare nostre, axi com aquell qui cobejava fernos tot servey, vench a Nos en la dita ciutat de Valencia molt honorablement, axi com dell se pertanyia. E Nos isquemli a carrera fora la ciutat y rebemlo graciosament; y ensemps perseveram alguns dies. Y femli procuracio general en los nostres regnes, axi com es acostumat de fer a primogenit de Arago. Y ordenam certes persones y certs officials al regiment de dits nostres regnes, y aço que fer se devia per ell per offici de la procuracio dessus dita, entre los quals li asignam per canceller de la dita gobernacio En Pere Cima, savi en dret de la ciutat de Tortosa. Y posats en estament los affers del dit infant En Ferrando, partim de Valencia lo vint y sisen dia del mes de febrer del dit any mccclviii. E com som a madona sancta Maria del Puig, per visitar aquella, nostra molt cara muller la reyna pari una filla qui hac nom Elionor, la cual depuix fon reyna de Castella. Y dreçam nostre cami a la ciutat de Barcelona, hon som lo vintidosen dia del mes de març apres seguent. E apres de alguns dies partimne y anam a Gerona, hon estiguem mes de dos mesos. Y fem demandes per diversos lochs de Catalunya, per sosteniment de les grans despeses que Nos haviem fetes y havem a fer per raho de la dita guerra. E tornamnosen en Barcelona, hon som lo deen dia del mes de juny apres seguent. E apres alguns dies per affers nostres molt necessaris anam a la vila de Acifall; y dada fi a aquells affers, tornamnosne en Barcelona, hon som lo dotzen dia del mes de agost daquell mateix any, hon estiguem tro a xxix dies de octubre apres seguent. E Nos veents que en lo fet de la treva feta a tractament del dit cardenal no tenia bona via, partim de Barcelona y anam vers les parts Darago, passant per Leyda y per Monço y per la ciutat de Çaragoça y venguem als lochs de la frontera, axi com es Caranyena y Moll y al setge Dalcala, (lo qual loch de Alcala lo dit rey nos havia tolt), del qual setge nos haguem a levar per gran congoixa de neus. Y venguemnosen al loch de la Almunia hon tenguem festes de Nadal en que comença lany de la nativitat de nostre senyor Deu mccclix. Y es cert que linfant don Ferrando estant en les partides del regne de Valencia, axi com a procurador nostre, feu requesta al rey de Castella que li remetes y tornas lo loch de Jumella situat en la frontera del dit regne de Valencia y de Castella vers les parts de Billena. Lo qual loch era del molt noble mossen Pere Maça de Liçana, del cual era lo castell de Moxen, lo cual dit loch de Jumella lo dit rey de Castella havia pres durant la dita treva, y nol vol remetre ni donar. Per la cual raho, lo dit infant, no volent sofferir tan gran injuria nostra, ab consentiment y voluntat nostra qui haviem a fer per justicia, trames al loch appellat Otiel, situat dins Castella, son procurador bastant, qui, per lo poder a ell donat, desnatura lo dit infant del vassallatge en que lo dit infant era tengut al dit rey de Castella. Per la cual raho, lo dit infant convoca totes les hosts del regne de Valencia y entra en les partes del regne de Murcia, talant y degastant y donant dampnatge, aquell que podia, als sotsmesos del dit rey de Castella. E no res menys posa setge al loch de Cartagenia. E stant en lo dit setge venchli ardit quel rey de Castella havia dada mort al infant don Juan frare seu y germa nostre, fill del senyor rey Namfos nostre pare y de la reyna dona Elionor madastra nostra y tia del dit rey de Castella. La qual mort li dona, ço es, que mogut de yra, lo dit rey lo feri ab una calvina dins son hostal mateix. Y per aquesta raho fon trencada la dita treva, y retorna la dita guerra. E lo dit infant En Ferrando tornasen a la ciutat de Valencia ab ses hosts y Nos haguem a continuar la dita guerra. Estant Nos en lo dit loch de la Almunia y veents quel dit rey de Castella continuava la guerra contra Nos y nostres sotsmesos, acordam de partir del dit loch de la Almunia; y partimne a xxii dies del mes de janer del dit any de mccclix, y anamnosen a Calatayu, hon estiguem alguns dies. E apres mudamnos ab totes nostres hosts al loch de Terrer. E apres anam al loch de Moros, hon som lo quinzen dia del mes de març apres seguent. Y lendema començam de entrar per Castella y som en lo camp appellat Alanes, hon nos aturam aquella nit. Y al dia apres seguent partim del dit camp y anam al loch de Castell de Haro y presem los dits loch y castell Y en aquest dia fo ab Nos linfant En Ramon Berenguer honcle nostre ab molta companyia y bona per fer nostre servey. Y lendema quis segui fem cremar los dits castell y loch y de alli mudamnos en un altre loch appellat Escobar. E apres uns pochs de dies, partints del dit loch, anamnosen ab totes les nos tres gents al loch appellat Medina-Celi, efem combatre lo dit loch per dos dies y per ço lo dit loch era ben murat y be establit noy poguem res fer, ans per fretura de viandes nos ne haguem de levar, car si lo dit loch poguessem haver haut, nons calia tirar regne fins a Toledo; perque, tornamnosen a Çaragoça, hon som lo vintivuyten dia del dit mes de març.
Y aquesta entrada fem per Castella, per ço com haviem entes quel rey de Castella sen era lunyat de les fronteres Darago y era en Sevilla per fer grans armades per passar a la illa de Mallorques. Y estants Nos en Çaragoça, acordam de fer nostre cami y verçosament vers Barcelona, per apparellar nostre navili y contrastar al dit rey de Castella y a son hostol; y leyxam les fronteres establides de nostres gents darmes, ço es, en certa part lo infant En Ferrando y en altra part lo compte de Trastamena, y en altra part D. Pedro de Exerica y en altra part lo compte de Denia y totes les altres gents de cavall ab ells, segons la nostra ordinacio.
Y per la dita raho partim de la ciutat de Çaragoça y dreçam nostre cami vers la nostra ciutat de Barcelona, hon som lo vuyten dia del mes de abril mes prop seguent del dit any mccclix. E com som en la dita ciutat de Barcelona, a poch dies lo dit rey de Castella fo personalment en la platja de la dessus dita ciutat al xl naus entre grans y poques, ab xxx galeres y alguns lenys armats. E aço fo en la vigilia de Cinquagesma. Axi que, lo dit rey feu sorgir tot son hostol en la dita platja de la dita ciutat. En la cual platja havia deu galeres nostres be armades y algunes naus, entre les quals ni havia una fort gran encuyrada; els homens nostres destres en la mar meteren la dita nau dins les tasques, prop lo monestir dels frares menors y ordenaren les dites galeres del canto antigament appellat den Ciges, lo qual es en la ribera de la mar, en la fi del carrer appellat Rogomir, fins al dit monestir dels frares menors. E foren ordenats quatre gins ho brigoles de dues caixes, quis giren lla hon hom se vol. Semblantment foren ordenats tots los lahuts maritims, y ab llurs mantellets, per contrastar al dit hostol de Castella; y encara tota la ciutat, ab tots los officis, cascuns ab llurs penons y llurs armes. Y encara tots los lochs qui son a dues ho tres leguas de la ciutat vengueren ab llurs armes axi com aquells qui eren tenguts per lo usatge Princeps namque. No res menys, les gents que eren en la ribera per llur deffensio totes les barques de la ribera giraren les querenes vers la mar y les ubertures vers terra, per defendres dels passadors quiy venien.
Y estant axi la dita ciutat apparellada, en lo dilluns apres seguent, que fo lendema de Cinquagesma x dia de juny, lo dit rey de Castella mana dar batalla contra lo nostre hostol ab les dites galeres y naus quey faeren acostar. Y de hora de tercia fins a hora baixa continuaren la dita batalla, contra lo nostres hostol, ab les dites galeres y naus quey faeren acostar. E la nostra gent se defenia valentment, axi que alguns dels nostres com dels llurs foren naffrats, per la gran multitut dels viratons que volaven per tot. Y encara los trabuchs qui tiraven, qui ça, qui lla, axi com los era vejares; en tant quel dit hostol de Castella estava espaordit, per lo defeniment dels dits trabuchs y dels dits mantellets. E com veeren que als no podien fer, tiras tot lo dit hostol de Castella fora les tasques. E alli reposaren tota la nit.
Lo dimarts apres seguent aquells qui havien regiment del hostol de les dites galeres nostres tota la nit passada estrengueren les dites galeres y allojarenles en molt menys espay que no eren dabans, ço es, del canto qui antigament era appellat del Ancorer, fins al canto qui es pres lo monestir dessus dit dels frares menors, Envers hora de tercia tot lo hostol del rey de Castella se acosta vers lo nostre hostol de les dites nostres galeres y faerenhi atançar totes les naus y les naus majors, ço es, en les popes de aquelles havien fetes algunes brigoles poquetes qui tiraven pedres, de que no sajudaven de res, ans totes les nostres gents qui eren en lo dit nostre hostol y en la ribera cridaven avolotant ab grans ahucs y a manera de un escarn ho desdeny a cascun git de aquelles pedres, les quals a res dan ni dampnatge no fenien Y encara faeren acostar a poch a poch com mils pogueren a la dita nau nostra, la major y mes grossa nau de aquelles del dit rey de Castella, ab un gran trabuch que hagueren fet, lo cual estava en la popa per tirar contra la nostra nau, y la nostra nau despera una bombarda y feri en los castells de dita nau de Castella y degasta los castells hey ocis un home. E apres poch ab la dita bombarda faeren altre tret y feri en larbre de la nau castellana y levan una gran esquerda ey dagasta alguna gent. E lalmirall de Castella veent que ells estaven aqui mes per llur dan y deshonor que per profit algu, mana tirar tot lo hostol fora les tasques. Y en aquell loch on lo navili ha costuma de sorgir, collaren totes les naus per fer vela. E aço fon en lo dit dia de dimarts ans de hora de menjar. Y la nit quis segui, tot lo dit hostol se parti de dita platja y tengueren llur cami fins a les mars del cap de Tortosa; y puix dreçaren en la illa de Eviça, hon lo rey de Castella pres terra ab tot son hostol; y posa setge sobre lo dit castell de Eviça y barreja tota aquella illa, sens defensio que noy troba sino del dit castell.
Cap. 5 E Nos veents quel regne de Mallorques ab les sues illes estava molt perillos, acordam de passar personalment en Mallorques y ab les dites galeres y altres que faem apparellar, y ab naus y altres navilis necessaris partim de Barcelona a xxiii dies del dit mes de juny y passam a la dita illa de Mallorques y forn en la ciutat de aquella hon prenguem terra lo terç dia del mes de juliol apres seguent. Y aqui, ab la ajuda de la dita ciutat y consell de nobles y de cavallers que eren ab Nos, entre los quals eren mossen Bernat de Cabrera, mossen Gilabert de Centelles, mossen Francesch de Perellos y molts daltres nobles y cavallers acordam que personalment ab lo dit nostre hostol, qui era en gran nombre de galeres y de naus, en que havia fustes de rem be cinquanta, ab molta gent y bona, axi de terra com de mar, anassen personalment a la dita illa de Eviça per combatrens ab lo dit rey, mas no plach a Deu ques faes, car dues galeres que eren de guardia del hostol del rey de Castella encontraren un laut que venia a Nosa la ciutat ab alguns pagos quel bisbe de Mallorques nos trametia, prenguerenlo y ab los homens quey eren saberen lo gran hostol que Nos haviem fet apparellar en Mallorques y quey deviem anar personalment a Eviça contra ell. E lo capita de aquelles dues galeres ana de continent al dit rey de Castella y notificali ço que havia sabut per los del laut que havia presos; y lo dit rey axi com a hom spordit levas del setge del castell de Eviça ab son hostol y fugi y tornasen en Castella, leixant en lo dit setge gins y artilleries y altres apparells que havia fets per combatre.
Apres pochs dies, axi com erem apparellats de partir ab lo dit nostre hostol, haguem cert ardit quel dit rey de Castella sen era anat y havia desemparada la dita illa de Eviça per dubte de la nostra venguda, car ell, per dubte de la guerra injusta quens fehia, nos gosava aventurar de entrar en batalla ab Nos, dubtant de la punicio de Deu qui es jutge y senyor de les batalles. Perque, de continent ab los nobles y altres de nostre consell, acordam quel dit noble mossen Bernat de Cabrera, qui, axi com a capita nostre, anas contra lo hostol del dit rey de Castella qui fugia, y perseguis aquell, Y lo dit mossen Bernat parti de Nos ab xv galeres y persegui lo dit hostol del dit rey de Castella fins a les mars de Almeria, y sens que aire no sen feu, tornassen a Nos a Barcelona.
E Nos partim de la ciutat de Mallorques a xxvi dia de agost apres seguent y prenguem terra en Barcelona lo xxix dia del dit mes de agost de aquell mateix any. Estants Nos en la ciutat de Barcelona, veents les grans messions que shavien a fer per los affers de la dita guerra, la qual era revenguda y tornada per culpa del dit rey de Castella, acordam de tenir corts als catalans en la vila de Cervera Durgell. E per ço partim de Barcelona lo viu dia del mes de octubre apres seguent e anam a la dita vila de Cervera hon tinguem les dites corts les quals foren acabades y licenciades en lo xx dia del mes de deembre apres seguent. En les quals corts nos fon feta gran proferta per tots los braços de les corts per manera de fogatge.
