Die sis mes de octubre

De Viquitexts

Die sis mes de octubre
l'Arxiu Servera-Pericàs
Transcripció: Miquel Cabot. Març del 2002.
 Baixa

Descripció[modifica]

Document testament de dos fulls que mesuren 22x30 centímetres. La part superior dels dos fulls presenta cinc grossos forats d'arna, la part inferior també en té però més petits.


Transcripció[modifica]

Die sis Mes de Octubre de lo añy
Mil set cents sexante y vuit

En nom de Deu, y de la sus Divina gracia amen. Com sia cosa cosa certa el morir, sia incerta la hora de la nostra mort, y sia scrit, y aconsellat per lo Profeta Iseias, dihent dispon de la tua casa, y bens perque has de morir y no sempre viurer, per so io Joan Servera, al present Regidor de ls Universidad y Vila de Algayda, fill de Bernat, y de Juana Meyol conjuges ya difunts, natural de dita Vila y morador en la Posesio son Miquelet del terma de dita Vila estant en mon llit melalt de enfermedad corporal, de que tem el morir, estant pero en tot mon enteniment, y perfet iudici y memoria intrega (de que io lo Nott. infra scrit don fee tament al parill de la mort y de ora incerta, volent dispondre de los bens temporals, que Deu N. S. Jesuchrist, me ha encomenats en esta vida mortal, pera porer conseguir los spirituals, fas, y orden aquest mon ultim testament, mediant al qual pos y alegesch mermasors, y de esta ultima voluntat mia executors, al Rd. Andreu Servera pre. mon fill, Juana Amengual me muller, Bernat Berthomeu Juan, y Gabriel Servera mos fills, a tots iunts, y â quiscun de ells, a soles, en deficiencia dels altres, â los quals don fe y suficient poder y prega que si esdevindra, que io morire sens fer altre testament, ells de mos bens, fasen lo que per mi abaix troberan dispost.

E primerament, y antes de totes cosas encomenant la mia anima en mans de N. S. Jesucht. qui ab la sua sanch preciosa le ha radimida. Elegesch sepultura de -- cadaver feyadora en lo cementeri de la Iglesia Perrql. de dita Vila, y que al d
de mon enterro hem sia cantat affici cos present, ab ministres, y sinch salves es-- es âlo altar major, â les animas, al roser, à la Pacio, y a la Purissima. Sa funeraria vull sia sera nove atxes y candeles de valor de sis ll. moneda de Mallca. vem el tantum y de estas pegats tots els gastos precisos de lo ramenent vull se men celebren misas rasades, ab la volita caridad, â voluntat de dits mermasors. Y perque Deu N. S. Jesuchrist hem perdon las mias culpes y pecats fas los legats pios siguens.

Primo lexa al molt Rd. Sr. Ractor, o Vicari de la Iglesia Parrql. de ahont lo dia de mon obit sere perroquia , per son dret perrochial sinch sous moneda de Mallca. semel tantum.

Item lexa a la terra Santa de Jerusalem sinch sous de dita moneda semel tantu. Item lexa y man que apres seguit mon obit mon hareu universal infra scrit, tenga obligacio de fer celebrar en sufragi de las animas del Purgatori, cent misas rasades ab la solita caritat, per aquelles que Deu N. Sr. sera servit lo que executara ab la brevedat posibla, y cas de no tanir posibles per al prompta li concedesch al tarmini de tres añys contadors del dia de mon obit, en cuyo temps vull lo adimplesca sens mes dilacio de temps, y esto âmes de las trente sinch ll. que me ha dexat per la dita obre pia.

Item lexa per dret de institucio , y per tota part heretat , y llegitima, sobre mos bens pertañent, y expectant al Rd. Andreu servera Pre. mon fill â Juan Barthomeu, Gabrial servera mos fills âmi, y a dita Juana Amengual me muller comun- y a quiscun de ells cent lliuras moneda de Mallca. â ells pegadores per mon hareu infra scrit, en ca---- nder estament, a raho de quinsa lliuras cade añy ço es primer cobrera aquell que primer heura pres estat y axi de un â altre, fins sian tots cumplidement setisfets, de dites cent lliuras, ab les quals aquells, y a quiscun de ells, hareus meus perticulars, instituesch, y fas, y ells o quiscun de ells o a mi premort o premors, ab infants à vos infans, y nets meus respective in stirpem et non in capita.


Item lexa per lo mateix dret de institucio, y per tota part heretat, y llegitima, sobre mos bens pertanent, y espectant, â tots mos infants posthumos, y de vuy en avant nexadors a quiscun de ells sinch sous moneda de Mallca. ab les quals aquells , y a quiscun de ells hareus meus perticulars, instituesch y fas y ells o quiscun de ells a mi premort o premors ab infans ô sens infans y nets meus respective in stirpem et non in capita.

