Usuari:Paucabot/Arxiu Servera-Pericàs

L'Arxiu Servera-Pericàs és el llegat, transmès al llarg d'almenys tres centúries, de documentació manuscrita al voltant d'una possessió, son Miquelet, i d'un llinatge, Servera. La possessió es troba a Pina, municipi d'Algaida, al centre de l'illa de Mallorca.

És gràcies als esforços, la constància i l'estima envers les nostres coses, dels senyors Bernat Servera Ribes i Maria Pericàs Ferragut -tots dos amb avantpassats propietaris de son Miquelet- que avui es troba reunida aquesta documentació i també garantida la seva conservació.

L'arxiu consta de documents referits majoritàriament a son Miquelet i contrada, però hi consten també d'altres documents que van més enllà fins i tot de Pina i d'Algaida la qual cosa evidencia que els propietaris de l'esmentada possessió eren persones rellevants i per això la seva actuació era sovint requerida fora del seu territori habitual.

Els documents que formen l'arxiu són llibres o llibretes amb tapes de pergamí, el contingut dels quals en major part són anotacions d'haver pagat: fogatges, delmes, pensions, censals, etc. També testificacions, querelles, donacions, obres pies, pagaments, certificacions i d'altres. En papers esparsos hi ha també còpies de testaments, sermons, deixes, etc.

A l'arxiu no hi ha el tipus de documentació que els entesos dirien de primer ordre, motiu pel qual la probabilitat de deterioracions i pèrdues augmenta. També n'és un dels motius pel qual hem decidit d'integrar les transcripcions a la Viquipèdia.

Que els documents no siguin de primer ordre i que no diguin coses de gran interès no vol dir que no siguin valuosos i que no donin moltes dades, vegem-ne algunes informacions, explícites i implícites:

Tota la documentació és en català, per tant l'única llengua de relació oral i escrita durant tota aquella època. El castellà compareix cap al final del primer terç del segle XIX.

La majoria dels documents són redactats per gent que no exercia d'escrivent, la qual cosa significa que passaven directament de l'oral a l'escrit, sense fórmules ni frases fetes, això es nota sobretot a l'hora de grafiar noms propis.

Es nota una absència absoluta de la intervenció de l'Estat, ni cobrava ni pagava; en canvi hi són ben presents els senyors i l'Església.

Hi ha informació abundant sobre el sistema monetari, sobre els preus de lloguers i de talles, sobre mesures agràries, sobre oficis de l'època, sobre tractaments entre ells, sobre cerimònies, etc.

Quant a la informació de caire estrictament lingüístic s'hi veu:

l'existència d'alguna escola, acadèmia o particulars que ensenyaven almenys a grafiar les lletres i les nombroses abreviatures.
com al llarg dels anys van desapareixent alguns mots -forment, olim, ensisam, etc.
els nombrosos caràcters de lletra diferents corresponents a nombrosos interventors.
la inexistència de lletra femenina.
el valor dels malnoms, més perdurables que els llinatges.
les lletres que formaven l'abecedari.

Documents transcrits

Pàgines de transcripció