E celebrades les dites corts partim de la dita vila de Cervera y anam a Leyda hon tinguem festes de Nadal en que comença lany m.ccc.lx. Y en lo xxviii dia del dit mes de deembre, per tal com los affers de la dita guerra eren a nosaltres cuytats y perillosos, partim de Leyda y tinguem nostre cami vers la ciutat de Çaragoça, hon forn lo tercer dia de janer del any m.ccc.lx.
Estants Nos en la dita ciutat, per via de tractament, cobram la ciutat de Tirasona, car Gonçalvo Gonçalves de Lucio cavaller natural de Castella, al qual lo rey de Castella havia comanada la dita ciutat, liura a Nos aquella desembargada y sens tot contrast. E posat en estament lo dit tractament, partim de la dita ciutat de Çaragoça lo xix dia del mes de febrer apres seguent, y anam ab nostra gent darmes al loch de Magallo y del dit loch de Magallo tenguem nostre cami vers la dita ciutat de Tirasona, hon entram lo vintisisen dia del mes de febrer prop dit, poderosament ab totes nostres companyes. E com haguem estats alguns dies en la dita ciutat de Tirasona, partimne lo setzen dia de març del dit any y tenguem nostre cami al loch de Borja, hon estiguem tro a deu dies. E alli vengueren a Nos linfant En Ferrando y mossen Bernat de Cabrera ab molts daltres qui eren partits del siti del Faro. E alli mateix donam comiat a alguns barons y cavallers que hisquessen de sou. E partent del dit loch de Borja, dreçam nostre cami vers la ciutat de Çaragoça hon entram lo vint y seten dia del dit mes de març. Estants Nos en la dita ciutat, passa desta present vida lo noble En Lop de Luna, amat y volgut nostre, del qual Nos presem tala, car era un molt especial servidor nostre molt esforçat y poderos.
E per continuar los nostres affers de la guerra, partim de Çaragoça y anam al loch de Caranyena, en lo qual estiguem tro al vint y vuyten dia del mes de maig apres seguent quens entomarem a la dita ciutat de Çaragoça hon estiguem tro a vii dies del mes de juliol apres seguent. E per molta necessitat quens ocurria, partint de la dita ciutat de Çaragoça, dreçam nostre cami a la nostra ciutat de Barcelona, hon forem lo darrer dia del prop dit mes de juliol, y perque may lo nostre enteniment reposava, sino pensant en los perills de la terra, venguens ardit, tocants los affers de la guerra, que partim de la dita ciutat y tornam a Leyda, hon estiguem per alguns dies, y posats los affers, perque erem anats, en estament, tornamnosne a Barcelona, hon forn lo sisen dia de setembre apres seguent.
Y en lo mes de noembre apres seguent trametem nostre filla la infanta dona Constança per muller al rey Federich de Sicilia nostre cunyat ab viu galeres y dues naus, de les quals fo capita mossen Elfo de Proxida. Y estiguem en la dita ciutat de Barcelona tractant los affers de nostres regnes tro al deseten dia del mes de febrer del any de nostre Senyor m.ccc.lxi quen partim ens entornam a Leyda hon estiguem per alguns dies e per continuar los affers de la guerra. A pres partim daqui e anam a Calatayu hon fom lo quinzen dia del mes de abril apres seguent, hon estiguem per alguns dies tractant sobrels dits affers de la guerra, car lo rey de Castella se ajustava ab tot son poder vers les fronteres nostres. Y Nos partim del dit loch de Calatayu e anamnosen ab totes nostres gents darmes de cavall e de peu al loch de Terrer; y en lo camp de aquell nos attendam per regonexer nostres gents e replegar aquelles, car era acordat que rebuda mostra de les dites nostres gents, anassen de continent per alleujarnos al camp Alaves, qui es prop de una legua, poch mes ho menys del castell e loch nostre de Fariza, lo qual lo rey de Castella tenia assetiat, per tal que al dia apres seguent fossen sobrel siti del dit loch de Fariza per combatre al dit rey de Castella. Y lo dit rey de Castella sabent nostra venguda, no volent esperar batalla, tramesa Nos lo cardenal Guillem e messe en tractaments entre Nos e lo dit rey, en tant que Nos per reverencia de Deu e per honor do la nostra sancta esglesia de Roma e de dit cardenal, qui per aquella hi entrevenia, donam loch a pau; e romas que no si feu batalla.
E al seten dia del dit mes, partim de dits camps de Terrer e tornamnosne a Calatayu. Y estants en lo dit loch, vengueren a Nos missatgers del dit rey de Castella tractants ab Nos, mijançant le dit cardenal. E ab consell del infant don Ferrando, del compte de Trastamena, don Pedro de Exerica e de alguns altres nobles e savis homens de nostre consell fon otorgada pau entre Nos e lo dit rey de Castella. Fo encara acordat que mossen Bernat de Cabrera anas al dit rey de Castella, qui era en lo loch de Deça, per missatger nostre ab alguns richs homens e cavallers nostres e per complir e fermar les convinençes que eren estades fetes entre nosaltres reys dessus dits. lo qual parti de Nos en lo deceten dia del dit mes de maig.
Y en aquest dia mateix, per mostrar lo poder que Deu per la sua gracia nos ha comanat, fem fer monstra de tota la nostra gent de cavall e de peu, en la cual eren los infants En Pere y En Ramon Berenguer honcles nostres, linfant En Ferrando frare nostre, lo compte Durgell nebot nostre, lo compte de Denia, lo compte de Prades, lo compte de Trastamena, don Pedro de Exerica, lo vezcompte de Cardona, don Pedro de Luna, lo comanador de Muntalba e lo mestre de Calatrava e molts altres barons e nobles e cavallers notables de nostres regnes.
E feta la dita monstra, en lo seguent devuyten dia del mes de maig fo publicada e cridada pau entre Nos e lo rey de Castella. Y en lo vinten dia del dit mes de maig Nos convidam lo cardenal ab tota la sua companyia e femli aquella honor que a ell pertanyia. E per tal com la dita pau fo fermada e publicada per remoure les grans e innumerables despeses, les cuals havien acostumades de fer per raho de la dita guerra y per defensio de nostres regnes, donam comiat e trasquem de sou lo noble don Pedro de Luna, lo comanador de Muntalva, lo mestre de Calatrava, En Gonçalvo Gonçalves, y en lo xxiii dia de aquell mes mateix, donam comiat a tot hom generalment que hisques de sou, pues cessava la dita guerra.
E posades les dites coses en estament, partim del dit loch de Calatayu en lo vinticinquen dia del mes demunt dit de maig, e anamnosen al loch de Caranyena, hon estiguem al xix dia de juny apres seguent. E partin dalli anamnosne a Çaragoça, hon fom lo vinten dia del prop dit mes. E alli aturam per reformacio dels regnes de Arago fins al vinten dia de juliol apres seguent que partim per anar a la ciutat de Barcelona hon forn lo quart dia de agost apres seguent del dit any m.ccc.lxi. Y estants Nos en la dita ciutat haguem ardit que grans companyies de Fransa venian per entrar vers les parts de Rossello. Y Nos per contrastar allur entrada fem convocar lo usatge Princeps namque y partim de Barcelona a xxii dies del dit mes de agost, y anam a Gerona, hon se ajustaren totes les hosts de Catalunya per entrar en Rosello y contrastar llur entrada. E jatsia que les gents del Rossello ab los nostres officials faessen aquell contrast que devien, empero nosaltres nos empenyerem a avant ab totes les nostres hosts, y haguem ardit cert dels officials nostres de Rossello y de la vila de Perpenya, que totes les dites companyies, sabents nostra venguda, sen eren tornades. E ladonchs partim de Gerona y tornamnosen a Barcelona, hon forn lo quart dia del mes de setembre apres seguent.
Estants en la ciutat tractam dels negocis de nostres regnes y trametem al pare sanct per missatger mossen Bernat de Cabrera ab certes galeres que li fem armar, per alguns affers nostres necessaris. Y estants Nos en Barcelona tenguemhi festas de Nadal, en que comença lany de la nativitat de nostre senyor, m.ccc.lxii. Y tengudes les dites festes partim de la dita ciutat lo darrer dia del mes de deembre del prop dit any y dreçam nostre cami a la ciutat de Valencia, hon forn lo terç dia apres seguent. Y estants Nos en la dita ciutat de Valencia, vench de Castella mossen Bernat de Cabrera ab dues galeres, quey era anat per affers nostres, y pres terra a xxi de febrer dessus dit. Y lendema apres seguent vengueren de Castella lo compte de Osona y misser Bernat de Palou. Y apres alguns dies partim de la dita ciutat de Valencia y anam al loch del Puig hon nos recullim en les dites dues galeres ab la reyna lo xviii dia del mes de abril apres seguent per fer la via de Cobliure. E partints dalli fom a Paniscola. E per ço com era mortaldat en regne de Valencia y encara en Barcelona, foren ab Nos lo duch y linfant En Marti fills nostres per menarlosnos a Perpenya, hon eren ja passades les mortaldats, y recullirense en les dites galeres los dits infants fills nostres. E partints daqui, continuam nostre viatge, passant per Barcelona, hon nons aturam sino per pendrer refrescament. Y el xviii dia del mes de abril fom a Cobliure y alli prenguem terra y pujamnosen a la vila de Perpenya, hon entram lo primer dia de maig apres seguent del dit any m.ccc.lxii.
E jatsia que Nos cuydassem quel rey de Castella tengues a Nos la pau, la qual, segons dit es, fou fermada y publicada en lo loch de Calatayu, ladonchs com fom tornats dels camps de Terrer, empero lo dit rey per sa mala iniquitat ab gran poder de ses gents, no notificant a Nos deseximents, vench a setiar lo loch de Calatayu, y daço haguem Nos ardit, estants en la dita vila de Perpenya lo xvii dia del mes de juny apres seguent. Y hagut lo dit ardit, continuament haviem Darago per correus y encara per altres persones del dit regne de Arago certs ardits, ço es, quel dit rey de Castella tenia son setge poderos contra la dita vila de Calatayu, la qual cosa mossen Bernat de Cabrera dehia que no era ver nes podia fer, mes Nos veents la cosa esser verdadera, per dar recapte al mal que estava apparellat, per la raho dessus dita, partim de la dita vila de Perpenya a dos dies de juliol apres seguent, y tenguem nostre cami vers Barcelona hon fom lo desen dia del prop dit mes de juliol; y de continent tremetem lo compte de Osona ab daltra gent de cavall vers les parts de Çaragoça, hon troba lo noble don Pedro de Luna ab certes gents darmes que tenia per fer nostre servey, per ço que contrastassen ab tots los barons y altres de Arago y ab lo infant don Ferrando quey era, contra lo rey de Castella qui tenia assetiat lo dit loch de Calatayu.
Y estants axi en la ciutat de Barcelona, haguem ardit que la reyna havia parit en lo castell de Perpenya un infant qui fo appellat Anfos, a xii dies de juliol del dit any m.ccclxii, hora del seny de la Ave Maria.
E apres lo vinten dia del mes de agost apres seguent venchnos ardit cert quel dit compte Dosona y don Pedro de Luna ab alguns daltres foren presos per lo dit rey de Castella en lo loch de Miedes.
Y el seten dia de setembre apres seguent vench a Nos altre ardit que lo dit loch de Calatayu sera retut al dit rey de Castella. Es ver que los de Calatayu nos havian ja notificat lo pati que havien fet ab lo dit rey, si per Nos no eren acorreguts.
E per alguns grans tractaments qui ladonchs novellament eren moguts entre Nos y algunes grans gents de França que esperavem haver en nostra valença y a sou nostre, partim de Barcelona cuytadament lo tretzen dia del prop dit mes de Setembre y fem la via de Perpenya, hon fom lo setzen dia del dit mes. Y finats los affers perquey erem anats, partim de la dita vila de Perpenya lo dotzen dia de octubre apres seguent, y tornamnosen en Barcelona, hon fom lo vintiquatren dia del dit mes.
Y en lo sisen dia del mes de noembre apres seguent partimne y dreçam nostre cami vers Arago. E fom en lo loch de Montso, hon haviem manades corts generals a tots nostres regnes en lo sinquen dia del prop dit mes de noembre. Y aquestes corts tenguem per haver de nostres sotsmesos consell y ajuda per raho de la dita guerra que era retornada per gran malicia del dit rey de Castella. E continuam les dites corts tro al dotzen dia del mes de abril del any de la nativitat de nostre senyor m.ccclxiii, E fon a Nos feta proferta molt gran per socorrer a les necessitats de la dita guerra. Y feta la dita proferta, licenciam les dites corts, y ab voluntat de aquells qui eren en dites corts tremetrem nostres missatgers a les parts de França al compte de Trastamena, qui per raho de la dita pau que haviem feta al camp de Terrer sera partit de nostre servey, que tornas a servirnos en la dita guerra. Lo qual compte torna a Nos ab mil homens de cavall y ab mil de peu, estants Nos en lo dit loch de Muntso lo dit jorn; y tenguem nostre cami vers la ciutat de Çaragoça, hon fom lo setzen dia del prop dit mes de abril del prop dit any. E apres isquemne, visitants alguns lochs de les fronteres. E puix tornam a la dita ciutat, hon entram lo desen dia de maig apres seguent.
