Declaració dels Drets de l'Infant de 1959

PREÀMBUL

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han reafirmat en la Carta la seva fe en els drets fonamentals de l'home i en la dignitat i el valor de la persona humana, i la seva determinació de promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins d'un concepte més ampli de la llibertat,

Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la Declaració universal dels drets humans que tota persona té tots els drets i llibertats enunciats en ella, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició,

Considerant que l'infant, per la seva falta de maduresa física i mental, necessita protecció i atenció especials, fins i tot la deguda protecció legal, tant abans com després del naixement,

Considerant que la necessitat d'aquesta protecció especial ha sigut enunciada en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l'Infant i reconeguda en la Declaració universal dels drets humans i en els convenis constitutius dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s'interessen en el benestar de l'infant,

Considerant que la humanitat deu a l'infant el millor que pot donar-li,

L'Assemblea General,

Proclama la present Declaració dels Drets de l'Infant a fi que aquest pugui tenir una infància feliç i gaudir, en el seu propi bé i en bé de la societat, dels drets i llibertats que en ella s'enuncien i insta als pares, als homes i dones individualment i a les organitzacions particulars, autoritats locals i governs nacionals que reconeguin aquests drets i lluitin per la seva observança amb mesures legislatives i d'una altra índole adoptades progressivament de conformitat amb els següents principis:

Principi 1

l'infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els infants sense excepció alguna ni distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o d'una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o una altra condició, ja siga del propi infant o de la seva família.

Principi 2

l'infant gaudirà d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis, dispensat tot això per la llei i per altres mitjans, perquè puga desenvolupar-se física, mental, moral, espiritual i socialment en forma saludable i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat.

En promulgar lleis amb aquest fi, la consideració fonamental que s'atendrà serà l'interés superior de l'infant.

Principi 3

l'infant té dret des del seu naixement a un nom i a una nacionalitat.

Principi 4

l'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut; amb aquest fi hauran de proporcionar-se, tant a ell com a sa mare, cures especials, fins i tot atenció prenatal i postnatal.

l'infant tindrà dret a gaudir d'alimentació, vivenda, recreació i serveis mèdics adequats.

Principi 5

l'infant físicament o mentalment impedit o que pateixi algun impediment social ha de rebre el tractament, l'educació i l'atenció especial que requereix el seu cas particular.

Principi 6

l'infant, per al ple i harmoniós desenvolupament de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; excepte circumstàncies excepcionals, no haurà de separar-se a l'infant de poca edat de la seva mare.

La societat i les autoritats públiques tindran l'obligació de cuidar especialment als infants sense família o que manquin de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses convé concedir subsidis estatals o d'una altra índole.

Principi 7

l'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en les etapes elementals. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i arribar a ser un membre útil de la societat.

L'interés superior de l'infant ha de ser el principi rector dels que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; la dita responsabilitat incumbeix, en primer terme, als seus pares.

l'infant ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals han d'estar orientats cap als fins perseguits per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran per promoure el gaudiment d'aquest dret.

Principi 8

l'infant deu, en totes les circumstàncies, figurar entre els primers que reben protecció i socors.

Principi 9

l'infant ha de ser protegit contra tota forma d'abandonament, crueltat i explotació.

No serà objecte de cap tipus de tràfic.

No haurà de permetre's a l'infant treballar abans d'una edat mínima adequada; en cap cas se li dedicarà ni se li permetrà que es dediqui a ocupació u ocupació alguna que pugui perjudicar la seva salut o la seva educació o impedir el seu desenvolupament físic, mental o moral.

Principi 10

l'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra índole. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves energies i aptituds al servei dels seus semblants.