Decret 237/2013, de 15 d'octubre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Sr. Oriol Bohigas i Guardiola

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Decret 237/2013, de 15 d'octubre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Sr. Oriol Bohigas i Guardiola

de la Generalitat de Catalunya

Decret que atorga la Medalla d'or de la Generalitat de Catalunya al Sr. Oriol Bohigas i Guardiola, publicat al DOGC Núm. 6482, del 17 d'octubre de 2013


DECRET 237/2013, de 15 d'octubre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Sr. Oriol Bohigas i Guardiola.

Amb la concessió de la Medalla d'Or a Oriol Bohigas i Guardiola, la Generalitat de Catalunya vol honorar un dels referents de l'arquitectura i l'urbanisme contemporanis i una de les principals personalitats que han contribuït més notòriament a la modernitat i a la projecció de la ciutat de Barcelona, des d'una reconeguda trajectòria cívica i cultural.

Oriol Bohigas i Guardiola va néixer a Barcelona l'any 1925. Graduat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, el 1951 va fundar amb un grup d'arquitectes catalans el Grup R i poc temps després, juntament amb Josep Martorell i amb David Mackay formà l'estudi de disseny arquitectònic MBM Arquitectes, ampliat després amb altres professionals.

D'entre les obres d'aquest estudi, cal esmentar la Mútua Metal·lúrgica, el grup d'habitatges de la ronda del Guinardó, els tallers de La Vanguardia, l'escola Thau, la Clínica Augusta, el parc de la Creueta del Coll, la Universitat Pompeu Fabra, o la seu d'RBA Editors, a Barcelona; l'edifici Destino, a Badalona; l'escola Garbí, a Esplugues de Llobregat; el bloc Martí l'Humà, a Sabadell; el Tecnocampus, a Mataró, o l'escola Catalunya, a Sant Adrià de Besòs. A la resta de l'Estat, hi destaca el pavelló del Futur a l'Exposició Universal de Sevilla. I en l'àmbit internacional, entre d'altres actuacions, són especialment reconeguts el conjunt Friedrichstadt i els habitatges de la Kochstrasse, a Berlín, o el parc d'Espanya a Rosario (Argentina).

Doctor arquitecte d'ençà de 1963, el 1977 fou nomenat director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, càrrec que ocupà fins que el 1980 esdevingué delegat d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Des d'aleshores va passar a ser conseller urbanístic municipal i projectà les línies mestres del desenvolupament urbà que permetrien a la capital catalana acollir la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 i renovar-ne el plantejament infraestructural, alhora que recuperava la seva façana marítima.

Persona d'amplis interessos culturals vinculats al progrés del país, ha estat president d'Edicions 62 (1975-1979), de la Fundació Miró (1981-1988) i de l'Ateneu Barcelonès (2003-2011). Col·labora habitualment a Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme i és promotor d'Arquitecturas Bis. L'any 1991 fou nomenat regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que exercí fins al 1994.

Es troba en possessió de nombrosos guardons, entre els quals diversos premis FAD, la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional (1999) o el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística (2011). És membre honorari de diverses institucions acadèmiques internacionals.

Catedràtic emèrit per la Universitat Politècnica de Catalunya, entre els seus llibres figuren Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme (1963), Arquitectura modernista (1968), Contra una arquitectura adjectivada (1969), Arquitectura española de la Segunda República (1970, edició revisada el 1999), Polèmica d'arquitectura catalana (1970), Proceso y erótica del diseño (1972 i 1979), Reconstrucció de Barcelona (1985) i Contra la incontinència urbana (2004). També ha publicat tres volums de memòries i reculls d'articles.

Professional mogut sempre per l'interès en molts àmbits culturals, no ha abandonat mai el seu compromís amb els comportaments polítics més clarament progressistes, i catalanista.

Per tot això, de conformitat amb el que disposa el Decret 22/2012, de 28 de febrer, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i d'acord amb el Govern,


Decreto:


Article únic

S'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Oriol Bohigas i Guardiola per la seva tan destacada trajectòria en els àmbits de l'arquitectura i l'urbanisme i la seva contribució de primer ordre a la modernitat i la projecció de Barcelona, des d'amplis interessos culturals i cívics i una clara consciència de la catalanitat.


Barcelona, 15 d'octubre de 2013


Artur Mas i Gavarró

President de la Generalitat de Catalunya

PD-icon.svg

Aquesta obra pertany a un organisme públic oficial que equipara les seves obres al domini públic. (Més informació...)