Cap. 6 Estants Nos en la ciutat de Çaragoça haguem ardit cert quel rey de Castella tenia assetiada la ciutat de Valentia, y Nos encontinent acordam de tremetre, ab letres escrites de nostra ma, a la dita ciutat de Valencia, mossen Ramon de Vilanova nostre algutzir, per notificarlos, com Nos personalment los veniem socorrer y ajudar. E per tal com aço era cosa que devia esser acomanada a persona a Nos fel y que sabes entrar en la dita ciutat, acordam de tremetrehi lo dit mossen Ramon, lo qual per gracia de Deu hi dona tan bon recapte, que abans quel dit rey de Castella se acostas a la dita ciutat, lo dit mossen Ramon era ja dins, de la qual cosa lo compte de Denia y tots los altres qui eren dins, sabents nostra venguda, prengueren gran esforç y consolacio; per la qual raho partim de Çaragoça lo vinten dia del prop dit mes de maig, y dreçam nostre cami vers regne de Valencia y femne levar lo dit rey qui la tenia assetiada, segons que dit es. Y tenint nostre cami, som al hostal den Verdu lo sinquen dia del mes de juny apres seguent. Y lendema partim ab totes les nostres hosts, y anam al loch Dalmazora. E apres partim de Almaçora y anam a Borriana: y per los camps fem aleujar totes les nostres gents. Y apres partimne y anamnosne al loch de Alcoçayba, don partim lo onzen dia del prop dit mes de juny; y anam al camp de Nules pres la font de la Losa y aqui esperavem haver batalla ab lo rey de Castella qui era dins lo loch de Murvedre. Mas per alguns tractaments qui corregueren entre Nos y lo dit rey de Castella, mijançant lo abat de Fiscams y mossen Bernat de Cabrera y lo compte de Denia y mossen Francesch de Perellos, cessa la dita batalla, ben que Nos lo haguessem esperat en lo camp hon li haviem dia assignat. Y Nos lendema apres dinar partimnos del dit camp y tornamnos alleujar ab totes les nostres hosts en la horta de Burriana, hon estiguem tro per tot lo noven dia del mes de juliol apres seguent. Y de aqui partim y anamnosen al loch de Castello de la Plana. E com som en lo dit loch de Castello estiguemhi per alguns dies. Y estants axi, haguem alguns clams secrets de moltes obres males quel infant En Ferrando frare nostre nos tractava, y per esquivar gran dampnatge qui sen poguera a Nos y a nostres regnes esdevenir, tinguem nostre consell secret ab alguns qui eren poderosos y a nostre consell ordenats, y declaram que lo dit infant fos pres. Y tenguem manera que vengues a Nos en lo dit loch de Castello, car ell tenia son hostal ab sa gent en lo loch Dalmaçora. E lo dit infant vench ensemps ab lo compte Durgell y ab lo vezcompte de Cardona y ab don Tello, germa del compte de Trastamena y molta altra gent. Y entraren en lo nostre hostal solament los caps majors, y meteren lo dit infant en cambra; y com hi fo, tremetemli los nostres algutzirs, manantsli de part nostra ques tengues per pres. Y ell com a furios, menyspreant lo nostre manament, no dona paciencia a esser pres, ans com a furios mes contrast als dits algutzirs y mes mans a les armes per defendres, y mochse gran crit y gran avalot en nostre hostal, perque, Nos moguts cridam y manam: que si nos leixava pendre que moris, y de continent occirenlo. E moriren ab ell En Luys Manuel, Diego Perez Sermiento y alguns altres. Y los dits compte Durgell y vezcompte de Cardona foren forts espaordits de aquest fet. Y tançarense a Nos y dixerennos, sils calia tembre de lurs persones; y Nos responguemlos que no. Empero lo dit vezcompte de Cardona exi del dit nostre hostal ab tot aquell tabustol quiy era, ab los seus, fugi y no atura regna, tro hac passada la barca Damposta. Y encara continuament fugi tro fo dins Cardona. Y estants Nos axi, mochse gran tabustol entre les companyies del dit infant y les companyies del dit compte de Trastamena y les nostres companyies aximateix, dubitantse que nons haguessen morts, per lo qual perill nos haguem a pujar en algun loch del dit hostal, hon mostram nostra persona els manam nos moguessen. E ladonchs totes les dites companyies retenguerense pus hagueren vista nostra persona. Empero fonlos notificada la mort del dit infant don Ferrando. E cascuns tornarensen a llurs posades en los lochs hon havien acostumat de estar; y nosaltres romanguem en lo dit loch per alguns dies.
Apres Nos partim del dit loch de Castello en lo vinten dia del mes de juliol, y per nostres jornades anam a la ciutat de Tortosa, per entrar en possessio de dita ciutat, la qual ab tot lo marquesat pertanyia a Nos y a la nostra corona, per vincle qui fon posat en la donacio, lavors com lo senyor rey Nanfos nostre pare feu al dit infant En Ferrando de la dita ciutat y marquesat y als prohomens de la dita ciutat, feta a ells fe del vincle dessus dit, jatsia que ells hi fossen axi be com nos reberen per senyor llur natural y hagueren gran pler com foren tornats a la nostra corona, car en temps que la dita donacio fon feta al dit infant de la dita ciutat, ne foren be dolents y despagats, en foren forçats y menaçats, y encara alguns dels majors ne foren favorejats y satisfets, per tal quey consentissen, segons que ja de aço es feta mencio en lo primer capitol del dit primer libre en que es feta mencio que a nosaltres, estants infant, foren fets molts prejuhius y persecucions per lo dit senyor rey nostre pare, a gran instancia y congoixa de la reyna dona Helionor nostra madrastre y mare del dit infant.
E com los affers de la dita ciutat foren posats en estament, partimne y dreçam nostre cami vers Arago vesitants y regonexents molts lochs de la frontera per fortificar aquells per raho de la dita guerra. Y en lo sisen dia del mes de setembre del dit any m.ccc.lxiii entram en la ciutat de Çaragoça. E com haguem estat en la dita ciutat v dies, partim en lo setzen dia del dit mes de setembre, y tinguem nostre cami vers la vila de Perpenya, passant per Montso y per Barbastre y per Leyda y per Cervera Durgell y per Manresa y per Ripoll y per Camp-Redon; y entram en la dita vila de Perpenya lo xxiii dia del mes de octubre apres seguent, hon estiguem per alguns dies. Y en lo trenten dia del mes de octubre partim de la dita vila de Perpenya, y anamnosen en Barcelona, hon som lo deen dia de noembre apres seguent, hon estiguem per alguns dies. Y partim en lo deen dia de deembre apres seguent; y anam a Leyda, hon tinguem festes de Nadal en que comença lany de la nativitat de nostre Senyor m.ccc.lxiiii. Y en lo derrer dia del mes de deembre partim de aqui e aquell dia mateix som a Monço don partim lo terç dia de janer apres seguent. E tinguem nostre cami a Çaragoça hon som lo noven dia del prop dit mes de janer, y partirense de Nos en aquest cami lo infant En Pere nostre honcle y lo infant de Navarra per anar a Osca per affers necessaris nostres y de la dita guerra.
Y en lo cinquen dia del mes de febrer del prop dit any m.ccc.lxiiii partim de la ciutat de Çaragoça per haver vistes ab lo rey de Navarra, y anam tro al loch de Sangueça, hon som ab lo dit rey lo xxiii dia del dit mes de febrer. En lo qual loch estiguem solament alguns dies, y partimne ensemps ab lo dit rey de Navarra y venguemnosne al loch de Sos, hon estiguem ensemps tro per tot lo segon dia de març apres seguent, quel dit rey de Navarra sen torna al dit loch seu de Sangueça. Y Nos romasem en lo dit loch de Sos tro lendema quen partim y faem lo cami de Osca hon estiguem cinch dies. Y en lo quinzen dia del prop dit mes de març partimne y anamnosen al loch de Almudever, hon som ab lo rey de Navarra lo vinten dia del prop dit mes de març, hon estiguem ensemps tres dies.
Y estants Nos en lo dit loch Dalmudever y deguessem anar al offici del divendres sanct, messe algun murmur secret entre lo rey de Navarra y lo compte de Trastamena y el compte de Denia qui eren estats assabentats, que en aquell dia algu dells devia pendre mort. E los dessus dits rey y comptes, jatsia que nos dubtassen de Nos, volgueren esser certs de aquesta obra qui la havia procurada, y acostarense a Nos dientnos la verspara que havien; y Nos axi com aquells qui res de mal no suffrim, esquivamnosne. E volguem saber aço que era y cascuns dels dessus dits dixerennos: que aquesta sospita nos havia mesa a cascun mossen Bernat de Cabrera. E Nos per provar lo dit fet tremetemli missatge que vengues a Nos; y lo dit mossen Bernat feu resposta a aquells que tramesos hi haviem que per gran mal que sofferia en sa persona, no podia venir a Nos, penyentse malalt, y no era ver. E com la resposta haguem haguda, en presencia dels dessus dits rey de Navarra y comptes de Trastamena y de Denia, trametemhi nostres algutzirs que, per grat, ho per força, lo faessen venir a Nos. E lo dit mossen Bernat veent que lo dit fet nos podia celar y que daço li poguera mal pendre, car alguna escusa metre no si poguera, acorda de fugir y ab certs homens a cavall isque del dit loch Dalmudever y tench lo cami de Navarra. E com los dits algutzirs foren a la sua posada per exequir lo dit nostre manament quel faessen venir davant Nos per grat ho per força, trobaren que ja fon fuyt y tornarennosho dir. E Nos manam quels dits algutzirs ab companyies de cavall los seguissen tro quel menasen pres. E jatsia que ells se cuytassen espatxadament, noi pogueren aconseguir, com ja fossen en los termens de Navarra.
Y fet aço lo dit rey de Navarra parti de Nos lo xxiii dia del dit mes de març, y Nos aquell dia mateix anamnosen al loch de Cessa, hon era la reyna nostra muller.
Y es cert quel dit rey de Navarra com fo en sa terra feu pendre lo dit mossen Bernat de Cabrera, e aquell tench pres, a prechs y requesta nostra, tro a cert temps quel nos tremes al gobernador de Arago, quel tench pres tro al mes de juliol del dit any m.ccc.lxiiii, que li faem dar mort, segons que avant en lo present capitol es declarat.
Y estants Nos en lo dit loch de Cessa, vench a Nos ardit de Valencia que era assetiada per lo rey de Castella y que estava perillosa per fretura de viandes, lo qual ardit porta a Nos de part de la ciutat de Valencia un frare preycador elet de Marrochs, qui axi com entra per lo dit loch de Cessa, cridava en altes veus: via fos! via fos! via fos! E ab aquell crit mateix cridant, entra en nostre hostal, y metia tants grans crits, que noi podia hom fer callar, empero supplicans humilment per part de la dita ciutat y dels habitadors de aquella y encara de tot lo regne de Valencia, per tal com la dita ciutat y cap de aquell, que fos nostra merce de anar lla personalment per delliurarla dels enemichs qui la tenien assetiada y oppremuda de viandes. Y Nos oyts los dits y entesa la dita feta a Nos per lo dit frare preycador, tots los ulls nostres axi mentals com corporals pervengueren en plor. E per aquesta raho moguts, axi com a rey qui ama carament los seus sotsmesos y cobejants lo delliurament de aquella, axi com per gracia de Deu se segui, partim del dit loch de Cessa lo xxvi dia del dit mes de març del dit any m.ccc.lxiiii, y tinguem nostre cami vers Çaragoça; y partints de Çaragoça anam a Muntalba y apres a Morella y a sanct Matheu y apres al hostal den Verdu. E aqui aquella nit Nos fem fer alt en la muntanya senyal de foch, car axi ho haviem Nos tremes a dir als de Valencia. E lendema anamnosen a la horta de Burriana, y daqui anassen un escriva de don Tello al rey de Castella y dixli com Nos erem alli. Y estants alli fem regoneixer a mossen Ramon de Vilanova y En Pere de Margens nostre escriva de racio ab quanta companyia erem y trobarem per veritat que erem m.d.cc.xxii homens a cavall. E lo rey de Castella era ab vi.m. homens a cavall. Y tantost applegam nostre consell per quina forma deviem fer nostre cami a Valencia, y demanarem si aqui havia dengu del regne de Valencia qui sabes be tots camins, per ço que mils hi poguessem acordar, y noy havia sino mossen Ramon de Vilanova y mossen Pere Centelles. Y lo dit mossen Ramon de Vilanova dix, que deviem partir tantost, passades vespres, la devantera, en guisa que fos a prim son a la barrera quel rey de Castella havia feta al riu de Murvedre prop la mar; e Nos ab tota laltra gent que seguissem; y aixis feu. Y en aquella nit aconseguirem Nos alli lo compte de Prades y frare Guillerm de Guimera ab qualque l. homens de cavall; y tantost que som a la barrera, lo dit rey de Castella trametia aqui per deffendre aquella be quatre mil homens a cavall; pero los nostres, poch forts abans, havien ja hauda aquella; y eren lavors ab Nos Darago En Pere Ferrando Dixer que portava la bandera y molts cavallers; de Catalunya noy hac sino lo compte de Prades y frare Guillerm de Guimera; de Valencia, lo compte de Denia, lo mestre de Muntesa, mossen Ramon de Vilanova, mossen Pere Centelles y mossen Elfo de Proxida qui era en la mar ab les galeres: tots los altres eren aragonesos; y de castellans, ço es, lo compte de Trastamena y don Tello y don Sancho y sos germans.