Pegades y adimplidas toes les demunt ditas coses, y qualsevols altres, a que sere tingut y obligat, totes les quals vullen sian pegades, y setisfetas, de mos bens sens questio alguna, y sols la veritat del fet atesa. En tots los altres empero bens meus mobles immobles, y semovens presens y venidors drets, veus, eredits y accions a mi are o en lo venidor pertañens, y expectans per qualsevol causa via o reho, hareus meus universals ins institesch, y fas, esto es usufructuaris â Andreu Sarvera Pre. y Bernat servera mos fills iuntament ab Juane Amengual se mare, y muller mia respectiva, esto es no casanse, y vivint vida vidual , y sens marit ab pacte y obligacio, que dita muller mia degue viurer iunt ab lo dit Bernat mon fill en la present posesio son Miquelet per al cas pero que dita muller mia vulla viurer y habitar en las suas cases d- -- vila de Algayda la ravoch are per las ores de herave mia usufructuaria y li le--- tal cas per via de alimens durant se vida no casantse quatre corteras blat m--- net y porgat, y portat a la sua habitacio, y un tosino de valor de duas lliuras, y esto cade añy. Propiatari pero hareu meu instuesch, y fas a Bernat Servera mon fill el qual si a mi hareu no sera o sera, y morira quant que quant sens infans llegitims y neturals, li substitueschâ Gabriel Servera mon fill , y este premort li substituesch los infans que heura dexats sobrevivens, morint pero lo dit Gabriel quant q---- nt sens infans llegitims y neturals , li substituesch à Barthomeu Servera mon fill --- e premort li substitueschlos infans que haura dexats , morint pero lo dit Barthomeu mon fill quant que quant sens infans li substituesch a Juan Servera mon fill y als seusà ses viberas voluntats de ell y dels seus liberament fayadors.

Aquesta es la mia ultima y derrera voluntat la qual lloç aprovo ratifich y confirmo y aquella voler vull, per via y dret de testement ; la qual sino veldra o veler podra per via de testement vull valga per via de dret de codisils o de don--- per cause de mort com millor de dret stil o consuatud podra valer y perpeticament tenia forsa y valor ett. ett.

Mori dit testador als 18 de dit mes y any ett.---- y quita Bernat Servera este testament dia vint y set Abril mil set cens sexanta nou. Notas de Pera Antoni Munar Notti. de la Vila de Algayda.


Testament de Bernat Servera Pare del demunt dit Juan dia 5 sbre 1729

Item vull y man sian presas y gastades de mos bens seguida la mia mort y lo mes prest sia posibla corante sinch lliuras moneda de Mallca. de las quals pegats tots los gastos de la mia sepultura funeraria et alias de lo que si quedera en sian ditas misas baxes celebradores, esto es trenta en la Iglesia Parrql. de dita vila de Algayda per lo Rd. comu de esta vila, y las restans à voluntat de dits mermesors totes ab la solita caritat semel tantu.

Item lexa per dret de institucio y per tota part ett. â Margalida Servera, filla mia cent sinquanta lliuras moneda de Mallca. à ella pegadoras en cas de son metrimoni o aleccio de stement eb esta forma, esto es lo dia de sos esponsoris sinquante ll. de dit dia a un añy 24 ll. y cade añy en dita diade 24 ll. fins estigue acompliment pegade, y axi mateix li deix habitacio en les mias cases, y que mon hareu le haje de alimentar calsar y vestir tot el temps que ----drina sana y melalta, y li degues haver de fer en dit cas de metrimoni una caxe ab la robe competent amon estement ab les quals ett:


Item lexa à Bernat servera mon fill per lo mateix dret de institucio, y per tota part ett. cent vuitante lliuras de dita moneda pegadoras per mon hareu à baix scrit ab tres iguals pagues, y en los tres anys consecutius apres de la mia mort, y ab obligacio de haverlo de mentanir tant quant sera fedri sa y melalt y sempre que vulla prenda ofici li dega haver de asistir y pesarlo ab lo ofici que eligira ab les quals ett.

Item lexa per bon amor conjugal a la dita Juane Meyol me muller per sos alimens en cas de no porer habitar ab mon hareu y per tot lo temps que viura caste y sens marit quatre qras. de blat bo net, axi mateyx un corto de viña en al cap demunt de la que tinch ô âlla âhont ne tindre, y que mon hareu cade añt li degue haver de fer tres almuts de llegum.

Item lexa per lo mateix dret de institucio ett. a tots mos infans postumos y nexadors, y a tots aquells de qui tinch obligacio de fer mencio pera fer velidad del present testement sinch sous moneda de Mallca. ab los quals ett.

Pegades empero ett. en tots los altres empero bens meus ett. Instituesch, y fas hareu meu universal al sobra dit Juan Servera mon fill, y als seus, a ses lliberas voluntats, el qual si ami hareu sera o no sera, y apres morra quant que quant sens ninguns infants llegitims, y neturals substituesch en aquell o en cas de preonoriencia ex nunch instituesch, y hareu meu fas al demunt dit Bernat Servera, mon fill pubil el qual si ami hareu meu no sera o sera, y morra de pubilar edat o apres quant que quant sens ninguns infans llegitims, y neturals substiuesch en aquell o en cas de premorencia ex nunc instituesch, y fas hareu meu, al primer fill meu mascle postumo, y nexador llegitim, y netural, y axi vull se seguesca de los demes fills mascles -- la orde de major a menor ab la matexa forma que tinch dispost en los sobredits mos fills lo ultim dels quals axi morint quant que quant sens ninguns infans llegitims y neturals substituesch en aquell o en cas de premorencia en lo modo sobre dit ex nunch substituesch y herave mia fas à Margarita Servera filla mia y a les demes fillas mias postumes en cas ne tinga per iguals pa--- y als seus, a ses lliberas voluntats de ellas, y dels seus respective liberament fayhadoras.

Aquesta es la mia ultima voluntat
Mori dit als 6 sbre 1729


Aquest document pertany a l'Arxiu Servera-Pericàs de Pina, i ha estat transcrit per Miquel Cabot i Sastre.


Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)