Y en hora de sol exit, ab la gracia de Deu. som tots replegats al grau de Murvedre, y los de Murvedre sintents nostra venguda faeren grans fumades en lo castell, per tal que fos notificada la nostra venguda al dit rey de Castella qui era en lo grau de Valencia. E tantost sabuda nostra venguda mana levar sa host y tramete companyia per guardar lo pas hon Nos erem. E Nos esperants alguns qui ara venien detras, ajustarense dells aqui molta gent. E Nos pensant que allo no podia partir sens batalla, femnos acostar tota nostra gent y diguemlos aquestes paraules. — Bona gent, null temps haguem plaer de dir mal de nengu ni desonrar, mas ara veig quel rey de Castella e yo som davant lo juhi de Deu: yo dich que ell avolment y falsa y com a gran traydor ma feta hem fa guerra en ço del meu, y requir nostre senyor Deu que vuy en aquest dia me faça justicia dell, la qual he ferma confiança en ell que lam fara. Ara dich a vosaltres qui sou ajustats aci ab mi, a vosaltres, castellans; sabets que yous he acullits en mon regne, he fet part daço del meu, no tant per ventura com vosaltres merexets e yo volguera, mas segons que he pogut; y sabets be vosaltres, quel rey de Castella que alli es, no hi ha nengu de vosaltres a qui ell no haja mort ho pare, ho fill, ho germa, ho parent, ho ontades mullers, filles, ho germanes, y tolts tots vostres bens y de aquells y a tots en general dats per traydors; perque us dich, que vosaltres vullats haver huy en memoria les males obres que dit rey de Castella vos ha fetes; y de les bones obres que yous he fetes, pero vullvos dir aço y pregarvos, que si algú de vosaltres ni ha que haja cor de anarsen della, que ara, abans que comencem la batalla, sen vaja, car Nos li donam licencia que sen vaja y no li sera tocat a cavall ni armes. E val mes que ara sen vaja, que si faea traycio com fossem mesclats. — E tots a una veu cridaren: — ¡Com, senyor, anar! no placia a Deu que nosaltres vos leixem, ans volem huy tots morir ab vos; e susara nos donam tots per vostres vasalls y confessam davant Deu esser traydors, bares y heretges si fem lo contrari: — Ara dich a vosaltres que sots mos vassalls y naturals, queus vaja lo cor a vostres predecessors, quantes obres valeroses han fetes ab los meus; y vajaus lo cor de qui sots fills, car a mi bem va lo cor que som fili de un rey dels bons del mon y fiu en la bonesa de Deu que yo ho mostrare huy en aquest dia. E vullvos fer uns prechs; que yo sia lo primer qui ferra en la batalla, y quels peus primers dels vostres cavalls, sien ab los peus derrers del meu cavall, car yon he prou. — Y lavors lo compte de Trastamena y de Denia digueren: — Senyor, Nos entenem a fer aqueixa honor vuy, ans farem nostre poder qui sia vençuda, si plau a Deu, la batalla com vos hi entrarets. — E dites aquestes paraules tota la nostra gent se alegra y sescalfa en lo nostre servey e de la nostra real corona.
Y estants aqui per espay de dues hores esperants si los altres se volien combatre, veent que ells no daven loch a la batalla, acordam que faessem nostre cami vers Valencia, y per ço com ha passar un pont estret, los comptes de Trastamena y de Denia, qui anaven en la devantera, tremeterennosho a dir, que una vegada passasem lo pont y ells romandrien derrers. E Nos tremetemlos a dir que nou fariem, que passassen ells primers. Y altra vegada tremeteronnos a dir, que una vegada passassem y que ells romandrien detras, axi com estava en raho. Nos diguemlos la darrera vegada, que de punt de honor tant ne sabiem com ells; perque, Nos prometiem a Deu que mentre cent de nostres companyies fossen per passar lo dit pont, james no passariem Nos. Y en aquesta manera anam tots vers la ciutat de Valencia. Y mossen Elfo de Proxida ab les galeres nostres estava en la marina, pres terra, faent lo cami que Nos fahiem per tal que haguessem en ajuda les dites galeres.
Y lo dit rey de Castella levas del dit grau de Valencia y muntassen vers lo cami general que va de Murvedre a Valencia, y anassen tot dret al castell de Murvedre. Axi que, Nos ab la benedictio de Deu y de la verge madona sancta Maria y del benavyrat sanct Jordi entram en la ciutat de Valencia, y tots aquells qui eren en la dita ciutat reberennos ab gran alegria y gran goig, de la misericordia que Deu nos havia feta a Nos y a ells; y mostravennos dels pans del arroços, y dels altres mestalls de que vivien, car non havien de forment. Y ab aquesta honor, goig y alegria, passant per la dita ciutat, totes les gents, de goig plorosos, de goig que havien, corriennos besar les mans, els peus, hoc les faldes de les armadures de nostra persona y de nostre cavall. Y aturam alli fins al terç dia del mes de maig apres seguent.
Cap. 7 Apres tres dias que som entrats dintre la dita ciutat de Valencia, per ço com per alguns qui eren estats presos en poder del rey de Castella haviem entes quel dit rey de Castella havia dit, que sino que Nos erem venguts axi com almugaver, ell se fora combatut ab Nos, Nos tremetem a dir al dit rey per un escuder qui tenia Corbera, lo qual havia mester guiatge nostre, lo qual guiatge li atorgam, ab condicio que digues aquestes paraules al dit rey, ço es: que com Nos haguessem entes que ell havia dit, que sino que Nos erem venguts a Valencia axi com almugaver, ell se fora combatut ab Nos que ell sabia be la nostra venguda y noi calia escusar per allo, pero que, per tal que hagues menor escusa; quel certificavem que lo disapte primer vinent, Nos, sens tota falla, seriem davant Murvedre y que lavors no hauria escusa que fossem venguts com almugaver. Per la qual cosa lo divendres partim de la dita ciutat de Valencia y anam a la alqueria den Esplugues, hon ab totes nostres gents jaguem aquella nit. E lendema apres seguent partim de la dita alqueria ab totes les nostres hosts y anam dalla la barraca del frare del Puig que es en lo cami general, dret lo loch de nostra dona del Puig; y estiguem tot aquell dia y tornamnosen dormir al Puig. E lendema apres seguent que fon diumenge, tornam en dret de Puçol, esperant si lo dit rey de Castella voldria exir a la batalla; y tremetemli dos persones que li diguessen com Nos lo esperavem alli, la qual cosa ell no volch fer. E Nos veents que no volia exir, tornamnosen a Valencia.
Apres en lo xvii dia del dit mes de maig partim ab totes nostres gents y anam al loch de Cullera, per tal com haviem entes que lestol nostre de que era almirall lo vezcompte de Cardona, per dubte que hac del rey de Castella qui era en gran nombre, se mes tot en lo riu de Cullera; y aqui estiguem alguns dies per defendre lo dit hostol nostre. Y estants Nos axi, lostol del rey de Castella estava a la boca del dit riu, esforçantse de damnificar lo dit nostre hostol, si poder ne hagues, mes foli contrastat y ben defes per les nostres gents quiy eren. Y estant aixi, mochse gran fortuna en la mar, en tant, quel hostol del dit rey de Castella se cuida perdre. E passada la fortuna, lo dit rey de Castella tornassen a Murvedre y feu reverencia a la esglesia de madona sancta Maria ab un dogal al coll y en camisa y en bragues, faentli gracies com era estort del perill de la fortuna dessus dita.
E nos tornam a Valencia a xv dies del mes de juny apres seguent. Y esdevenchse que per pagar a la gent de nostre hostol, haguem gran fretura de monedes, y los soldats nostres sens diners no podien retre llur deute als affers de la guerra. Perque, ab licencia del bisbe, plevimnos de totes les vexelles de les esglesies, axi com son retaules dargent, creus, calzers y lanties y ensensers y tota altra veixella dor y dargent que troban en los reliquiaris de les dites esglesies. Y aquella prenguem y destribuym entre los nostres soldats; y feta estima de la dita vexella dargent y dor daquens erem plevits dels dits reliquiaris de les dites esglesies, faem satisfaccio y esmena complida dins breu temps apres seguent.
E apres alguns dies que Nos som en la dita ciutat de Valencia haguem acort de exir de la dita ciutat. E partimne lo xxiiii jorn del dit mes de juny y anam ab totes nostres hosts al loch de Liria per continuar nostra guerra, e estiguem en lo dit loch tro per tot lo derrer dia del prop dit mes de juny, la cual vila haguem a patis que feu ab Nos Juan Alfonso de Exerica que la tenia per lo rey don Pedro, a xxix del dit mes. E partimne y anam al loch de Puig. E partim del dit loch de Puig ab totes nostres hosts, y anamnosen a la horta de Murvedre, hon tinguem nostre setge y aqui aturam alguns dies. E apres mudam nostre setge en la horta de Canet, prop la mar, que fon lo xii dia de juliol apres seguent. Y lendema partimne y ab totes les nostres hosts mudamnos ens atendam en la horta de Burriana. E les galeres nostres seguien les partides hon Nos anavem ens mudavem; y ab delliberacio de nostre consell e per affers molts necessaris lo xvii dia del mes de juliol partim de la dita horta de Burriana y recullimnos en dites galeres per anar a Barcelona, hon som lo denoven dia del prop dit mes de juliol.
Cap. 8 Estants Nos en la dita ciutat hon era la reyna nostra muller, haguem gran consell sobre lo dit fet de mossen Bernat de Cabrera, de quens teniem per mal servits, axi com som, sobre la anada sua al rey de Castella y sobre la sua fuyta com sen ana del loch de Almudever en Navarra y daltres affers quens havia fets ens faea continuadament en gran minua y dam de nostra persona y dels nostres regnes; acordam de enquerir daquest fet y haguem nostres sabis alguns de nostre consell. Y rebuts testimonis y altres proves sufficients y bastants, trobam quel dit mossen Bernat de Cabrera era digne de mort y de perdicio de tots sos bens. E declaram y volguem ab plena delliberacio de nostre consell que perdes lo cap y quels bens seus fossen a Nos confiscats. Y per tal com lo dit mossen Bernat era en Çaragoça pres en poder de nostre gobernador, per remissio quens havia feta lo rey de Navarra, segons que dessus nes feta mentio, Nos, per letres nostres escrivim a nostre primogenit lo duch de Gerona nostre procurador general de nostres regnes y terres qui ladonchs era en la ciutat de Çaragoça, exigent los negocis de la dita procuracio nostra, que de continent, vistes les dites letres nostres, donas mort al dit mossen Bernat de Cabrera, ço es, que en la plaça de la porta appellada de Toledo de la dita ciutat, li fes tolre lo cap. E lo dit nostre primogenit exigent nostre manament, trames a dir al dit mossen Bernat de Cabrera, per mossen Berenguer Dabella, majordom y conseller seu y En Jacme Dez-Novelles, savi en dret, de Gerona, vicicanciller, lo juhi que Nos li haviem dat; y ell oydes les paraules, dixal dit mossen Berenguer Dabella. — O mossen Berenguer! morre yo, y que nom sien dats defeniments, car per via de dret comu jo no deuria pendre mort, tro que les mies defensions sien purgades! — E ladonchs lo dit mossen Berenguer resposli dients aytals paraules: — Mossen Bernat, ver es y ver diets, mes despuixes que vos sots estat poderos en los fets del senyor rey, vos hi havets mesa aquesta costuma, y axi raho es que servesca a vos ço que mal hic havets introduhit, car vos fes dar mort en Arago al fill del noble En Juan Ximenez Durrea, la donchs com lo infant don Ferrando fo desbaratat y pres en lo loch de Epila, per lo noble En Lop de Luna ques treballava per los affers de la honor del senyor rey y de son regne. Apres faes donar mort an Ramon Marquet ciutada de Barcelona, com lo senyor rey lo feu negar per la mort den Ramon Sentvicents, de que era enculpat, y defensions no li foren donades, si be per la part foren demanades y requestes.
E aço fon en dijous en lo dit mes de juliol; y lendema que fon divendres, lo dit mossen Bernat fou menat a la dita plaça, en hora de tercia, publicament y en vista de tota la ciutat, en la dita plaça, palesament fouli tallat lo cap. Y daquesta justicia los nostres pobles no sen agreujaren, ans apparech quels plagues, pensants los dans quens eren venguts per causa sua, especialment en la guerra de Castella. Y applicamnos sos bens, axi com a bens confiscats per lo dit crim. E donant lo cors a sepultura, fo a Nos trames lo cap, car axi fo acordat per lo dit nostre primogenit y per aquells de son consell.
E sabut per Nos la dita mort, acordam de partir de Barcelona, don partim lo v dia del mes de agost seguent del dit any m.ccc.lxiiii y tinguem nostre cami vers la ciutat de Çaragoça, hon fom lo xii dia del prop dit mes. Y estants aqui haguem ardit del regne de Valencia com lo rey de Castella era a Lix, deliberant setiar Oriola per lo qual nos convench de anarhi. E per ço partim de la dita ciutat y fem nostre cami passant per Montalba, per Mora y per Sarrio aldeas de Therol, car lo dit loch de Therol, ja temps passat, se era retut al rey de Castella. E com fom en lo dit loch de Mora, vengueren a Nos dos homens de Castell-fabib, quis devia retre dins dos dies, si donchs per Nos nols era socorregut. E Nos tinguem nostre consell ab tots los barons y nobles quins seguien, acordant que de continent ab tota nostra gent anassem a dit castell y deliurarlos del setge quel dit rey de Castella hi tenia, car no havia pus de tres legues del dit loch de Mora, hon erem, al dit Castell-fabib. Y estants en nostra moguda per satisfer a la honor real, haguem altre ardit quel dit castell se era ja retut, no esperant lo temps a que sera apatiat. E covenchnos de leixar nostre proposit que haviem y haguem continuar nostre cami E partint del loch de Mora, passants per Sarrio, calamnos al loch de Vilareal, hon fom lo xvii dia del mes de Noembre apres seguent. En lo qual loch estiguem tro a xix dies y el seguent xxvi dia del dit mes partim del dit loch de Vilareal; y passant per Xilces y per Massamagrell y per lo loch de Torrent, venguemnosen al loch Dalgezira, hon fom lo xxix dia del dit mes de noembre. Aquest cami fem Nos per socorrer a la vila de Oriola qui estava en gran perill de perdre, per ço com sesperava esser assetiada per lo rey de Castella y lo dit loch era destret de vitualles. E haguem ab Nos tots los nostres barons y nobles cavallers, axi del regne de Arago, com del regne de Valencia com de Catalunya, y altres gents de peu y de cavall per socorrer y deliurar y fomir de viandes la dita vila de Oriola, los quals barons que eren ab Nos, eren lo arquebisbe de Çaragoça, appellat Lop de Luna, lo compte de Urgell nebot nostre, lo compte de Denia y lo compte de Prades cosins nostres y lo compte de Trastamena y lo mestre de Muntesa y molts altres barons y nobles de Arago y de Catalulunya y del regne de Valencia.
Y el rey de Castella sentint nostra anada vers la part de Oriola, cuytas pera contrastar lo nostre bon proposit que haviem per socorrer a la dita vila, axi com per la gracia de Deu se segui, y messe en lo loch de Lix qui es a tres legues de la dita vila de Oriola. Y partim del dit loch Dalgezira lo primer dia de deembre apres seguent y anam a Gandia, y lendema partim y anam al loch de Vilalonga. E laltre dia apres seguent partim de aqui y anam a Luxen don partim lo sinquen dia del dit mes de deembre, tota via ab totes nostres gents de armes y anam al loch del Coy. E de aqui partim lo vuyten dia del dit mes y anam a un loch appellat Saix, pres lo lloch de Castella; y lendema partim del dit loch de Saix passada solament la una part de la nit, car tot haguem ops, per los dies que eren pochs, y la jornada qui era de nou legues, car en veritat gran perill fora estat si axi nons hi fossem cuytats. E passants per lo loch de Saix alleujamnos en la horta de Favanella, y del dit loch de Favanella ha ix legues. Y fomhi a hora tarda, car era ja hora del seny del ladre com fom descavalcats, plantguentnos de aquella tan gran jornada que feta haviem, car en tota aquella jornada no descavalcam, ans menjam sobre les selles Nos y tota la nostra gent. E lo compte de Trastamena, com haguem descavalcat, ens fom gitats sobre un lit per reposar, dixnos aytals paraules lo dit compte:
«Senyor con tales jornadas quebrantan los grandes Reyes los chicos ho los otros reyes lures enemigos: y en esta jornada senyor havets quebrantado al rey don Pedro de Castilla lojo dretcho: y vos sots mostrado rey y senyor por mantener y defender vuestro regno: e asin senyor agora es tiempo de folgar y darvos plazer pues havez alcançada la honrra que á vos se pertenesce!»
En aquest cami de la dita jornada, per ço com la terra que calcigam era herma y deserta y plena de gran multitut de caça; ço es, de perdius, conills y lebres, esdevenchse per la gran gent que era ab Nos, nos leva caça de perdius, ni de conills y lebres, que no fos presa, axi per los grans crits y hauchs ques metien per les gents y per la execucio ques feya personalment per la gran gent de la nostra host. Axi que, segons per alguns era arbitrat, mes de x mil perdius y sinch centes carregas de conills y lebres foren preses per les gents de la dita host nostra, de que haguerem gran refrescament. E apres aquells dits comptes foren estats a Nos, sopam y metemnos en nostre lit per reposar, y començam a dormir. Y estants axi, vengueren a Nos En Miro y altres bons homens de la vila de Oriola, per fernos reverencia per part de la dita vila, faent gracia a Deu quins havia endreçat de venir en aquelles partides, supplicantnos que fos de nostra merce, quels delliurassem del dit rey de Castella, qui ab gran gent se era mes en la vila de Lix per assetiar Oriola. E Nos sentint los rahonaments dels dits homens que eren venguts a Nos ab gran perill de llurs persones, y Nos haguem gran pler y gran alegria; y de continent faem entrar lo dit En Miro si altre devant Nos; y aqui haguem ab ells rahonament, quins plach ens alegra molt, car donarennos a sentir quel dit rey de Castella nos prepararia batalla en lo camp de la Matança hon haviem a passar, davant Oriola.
Y estants axi vengueren a Nos los dits comptes de Trastamena y de Denia, y parlaren ab Nos de la jornada que lendema deviem fer per delliurar la dita vila Doriola del perill en que estava y de combatrens ab lo dit rey de Castella, si ardiment hagues de eixirnos a la batalla, car, segons los certs ardits quen haviem, ell era en lo dit lloch de Lix, tro ab vii. m. homens de cavall y ab mes de xi.m. de peu, crexentse tots dies de companyie, car de tot lo regne de Múrcia y daltres parts prohismes de son regne hi havia continuament venguda y venia gran gen. E lacort que Nos haguem ab los dits comptes y alguns altres de nostre consell que sobrevengueren fo aytal que, ab la gracia de nostre senyor Deu, en hora de alba, al primer toch de la nostra trompeta, tothom se curas de regonexer totes les besties, de referrar y donar civada. E a la segona trompeta tothom regonegues y preses ses armes. E al quart toch de la dita trompeta tothom fos sobrels cavalls y seguis nostra bandera. E aço fo en hora de tercia, y, segons que fon acordat, se feu de fet, e ab gracia de Deu Nos començam de caminar. Y en la devantera nostra foren los dits comptes de Trastamena e de Denia. Era la nostra host quaix en nombre de iii milla homens a cavall e de peu xv milia en sus. E nostre senyor Deu havia mes tant de bon cor en tota la nostra gent que tots anaven fort alegres e pagats especialment com se pensaven ques havien a combatre. E com haguem devallada tota la costa e fom en lo gran camp apellat de la Matanza, en lo qual, segons les croniques antigues son stadesfetes grans e moltes batalles de grans reys, nos aturam ab totes nostres gents e vehem prop Nos un peno del rey de Castella ab mil homens a cavall qui null temps de cavall se mogueren de un loch. Nos estiguem axi be quatre hores, nostres esquerres de batalles ordenades, esperants si lo dit rey de Castella haguere en voluntat de venir a Nos gran qui li teniem la batalla ordenada e aparellada en lo dit camp, car en lo devallar de la costa eren venguts a Nos xxx homens de la geneta del compte de Trastamena, que deyen que havien descuberts los passos e vista tota la host del rey de Castella qui venia vers Nos, de que haguem Nos gran plaer; mas no plach a Deu ques seguis; estants Nos axi aturats en lo dit camp, car Nos voliem entrar en lo dit loch de Oriola, a nostre honor, sperant nostre enemich si venir volgues, vengueren a Nos los comptes de Trastamena e de Denia e dixeren: — Senyor, vos havets cumplit ço que pertanyia a vostre honor: duy mes hora es que anets a la dita vila Doriola e queus aleugets ab temps convenient, que si era pus tart. — E nos encara aturam be per una hora, e apres continuam nostra anada e de tot jorn aleuiamnos en la dita horta, e lo dit rey de Castella nos cura de venir a Nos, ans aquells mil homens a cavall de que dessus es feta mencio sen tornaren al dit loch de Lix. Segons que a Nos fou recomptat e persones dignes de fe, lo dit rey de Castella en aquest dia que Nos fom en lo dit camp, hixque ab totes ses gents de cavall e de peu fora del dit loch de Lix, ordonantse batalles per venir al dit camp hon erem Nos ja; e ordenades ses gents, veentsnos en camp, car los uns als altres nos veyem apartats, e volch haver consell de alguns de sos vassalls sobre lo fet de la batalla e apella los mestres e alguns altres barons e cavallers savis antichs de castells, que eran en nombre de xxxx y estant axi apartats, dixlos lo dit rey aytals paraules:
«Yo us he feytos aqui ajuntar per aver consell de vosotros: ¿qué vos paresce de haver palea con el rey Daragon qui assin como sabedes es cerca de nosotros e havemos por cierto que huy será en les partides de Oriola con su poder?»
E aquells qui eren ab lo dit rey guardantse los uns als altres, faeren senyal al mestre de Sentiago, que estava prop lo dit rey, lo qual era germa de dona Maria de Padela, quel dit rey tenia per amiga, lo qual se atrevia a dir mes que los altres son enteniment ho consell al dit rey de Castella, e respos e dix:
«Senyor gran tiempo ha que Dios ha fecho departimente entre la casa de Castella e la casa de Aragon assin que si del regne de Castilla se fazian quatre partes e dava la una parte dellas e daria la major gran tierra que no tiene Daragon e hom si fincaria grande Rey e sabe Dios que vos sodes uno de los tres reyes del mundo de christianos e si desia lo major no lo cuydaria mentir porque entiendo que vos senyor con vuestro poder deiades a hir al campo e parar vuestra batalla al dicho rey Daragon e hajades por cierto senyor que en este dia vos venceredes al dicho rey Daragon su poder e que seredes rey de Castilla e Daragon e si plaze a Dios apres Emperador de Hespanya.»
E com lo dit mestre hague acabada la sua resposta, lo dit rey de Castella giras als altres maestres barons, e cavallers que hac apartats e volch saber dells llur intencio; e tots loaren e affermaren en acabament tot ço quel dit maestre de Santiago havia dit; e lo dit rey de Castella, hoida la dita resposta del dit mestre e altres qui aqui havia fets aiustar, altes veus crida e dix: — «Hay aqui algun rapaç que tinga un pan?» — E dites les dites paraules vench un rapaç e portali un pa, e lo dit rey de Castella pres lo dit pa e dix aytals paraules o semblants:
«A mí semeia que vosotros todos seades de acuerdo que yo ponga batalla al rey Daragon de que digo en verdat que si yo tomase con mí los que el dito rey Daragon tiene en sí e los havía por mis vassallos ó por mis naturales que senes toto miedo palearia con todos vosotros e con toda Castella e ahun con toda Hespanya: e porque sepays yo en que vos tiengo es asin que con este pan que tiengo en mi mano pienso que fartaria quantos leyales haya en Castilla.»
E dites aquestes paraules, tornasen lo dit rey de Castella en lo dit loch de Lix ab totes ses companyies de cavall e de peu que feu aleujar dintre lo dit loch de Lix y essent aqui alguns cavallers diguerenli:
«Que nunqua Castella habia tomada tan gran deshonor como aquell dia» — per ço com sen eren tornats. — «¿Donchs,» — dix lo dit rey, — «que consellades?» — E ells digueren: — «Senyor consellamos vos que en todas guisas del mundo que cras de mañana vos anes a combatre con el Daragon.» — E lo dit rey respos: — «Ha que buen consejo!» — E pres un troç de pa en la ma, car sopava lavors e dix: — «con este pedaço de pan artaria todos quantos leales ha en Castilla.» — E partents de aqui ana a la horta de Oriola, hon fom lo xi dia del prop dit mes. E la gent de Oriola veentnos hagueren gran consolacio e gran goig e ab lagremes alegravense per la nostra venguda. E stiguem ab ells sis dias e fomim lo dit loch de viandes e daltres coses necessaries que haviem fetes tenir ab alguns vexells al cap de Cerver; e posat lo dit loch en estament partimne lo xvii dia del dit mes dedeembre, e ab totes les nostres gents darmes anam a el dit canto; e lendema partimne e anam a les Salines. E altre dia apres seguent fem la via Dontinyen e les gents del dit rey de Castella anavennos en lentorn, pero nos gosaven acostar a nosaltres, y en lo seguent dia del prop dit mes que fon xxi fom tornat a Xativa.
E apres partim de Xativa e anamnosen a Algesira; e lendema fon vigilia de Nadal y en aquest cami de la anada de Oriola, per lo dit rey de Castella nos fon trames de ses companyies tres milia de la geneta, qui, despuix que Nos entram en lo pinar appellat Billena, nos partiren de vista de nostra host tro fom al entrant de nostres regnes. E be que Nos li haguessem calcigada partida de la sua terra, anant en lo dit cami e tornant, no hague ardiment de encontrarse ab Nos. E Nos axi mateix anavem tota vegada reglats e ordenats ab nostres batalles compartides e aperellats de ferir si dit rey ardiment algu hagues de ferir contra Nos.
Cap. 9 En lo primer dia del mes de jener any mil ccclx, partim de la dita ciutat de Valencia, e anamnosen al loch del Puig ab totes les hosts nostres e ab tots los barons e cavallers e altres gents de cavall. E lendema partim del dit loch del Puig e anamnosen a Burriana. E per ço com Nos havem manades corts als catalans a Tortosa, partim del dit loch de Burriana e per nostres jornades fom a la ciutat de Tortosa, e lo cinquen dia del dit mes de jener. E en les dites corts proposam que haviem mester gran ajuda de nostres sotsmesos car la terra nostra se perdia de dia en dia e sens gran ajuda dels nostres sotsmesos nons podem deffendre. E tots aquells qui eren en les dites corts generals de Catalunya havien gran compasio de Nos qui som llur senyor natural, e esforçarense molt valentment e atorgarennos xvii comptes de moneda pagadors dins dos anys apres seguents, ab la qual ajuda, e primerament aquella de nostre senyor Deu, haguem compliment de moneda, e ab ço quens fo atorgat per los regnes Darago e de Valencia, quens basta en lo fet de la guerra, en tant quel rey dins hun any prop vinent, segons que en lo present libre dejus se comptara, perde tots sos regnes e fon de aquells despullats e foragitats, e Nos haguem cobrada la nostra terra quens havia tolta dels nostres regnes Darago e de Valencia, e era mes que tot Arago e tot regne de Valencia.
E licentiades les dites corts partim de Tortosa lo vinten dia del mes de febrer apres seguent, e anamnosen al loch de sanct Mateu, hon estiguem vii dies; e replegam tota nostra gent per assetiar lo loch de Murvedre e cobrar los castells Dartana de Serra de Sogorb e de Torres, car tota aquella partida de terra era perduda ensemps ab Exerica e Therol e gran res tots los lochs de les nostres fronteres. E ades erem sobre lo setge de Murvedre, ades sobre los altres lochs dessus dits, tro que tot ho haguem cobrat, ço es, de Sogorb en ça vers Valencia. E finalment estiguem ultra vi mesos sobre lo setge de Murvedre, tro quel haguem es rete a Nos a certs patis ques tractaren entre Nos e lo prior de Sant Joan qui tenia la força e loch per lo rey de Castella. E Nos entram dins lo dit loch de Murvedre poderosament en lo xiiii dia del mes de setembre apres seguent, del dit any mil ccclxv. Y es cert que tenint nosaltres lo dit setge vengueren de la ciutat de Barcelona e de Mallorques moltes naus armades e fornides de molta gent dextra en lo fet de la mar, per contrastar al hostol del rey de Castella, ab ajuda del cual estol e de les gents darmes quey vengueren, Deu feu gracia a Nos que cobram lo dit loch de Murvedre, quins era fort contrari, per ço com los camins publichs de Arago e de Catalunya no podien passar a Valencia per contrari del dit loch a Nos rebelle. E com haguem estat per alguns dies dins lo dit loch de Murvedre anam a la ciutat de Valencia, hon entram lo xxi dia del dit mes de setembre.
E estants Nos en la dita ciutat de Valencia, veents quels homens del dit loch de Murvedre nos eren estats rebelles, per la qual cosa gran dan fon dat a Nos e a nostres regnes, specialment a regne de Valencia present, que aytal malvestat e rebellio no devia passar sens gran punicio, ay hagut sobre aço molts e diversos colloquis, mes sentencialment declaram quel dit loch de Murvedre daqui avant no hagues titol ne fes actes alguns de universitat axi com dabans fer solia, fins aquells perpetualment revocam e tornam, e lo dit loch a esser carrer de Valencia, e ques regisen es reglasen per los officials nostres de la dita ciutat, segons que per aquells officials per los jurats de la dita ciutat seria perpetualment ordonat. E daço fem a la dita ciutat de Valencia privilegi perpetual. E apres alguns dies tornam al dit loch de Murvedre per metre aquell en ordinacio, la qual feta, tornam a la dita ciutat de Valencia, don partim lo vinten dia del dit mes de octubre seguent; e tinguem nostre cami vers la ciutat de Barcelona hon necessariament haguem anar per los affers de la dita guerra. Y entram en la dita ciutat lo derrer dia del prop dit mes doctubre del dit any m.ccc.lxv. E com partim de la dita ciutat de Valencia leixam per lochtinent nostre en regne de Valencia lo compte de Urgell nostre nebot que ab certes companyes de cavall e de peu ana assetiar lo loch de Sogorb, lo qual en aquell siti se rete a Nos.
Cap. 10 E Nos estants en la dita ciutat de Barcelona acordam, que segons que ja en temps passat era tractat, de haver companyies de les parts de França qui a sou de la nostra cort faessen guerra ensemps ab les gents de nostres regnes contra lo dit rey de Castella quins havia perseguits e deseretats de molta terra en viiii anys, en los quals la dita guerra era continuada , per la qual raho, per tractament del dit infant En Pere honcle nostre qui vivia sots habit de religio de sanct Francesch, qui era ja en cort de Roma en la ciutat de Avinyo e ab treball de mossen Francesch de Perellos camarlench nostre, lo qual haviem trames a les parts de França, fon posat en estament, consentins en aço lo pare sanct; e al rey de França fon assoldejada gran gent de cavall, la qual devia esser ab nosaltres en la ciutat de Barcelona per tot lo mes de deembre apres seguent en que fini lo dit any mil ccc.lxv e comença lany m.ccc lxvi; les quals companyies assoldejades, foren donats per lo pare sanct cent milia florins dor, e per lo rey de França altres cent milia florins d'or, e aquest acorriment donaren los dits pare sanct e rey de França per foragitar del regne de França e de les partides de Avinyo les companyies dessus dites, car eren en tan gran nombre, que tota França degostaven y encara totes les partides de Avinyo. E Nos semblantment los donam cent milia florins dor ultra lo pilatge que trobarien en nostres regnes e terres, exceptat que no combatessen lochs ne forces algunes dels dits nostres regnes.
E posats en estament los dits affers, les dites companyies foren ab Nos en la dita ciutat de Barcelona, en les festes de Nadal en que comença lo dit any mil ccc lxvi, de les cuals companyies fon cap mossen Bertran de Claqui, lo cual era cavaller frances; y era ab ells per mandato del rey de França, lo senescal; foy encara un cavaller angles appellat mossen Huc de Caviley e lo compte de Marça e un altre cavaller appellat lo cavaller vert e diversos altres cavallers e fort notables e assenyalats. E femlos convit general lo primer dia de janer qui es appellat Ninou; y en lo gran palau nostre en la sala general posamnos a la taula e posamnos a la part dreta lo dit mossen Bertran de Claqui e a la part sinistra lo infant En Ramon Berenguer honcle nostre, e apres lo senescal de França e apres lo dit mossen Huc de Caviley y en la fi de la dita taula nostra lo cavaller vert. E per tot lo dit palau major foren ordenades moltes taules y encara per altres cases e sales del dit palau taules moltes les quals foren assetiades totes honorablement e bastantment servides. E feta la dita jornada los dessus dits per nom convidats tornaren a llurs hostals, hon foren bastantment acollits. E totes les altres companyies qui ab ells eren vengudes estaven en les partides de Valles e de Lobregat; y estigueren tro a viii dies per fomirse darmes e de moltes coses a les dites companyies necessaries. E passats los dits viii dies Nos congoixam que sempesessen avant faent lo cami de Arago.
E apres que les dites companyies foren partides, Nos partim de la dita ciutat de Barcelona lo xxi dia del prop dit mes de janer e anamnosen a Tarragona, hon estiguem per alguns dies, car lo dit mossen Bertran torna a Nos, e per alguns necessaris que hac, haguerenli pagar x milia florins dor ultra los c milia florins que ja li haviem donats. E tornassen a la sua gent que faea lo cami de Arago. E Nos, apres quil dit mossen Bertran sen fo tornat, partim de Tarragona lo vi dia del mes de febrer apres seguent, e faem lo cami de Çaragoça, hon som lo xiii dia del prop dit mes de febrer. Estant Nos en la dita ciutat haguem a procurar moneda al compte de Trastamena e alguns altres qui devien entrar ab les dites companyies en Castella; y era tanta la gent stranya ab les dites companyies e encare les nostres, que totes hi eren en les quals rebujaren de fer la dita entrada. E per tolre tot perill quis pogues seguir per la multitut de les dites gents stranyes fem que mossen Huc de Caviley ab la sua flota de anglesos entras primer en Castella vers les fronteres de Boria e de Magallo, en que era lo mestre de Sentiago ab cccc homens de cavall qui per la dita entrada del dit mossen Huc desempararen los dits castells de Boria e de Magallo e sen fugiren en Castella; e daço vench ardit cert a Nos. E com saberen los dits mossen Bertran de Claqui qui era principal e cap major de totes les dites companyies y encara lo compte de Trastamena qui sperava successio en lo regne de Castella, isqueren vigorosament e spatxada de la dita ciutat de Çaragoça y entraren per Castella; eans que fossen passats l dies, tota la terra fon presa e occupada per les dites grans companyies, en tal manera que preses a mans llurs les dites ciutats de Burgos e de Toledo e tots los altres lochs e terres de Castella fins a la dita ciutat de Sibilia, hon encloeren lo dit rey de Castella qui per avalot de les sues gents mateixes hac a fugir ab dues galeres de la dita ciutat de Sibilia, e anassen a Bordeu, qui es del rey de Anglaterra, axi com a rey deseretat. En les quals galeres lo dit rey sen porta partida del seu thesor que havia en lo seu palau e fortalesa de la dita ciutat de Sibilia.
E el recobrament de les dites terres e lochs nostres se feu en aytal manera, ço es, quel dit rey sabent la gran multitut de les gents darmes qui venien de les parts de França y encara la multitut de les nostres gents darmes qui aximateix estaven apparellats de entrar en Castella ensemps ab les dites companyies, per letres sues specials manava e pregava tots los seus servidors e homens darmes de la sua nacio, los quals havia leixats en les ciutats e lochs que tenia nostres en los regnes nostres de Arago e de Valencia, que de continent e sens tota triga venguessen a ell en les parts de Toledo, hon los havia gran mester per son servey, manantlos ab les dites letres a tots los dessus dits que destruissen e guastassen e metessen foch per tots los lochs e forces que desempararien; mas per ço com contra Deu no es saviesa de hom, Deu nols dona poder de fer damnatge als lochs que desemparaven, be que en algun loch fos assetiat, car les nostres gents qui son tan naturals a la nostra senyoria real, veent la destructio del dit rey, de continent se liuraren a Nos e a nostra senyoria, romanent, axi com vuy son e seran, si plaura a Deu, per tostemps. E Nos a pochs dies que haguem ardit del dit rey de Castella fuyt e deseretat de sos regnes anam al loch de Calatayu hon som rebuts per tots los habitadors del dit loch ab gran alegria, car eren exits de poder de senyor strany y eren tornats a llur propri senyor natural.
E per ço com lo dit rey de Castella havia fet privilegi al dit loch de Calatayu a suplicacio dels jurats e promens del dit loch, atorgam e femlos privilegi que daquiavant fos es nomenas ciutat, alegrantse de privilegis que ciutat deu haver. E aximateix se rete a Nos Terol e per semblant manera los atorgam privilegi de ciutat. La vila de Daroca nos rete, be quen fos convidada per lo dit rey de Castella qui personalment hi vench ab totes ses gents, mas la dita vila se tench esforçadament axi com a bons servidors nostres: es ver que gran res dels altres de la dita vila foren stades preses e mal menades per lo dit rey; e per ço Nos egualamlos ab los dits lochs de Calatayu e de Terol, que tos la dita vila de Daroca ciutat, e de aquella honra en ça son stades e son vuy ciutats. Y es cert que en les dites ciutats de Calatayu e de Terol e altres lochs quel dit rey de Castella tenia a sa ma troba grans forniments y en gran nombre de viandes e darmes quel dit rey de Castella hi havia meses y encara ginys e trabuchs e altres arneses de combatre forces; no resmenys trobam grans obres e fort notables pera fortaleses de les dites ciutats, axi com torres e murs e valls e encara sistemes e pous secrets que per defalliment daygua lesdites ciutats perdre nos poguessen. Y el dit rey habia posat nom e titol a tota la terra quens havia tolta axi en regne de Arago com en regne de Valencia, Castella la Nova, mas per la gracia de nostre senyor Deu lo dit titol dura poch, per tal com ab titol injust possehia tot ço quens havia tolt.
Cap. 11 Apres aço, lo dit compte de Trastamena pus hague la senyoria de tota la terra de Castella, ab la ajuda demossen Bertran de Claqui, qui poderosament era ab ells, ab totes les dites grans companyies, e optench ab voluntat de barons e vassalls de la casa de Castella o de la major partida de aquells que fos elegit en rey de Castella e axi fon fet, per la qual raho ell ana a la ciutat de Burgos hon fon coronat, per ço com en aquella ciutat han acostumat de coronarse los reys de Castella; e feta la dita coronacio, Nos som requests que complissem lo matrimoni que ja en temps passat era concordat de nostra filla la infanta dona Lehonor... del dit rey don Henrich de Castella, lo qual matrimoni se tracta Nos estantsen lo loch de Cessa situat en Arago ab sabuda e consell del rey de Navarra qui ladonchs era ab Nos durant la dita guerra; e jatsia que nos venguessem forçats de fer lo dit matrimoni per ço com sabiem y erem certs quel dit rey En Pere de Castella era recorregut al rey de Anglaterra e ab ayuda de aquell lo princep de Gales fill primogenit del dit rey de Anglaterra devia passar ab lo dit rey En Pere a les parts de Castella ab gran ajust de gent darmes de les parts de Anglaterra, per deseretar lo rey En Henrich, requernos quel dit matrimoni fos consumat e acabat, e Nos volents servar ço que haviem promes, trametem en Castella la dita infanta filla nostra, e acompanyaley lo archabisbe de Çaragoça appellat Lop de Luna e ab daltres companyies que Nos per nostra honor hi trametem, e no passa molt temps quels dits rey En Pere e el princep de Gales ab les dites llurs companyies entraren per Castella e combaterense ab lo dit rey don Henrich qui fo vençut e desbaratat en lo camp de Nagera e fugi passantse a les parts de França, en la qual batalla foren presos molts, axi de gents de nostra nacio com de gents de Castella, entre los quals fonch lo compte de Denia e lo mestre de Calatrava e mossen Bertran de Claqui e molts de sa companyia e daltres. E lo dit Archabisbe de Çaragoça, qui en la ciutat de Burgos hac haut ardit de la dita batalla, fugi ab la dita infanta filla nostra y encara ab la reyna de Castella muller del dit rey Henrich e ab lo dit infant En Joan primogenit seu e ab una filla llur. E la dita infanta filla nostra romas ab Nos. E la dita reyna ab sos infants sen ana en França al dit rey Henrich marit seu.
Y estant lo dit rey Henrich en les parts de França, lo rey donali sosteniment de vida e ab consell seu tracta de tornar en son regne que havia perdut e menassen ab si molta bona gent de França, entre los quals fon mossen Bertran de Claquis que jay era estat en servey nostre en lo temps que lo rey don Pedro fon deseretat. E tench lo cami de les muntanyes de Jaca y entrassen per la partida Dalmaçan, e per ço com Nos erem en alguns tractaments ab lo dit rey En Pere, apres que hague cobrat son regne, de manament nostre los lochs nostres qui eren en les extremitats de Arago vers Castella, cridaven, axi com les gents qui contra nostra voluntat passaven per nostres regnes e terres; empero, lo dit rey Henrich cobra la ciutat de Burgos, e apres que lach cobrada, posa siti sobre Toledo.
E com hi hac tengut lo siti tro a mig any, cobrala; e apres ana a les parts de Sevilla, hon sabia que era lo rey don Pedro, car la terra li consentia, per lo mal tractament quel dit rey Pere los fehia, car si era mal en lo seu primer regiment, ja fon pijor en lo recobrament que hac fet de la sua terra. Y esdevenchse quel dit rey En Pere vench a batalla contra lo dit rey Henrich vers les partides del castell de Muntirell; en la cual batalla lo dit rey En Pere fo desbaratat y messe en lo dit castell de Muntirell. Y estant en aquell fon fet tractament ab lo dit mossen Bertran de Claqui qui li dona sa fe que nol calia tembre. Del qual castell isque lo dit rey Pere sots esperança de fe que li era dada per lo dit mossen Bertran. Y com fo fora del dit castell, venint al dit tractament, present lo dit mossen Bertran, alguns descarregaren contra lo dit rey En Pere y retinguerenlo com a pres; e lo dit rey Henrich sabent que era a ma sua lo dit rey En Pere y dins un hostal en quel troba, mes mans contra ell per occiurel. E lo dit rey En Pere feu continent de deffendres; y finalment los qui eren ab lo rey don Henrich aucirenlo. E com lagueren mort tolguerenli lo cap, lo quallo dit rey don Henrich feu portar a Sevilla. E ab aço fon finida la dita guerra dels dits dos reys, romanent lo dit rey don Henrich senyor y rey del dit regne de Castella.
Cap. 12 E com lo dit rey don Henrich fon fortificat en son regne, Nos som requests per ell del fet del matrimoni de la dita infanta filla nostra ab lo dit infant En Joan fill seu primogenit. Y Nos estavem aturats de trametrehi la dita infanta, volents quel dit rey Henrich complis a Nos certes covinences que eren entre ell e Nos, les quals devia complir a Nos com hagues possessio de son regne, per la qual nos devia liurar molts e diversos lochs qui eren en les fronteres de Castella vers lo regne nostre de Arago, axi com eren Molina ab ses aldees, Almaçan, Soria e Conca, y en les fronteres de regne de Valencia, Requena e Moro e alguns altres lochs; e com Nos requerim quens complis ço quens havia promes, respos que per corts generals era acordat e stret que loch algu de regne de Castella nons fos donat ne lliurat, car deyen que seria gran minua e gran interes del regne de Castella, mas que era aparellat de darnos diners e axi se hague a fer, car entre tres pagues ne rebem clxxx florins dor de Arago o altres monedes equivalents als dits florins.
E per tal com les requestes lo dit rey de Castella nos feya per raho de dit matrimoni de nostra filla, jatsia que a Nos desplagues molt, ho haguem a fer esguardant a aquell temps en que companyies estranyes estaven apperellades contra Nos del regne de França; e aximateix en nostres regnes havia mortaldats e fams; perque, haguem a complir la voluntat del dit rey.
Y en aquest temps era passada de aquesta vida la reyna dona Elionor muller nostra filla del rey de Sicilia. E trametem la dita nostra filla acompanyada de prelats e barons e cavallers , axi com de nostra dignitat real se pertanyia, mas per ordinacio de Deu noy visque molt e mori lexant dos fills, dels quals lo primogenit es jurat primogenit de Castella y es net nostre. E ab aço hac fi e determinacio lo dit sisen libre, lo qual es del fet de la dita guerra.
Aci feneixen tots los fets del dit sisen libre dins lo qual son scrits tots los affers de la guerra que haguem ab lo rey de Caslella, (la qual dura ix anys e mig) en que son declarats tots los fets qui sentrevengueren entre Nos e nostres vassalls e gents de la una part e al rey de Castella e sos vassalls de la altra. E jatsia que diversos fets darmese morts de persones e ocupacions de locbs hi fossen entrevenguts, empero en la fi de la dita guerra, lo dit rey En Pere de Castella, per juhi de Deu, qui baixa orgull y exelça humiliat, condemna lo dit rey de Castella dues vegades en perdicio de sos regnes. E la derrera vegada que perde sos regnes, perde la persona e fon scapsat per ma de son enemich, ço es, lo rey Henrich frare seu, axi com aquell quiu merexia, per ço com tota la sua guerra fon injusta e maliciosa del primer dia que la comença tro a la fi, car tantes e tant diverses foren les sues crueltats e morts que donava e desmembraments que feya a les gents nostres, com nos volien tantost retre a la sua senyoria, occient e matantlos, car nois perdonava œvi sexmí vel etati.
Acabats per gracie de Deu tots los dits sis libres segueixense les coses subseguides axi del començament de dit rey en Pere ab dona Sibilia de Forcia e de la coronacio de aquella e dels casaments de fills filla e neta de dit rey en Pere e de la mort de la reyna Constança muller del rey Federich de Sicilia e del infant de Mallorques e de la successio del regne de Sicilia pertanyent a la casa de Arago.
E apres que som exits dels affers de les guerres trobantsnos en pau, fem mullerar nostre primogenit lo duch Joan de Gerona ab la filla del rey de França, la qual sobiranament era dotada de bellesa, e la qual com fos amenada per complir lo matrimoni, en lo cami li vench malaltia, ço es, en la vila de Beses; e lo dit duc espos seu havent desig de veurela per raho de la dita sua bellesa, desfressat, ab si terç de cavall, ana a Bases , e alli entrant molt secretament, se veeren; e les vistes fetes, lo dit duch molt despagat, tornantsen, no pogue esser en Narbona que ella hague retuda la sua anima a Deu.
En aquest temps mateix donam nostra filla segona que haguem de la primera muller, appellada Joana, al compte de Ampuries, com li fos morta la muller infanta de Sicilia appellada Blancha qui jau a les Menoretes de Barcelona. Item en lo temps mateix mori nostra filla la reina Constança muller del dit rey Federich de Sicilia, romanetne una filla appellada Maria, la qual crexent, los barons del regne de Sicilia se levaren y exhortaren lo dit rey lur, dientli: ¿en qual manera la casa de Arago havia presa la senyoria del dit regne de Sicilia sens voluntat e consentiment del Papa per quis tenia, per que los reys predecessors seus noi havien possehitab lo titol quel devien possehir; e axi li consellaven que el los faltas confermar per lo Papa. E aquest fo un present. Laltre present era de quel assalantaren, que com lo rey Frederich son avi hagues ordenat en son testament que en lo regne de Sicilia no pogues heretar sino mascle, e que per defalliment de mascle tornas a la casa de Arago y ell no hagues progenia masculina, mas feminina, li daven de consell, que mes valia que la sua filla, qui era la sua carn, hi heretas, que no mascle lunyada, al qual consell lo dit rey de Sicilia dona horella, per la qual raho trames en Roma, e ab gran suma de moneda quen dona lo dit rey, obtengue la confirmacio e concessio del papa, que era apellat Gregori, e per ço fonch imposat nom a la dita concessio, Gregoriana; axi que, lavors lo vincle de la casa de Arago, segons opinio de alguns fo extinct.
Apres mori lo dit Federich rey de Sicilia lany de la carestia que hom comtava mccclxxiiii, lexant la dita filla Maria, de la qual quatre barons de aquell regne, principalment davant los altres, se faeren vicaris per quatre parts del regne, ques partiren, ço es, Artal de Alago mestre justicer, de la vall de Not, de on Barthomeu de Arago de la vall de Mona, e mestre de Cheramunt de la major partida de la vall de Matzara, e lo comte Guillem de Paralta de la menor part de la prop dita vall, se empararen.
En aquest any lo infant de Mallorques qui era fugit en França entra en Catalunya enemigament ab dos milia homens darmes, e vench fins davant Barçalona, e axi com tots fon entrat per via de la Seu Durgell, axi tost de passada, sens aturarsic, isque per la via de la vall Daran y encontinent mori ab herbada que li fon dada.
Apres Nos sabent la mort del dit rey Federich de Sicilia cunyat e gendre nostre e sabent quels dits barons contractaven sens nostre consentiment matrimoni de la dita infanta ab lo compte de Virtut, trametem ambaxada a aquells dits barons, per desanganarlos ques guardassende fer matrimoni de la dita infanta, com nos pertangues a ells, mas a Nos que erem son avi, e lo regne tenguessen per Nos a quis pentanyia de dret, per virtut del testament del rey Federich lo vell. E los nostres ambaxadors monstrarenlos lo translat auctentich de la clausula del dit testament; los quals barons no volgueren obehir, perque los nostres embaxadors sen tornaren reportantnos resposta de contradicio, per la qual raho, Nos essent molt indignats, emprenguem de passar personalment en lo dit regne e solennement posam nostre estandart, cridant lo passatge. E faent lestol, fem pendre per muller al dit nostre primogenit duch Joan de Gerona la filla del comte de Armanyach appellada Martha molt bona e honesta dona de la qual procrea una filla appellada Joana, la qual duquessa nora nostra visque poch temps, la qual per sa bondat fo molt planta per Nos e per la terra.
Mes avant fem fer noces al nostre fill menor linfant don Marti ab la filla qui era romasa del comte de Luna qui era mort temps havia, la qual era romasa heretera de son pare, jatsia lo dit infant e comtessa fossen estats esponsats en poquesa.
En lo temps que la guerra de Castella dura, lo rey don Henrich comte Trastamena comena son fill a Nos, apellat infant don Joan, quil tenguem com a nostre fill, lo qual estant en nostra cort desija molt haver per muller la infanta dona Elionor filla nostra e de la reyna dona Helionor siciliana muller nostra qui lavors vivia, car lo dit infant plague molt al ull, per ço com la dita infanta era molt bella creatura. Y essents lo dit rey don Henrich e son fill lo dit infant en Castella, lo fill requeria lo pare que li faes dar per muller la dita infanta dona Elionor, per la qual raho lo dit rey de Castella ne feu missatgeria a Nos qui ho haguerem a fer volenter, mas perque a la dita reyna muller nostra e mare de la dita infanta no plahia per ço com la casa nostra Darago havia hagut molt dafany e dan per lo dit rey don Henrich, majorment que sen fos empobrida, voliali gran mal, e com ne hoia parlar, sen regirava e nou volgue consentir, e Nos per complaureu nou fem.
E vengut lo temps quel estol fon a punct de tot compliment en nombre de xxx galeres e xxiiii naus e daltres navilis, entre tots mes de lxx fustes, e mesos los viures e ja recullides les robes de tot hom, que no calia sino recullir cavalls e les persones, alguns mals consellers nostres, sobornats per los dits barons de Sicilia, desconsellarennos que noy anassem, dientnos com erem vell e per raho de la vellea, nostra persona no era ben disposta a sofferir treballs, ans era de repos, e que mudant layre terreny e les aygues hi poriem tantost morir en Sicilia, per lo qual consell nos faeren retraure del dit passatge e fem desermar lo dit estol, la qual cosa fo molt desplaent a la dita reina muller nostra, per ço com desitjava tornar en sa terra don era nadiva; pero hac hi haver paciencia contra sa voluntat, e pus viu quel nostre voler passat era del tot romas, suplicants molt humilment, que pus Nos noy enteniem a passar, que donassem nostre dret al dit infant En Martí fill nostre e seu, lo qual ella coralment amava, e Nos lan metem en esperança de ferho que temps esdevenidor; e com ella nou pogue axi tost obtenir, estechne consirosa, en tant, que per sobres de desig, ne mori en lany m.ccc.lxxv.
E morta la dita reyna, lo rey don Henrich de Castella nos requeri que la dita nostra filla donassem a son fill, e si nou voliem, quens desafiava; e Nos consyderants les grans despeses que haviem fetes per los fets dels genovesos e de Sardenya e per lo rey de Castella, de quen haviem venut y empenyorat tot nostre patrimoni o quaix, enhuiat dels mals e affanys e treballs, e considerants los grans serveys quens havia fets; recordam de darlali; e axi la li tremetem, mijançant linfant don Marti fill nostre qui la acompanya fins als mollons, hon personalment fo lo dit rey don Henrich, qui molt honradament la rebe en lany m.ccc.lxxvi, de la qual foren procreats dos fills, lo primer apellat Alfonso e laltre Ferrando.
En aquest temps mori papa Gregori, per mort del qual los cardenals elegiren papa apellat Urba, e per ço com nos trobaren be ab ell sino tres, tots los altres lo desempararen e anarensen a Fundis hon elegiren altre papa apellat Clement, lo qual sen vench en Avinyo, axi que, dos papas foren ensemps en la esglesia: e Nos veents la barataria e malvestat en aquells, volguem esser indifferents, la qual indiferencia nos dura mentre visquem, car no volguem al hu, ne el altre, levantlos les temporalitats, ans nos daven los beneficis, per ço com no sofferiem que bulles daquells fossen exhibides en nostra terra.
Item, Nos estants axi en viduatge, dona Joana reyna de Napols trames a dir per sa missatgeria, que si Nos o nostre fill primogenit, qui era lavors semblantment viduu, la voliem pendre per muller, que ella faria donacio de son regne a la corona Darago, la qual cosa Nos no volguem aceptar pera Nos, ne aytantpoch ho volguem consentir de nostre fill, ans nos plague mes pera Nos pendre per muller una dona apellada Sibila de Forcia, filla de un cavaller de Ampurda, muller qui fonch daltre cavaller apellat Artal de Fosses, la qual nubcialment prenguem en fas de esglesia lany mil ccclxxvii, e de la qual procream dos fills qui moriren e una filla apellada Isabel. E fem matrimoni lo dil duch don Joan fill primogenit nostre ab la filla del duch de Barneta del rey de França, apellada Violant, de la qual procrea molts fills, mas no lin visque sino huna filla apellada Violant.
En aquest mateix temps vench nova a Nos com Artal Dalago, hun dels dits barons e vicari de Sicilia, lo cual tenia en sa cura e custodia la dita infanta dona Maria de Sicilia neta nostra, a la qual lo dit Artal havia encartat marit lo compte de Virtut, ab proferta de dot del dit regne, ço es de Sicilia, de la qual cosa Nos fom molt airat; e com per raho del dit matrimoni, lo dit compte metentse en aparell de voler anar complir dit matrimoni, arma v naus grans de moltes gents darmes, ab gran provisio de joyes que passasen en Sicilia, e Nos certifficats daço, encontinent molt espatxadament fem armar v galeres en que fem muntar per capita lo noble mossen Gilabert de Cruilles, al qual secretament manam que anas cremar dites naus a Port-pissa, hon eren; e axi com li fo per Nos manat ho compli per obra, les quals naus a punt de fer vela per partir, recullida tota la gent, que no esperaven sino la cors del dit compte de Virtut, a hora de matinada, dementre que les gents de les naus dormien fermament e no sospitantse de res, cascuna galera de les nostres mes foch a la sua nau e tot ensemps. E axi fonch dat obra ab acabament al nostre manament, en ques perde tota la gent, e tot lo be qui en aquelles era, per quant fan destorbar que lo matrimoni no ana avant ne sen feu mes mencio: y en aquest temps mori nostra filla muller del compte Dampuries leixant dos fills mascles, la hu apellat Joan, laltre Pere.
En aquest temps, Nos recordantsnos de les dites grans pregaries que la reyna dona Elionor muller nostre nos havia fetes sobre la donacio que volia fos feta al infant don Marti fill nostre, de que no la havem volguda complaure en sa vida, venchnos en voler de dar lo dret que haviem en Sicilia al dit infant, la qual donacio per Nos feta, confirmada per nostre primogenit dessus dit, fou e fonch en lany mil ccc.lxxx
Poch temps apres alguna malvada gent ajustadiça de França y vingueren tots en nombre de mil lances, les quals se volien esforçar a fer robaries: e com fossen per llurs malts fets ancalçats e perseguits fins en lo loch quis diu Durban del realme de França e volguessen mantenir lurs acostumats avols actes y espletarne en part en nostra terra, trameteren a dir á la terra com ells volien entrar per sostenir llur vida, com fossen gentils homens e no poguessen en altra manera viure, perquels haguessem per escusats; la qual gent sera atendada a v legues de Perpinya en lo dit loch del rey de França, apellat Durban. Aquesta divulgacio ells faeren per causa, ço es, que per ço que la terra se rescatas a ell en gran quantitat de moneda, esperant la resposta de la terra y esser tenguts a noves sobre lo rescat, los consols de Perpinya nos en certificaren, qui erem en Girona, al qual fet encontinent fou provehit per Nos, ço es, quey trametem nostre primogenit lo duch Joan ab alguns nobles e cavallers de la terra en nombre de ccc homens darmes, e haut consell com poria aquella gent esser desbaratada, cavalca tota una nit, e a hora dalba fonch sobre la dita gent, la qual durmint en los lits fon apresonada, la major part dels qui foren amenats en Perpinya ligats en cordes, de la qual cosa haguerem sobiran pler, ates que era lo primer acte darmes que el dit nostre primogenit havia fet, com fos naturalment de qualitat reposada. E femme gracies a nostre senyor Deu del bon començament que havia hagut.
E tornant als altres actes de regne de Sicilia, perque sia hagut e sabut com la infanta de Sicilia neta nostra fon treta de poder del barons de aquell regne, es pervenguda en nostre poder, a quis pertany mils tenir aquella per dret de proximitat que no ells, qui sots titol de vicaris regeixen lo regne tyranament axi com aquells quil se han partit, com farien alguns qui se haguessen a tallar correges de cuyro strany, qui les se tallarien com pus amples porien, axi es de aquests barons, que qui dells del regne dessus dit mes sen pot pendre, mes sen pren, per ço que pus poderosos se tropien los huns contra los altres. Y en aquesta guisa cascun se esforça haver com mes senyoria pot, car caseu han ella esser senyor de tot lo regne en veu e nom de la dita infanta. E com En Guillen Ramon de Muntcada compte de Gosta, jatsia de son cors sia notable cavaller e avalorat, pero possehint ell lo comptat de Gosta era de poca poxança de comptat; e com ell visques axi planament ab allo poch que havia, Artal Dalago, hun del dits quatre vicaris de aquell regne occupas per mes potencia, tolent al dit compte hun estany qui ha nom lo Panto, de que lo dit compte havia bona renda per pesquera de molt peix que si nodreix; lo qual per moltes requestes no ley volch tornar, ans tenia aquell dit compte en gran menyspreu; y essent lo dit Artal en la ciutat de Mecina e haver leixada la dita infanta de Sicilia en lo castell de Catania quel dit Artal governava, lo qual Artal fahia star la dita infanta en fort avol estat, ab tractes quel dit compte tench secretament ab los del dit castell, una nit ell lescala e pres la dita infanta e portalasen en lo seu castell de Gosta, lo qual es molt fort en terra plana; y encontinent leixada aquella en lo dit castell, paçassen en Catalunya e presentas devant Nos per notificar lacte e demanar Nos que li donassem esforç de gent; e Nos encontinent hi trametem lo noble mossen Roger de Muntcada ab molts homens de peratge, soldejats, acompanyant lo dit compte, foren en lo dit castell, e sentints quel dit don Artal fahia preparatoris de posarlos setge, prengueren la dita infanta, e per mar amenarenla al dit castell de la Licata, lo qual, Manriche de Xaramunt, per quis tenia, lus consenti ab la vila, per via de prestech; e aqui allogada la dita infanta, lo dit compte torna en Catalunya, e per ço com Nos e lo infant don Marti nostre fill no li faem aquell aculliment que ell se pencava, retornassen per empararse de la dita infanta y per foragitarne lo dit mossen Roger e los catalans. Y aventne ja sentiment lo dit mossen Roger, quant lo dit compte vol entrar en lo castell de la Licata, lo dit mossen Roger li dona de les portes pels pits. Vent lo dit compte aquesta manera, retornassen altra vegada en Catalunya a Nos e al dit infant, ab clamors com no era estat meritat. Lavors lo dit infant nostre fill li dona de son patrimoni appellat sent Vicent dels horts e Caldes de Muntbuy e Granullers, los quals lochs apres lo senyor dit compte vene, e compralslo compte de Urgell e de aquells diners ell ne armar naus e messe en cos a roba de tothom E apres un temps haver surgir davant Tarragona, la ciutat de Barcelona cremali les naus.
Estant la dita infanta de Sicilia en lo castell de la Licata, lo dit mossen Roger sentint quel dit Manfre de Xaramunt faea preparatoris de haver la dita infanta, traschla del dit castell e tornala ai dit castell Dagosta y en continent lo dit Artal Dalago per mar e per terra assetials e tenchlos axi assetiats fins que los del castell eren a la fi del gra de la provisio e menjaven ja rates e cucales e los cuyros dels pavesos, per fretura de tota altre carn e per fam; y en aquell instant lo vezcompte de Rocabert qui ab tres galeres venia del ducat de Athenes, hon havia estat gran temps, e sera arribat en Çaragoça de Sicilia, hac nova del dit setge en que havia v galeres e una galiota; e com los del castell estaven en avol partit, cuytadament anassen en Caller, hon troba una galera de Cessaris qui estava en guarda de Sardenya e altra galera qui era en terra; la qual feu verar e armar, axi que, foren sis galeres e tornaren en Sicilia. E quant foren a vista de Gosta donaren armes en cuberta, e les cinch galeres e galiota del dit setge, per semblant, e batalles fetes, venguerensen a les den Artal. Veents que dels catalans de ferm volien envestir, giren e fugen, e aquests nostres les encalcen fins a un cap quey ha; e lo setge de la terra encontinent se leva, e les galeres sicilianes anaren fins a Cathania, hon era Artal. E aqui trobaren una galera quey havia tramesa lo dit Manfre de Xaramunt. En aço lo dit vezcompte se fon acostat al dit castell, demanantlos com estaven, y ells digueren que mal, e que volenter sen volgueren exir com no eren en punct de poderhi mes aturar. En aço les dites vi galeres e galera del dit Manfre que foren vii fustes, retornaren en ver a Gosta, e lo dit vezcompte com a noble y esforçat y valerosissim cavaller e bataller, axi ab bon e ferm cor com dabans, torna retornar en vers aquells, los quals, com a la primera vegada, giren e tornen fugir y encançales fins davant un port apellat de la Brucola e veent que aconseguir nols podien en ninguna manera, abandonarenles, e retornantsen, anaren a Çaragoça, e en lo port prengueren una coca, la qual remolcaren fins a Agosta hon carregaren la roba de la dita infanta y de tot hom, e jaquiren lo dit castell ubert, en que lexaren una esclava, la qual era ja molt vella insensada; e tengueren llur via al castell de Caller, hon lexaren la dita infanta ab les dones e donzelles: e laltra companya y les dues galeres quen havien tretes, lo dit mossen Roger ab sos soldats vinguerensen ab les galeres del dit vezcompte.
En lo qual castell de Caller la dita infanta estigue per dos anys, e apres Nos femla venir en Barcelona y fem estar en nostre palau major a messio nostra y del dit infant don Marti fill nostre.
Nos desijants que la reyna dona Sibilia muller nostra se coronas, convocam corts generals de tota la terra en lo loch apellat de Monço; e aquelles molt ben celebrades per distancia de algun temps, nosaltres anarem a Çaragoça, ahont Nos coronarem la dita reyna ab una molt solennial y gran festa y gales que li fem fer en lany mccclxxx.
Y en lo temps de aquesta tal coronacio vingueren a Nos clamantse, com lo compte Joan de Empories maltractava a hun cavaller appellat mossen Benet Orriols senyor de Toixa, en tal manera que sesforçava a volerlo deseretar, lo qual cavaller era de la mateixa sanch de dita reyna. Per aquesta raho Nos partim de Çaragoça y entramnosen en Catalunya, e convocam les hosts contra lo dit compte, lo qual sentint que Nos lo voliem venir yradament de sobre, feu entrar a sa deffensio ccc bacinetes de francesos, de que era cap un a qui deyen Bita. Nos prosseguint la execucio ab les dites hosts contra lo dit compte en sa terra, fem en aquella gran damnatge; lo qual compte veentsse axi damnificar, no podent estar al esguardament de nostre poder, fugi en França ahon esta absent de nostra terra tant quant Nos hajam vida, pus a Nos es estat desobedient, e no ha volgut volernos demanar perdo; per ço, jatsia moltes supplicacions per altres no sien estades fetes, havemnos mes al cor de no volerli perdonar, car pus ell vol esser pertinaci en sa inobediencia, e Nos per semblants, en no volerli haver merce.