Discurs de D. Eusebi Güell y Bacigalupi (1885)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Portada Discurs de D. Eusebi Güell y Bacigalupi
Discursos pronunciats en lo dinar donat en lo restaurant Martín a la Comissió Catalana
Discurs de D. Valentí Almirall


Discurs de D. Eusebi Güell y Bacigalupi.

 Senyors: Si hi hagués en aquesta taula un lloch que fos l' últim, que no hi es, puig tots son iguals, aquest últim fora 'l meu, y m' hi sentiria verdaderament ditjós, sols per trobarme entre companys de mérit tan reconegut y units tots per l' amor mes pur y entusiasta per la terra que 'n ha vist naixer. Si en lloch d' ocupar l' últim me veyeu á cap de taula, á la generositat de la Comissió económica dech únicament aquesta distinció que de tot cor li agrahesch.

 En nom d' ella, y crec que al interpretar los sentiments que animan á la Comissió interpreto al mateix temps los de tots los aquí reunits, felicito coralment á las dignísimas personas que varen anar á Madrid per oferir á S. M. l' exemplar de la Memoria que tots coneixeu, per l' acert ab que han desempenyat tan importatn encárrech.
 Gracias á n' aquesta Comissió, Catalunya ha lograt arrivar al peu del Trono per dir allá ab veu clara y respetuosa quinas son sas queixas y quinas sas aspiracions, y ha pogut á la fi, després d' aixó, si no obrir del tot son cor á la esperansa d' un pervenir mes ditxós, sentir al menos minvar lo pes que li oprimia 'l pit, al rebre las paraulas de consol que S. M. tingué per ella, y que per conducte de la mateixa Comissió li han estat tramesas.
 Degut á una pila de causas que no es del cas enumerar, y que tots vosaltres coneixeu millor que jo; y degut principal ment á la sana llevor sembrada per nostres pares, y per tots nosaltres conreada ab fé y constancia; degut als hábits de travall creats per nostres majors y que nosaltres conservém pera transmetrels a nostres fills, Catalunya 's troba avuy rejovenida y agitada per una sava poderosa que fa esbategar son cor ab nova forsa; sent en sos polsos l' aletejar frenétich de la seva ánima que lluyta per pendre la volada, y la esperona 'l desitj de créixer y posarse al nivell dels pobles mes adelantats d' Europa. Aquestas aspiracions son no solsament respectables per lo llegltimas, sinó que son perfectament armónicas ab los interessos de las demés provincias, fins al punt, que jo crech que aquestas no poden prosperar mentres hi hagi obstacles que impedeixin la prosperitat de Catalunya.
 Desgraciadament fins ara en las esferas del gobern ha preponderat en general la idea de que 'ls interessos literaris, jurídichs y económichs de las diferentas provincias que forman la nació, son antagónichs, y que, com á consecuencia d' aquest antagonisme, es precís anarlos sacrificant los uns al altres pera arrivar per aquest medi á la uniformitat que dins l' ordre social y polítich equivaldria á la mort de las provincias, del mateix modo que entre 'ls homes sols s' hi arriva quan, estingida la vida, s' han convertit en pols.

 A n' aquestas ideas tan erróneas, á n' aquesta tendència verdaderament funesta y capás de destruir l' Estat mes fort, devem oposarhi los principis tan sábiament desenrotllats en la Memòria que alguns de nostres companys han redactada, y de qual aplicació resultaria 'l desenrotllo perfectament armónich dels interessos de totas las provincias de Espanya que es lo fi que deu proposarse qui vulgui la prosperitat de la meteixa.
 La veritat trova sempre en aquest mon obstacles que la privan per mes ó menos temps de manifestarse y aparéixer clara y resplandent enlluhernant á n' aquells que volian enfosquirla y apagarla; la justícia pot véures, á pesar de sas queixas y clamors, perseguida y afrontada, pero acaba per triunfar de sos perseguidors. No cal, donchs, desesperansarnos: si travallém ab fé y constáncia; si sempre sorts á la tentadora veu de las sírenas políticas, deixem tota mena de banderlas pera seguir sempre resolts l' estandart sant de la pátria; si som prudents y sabem refrenar tota impaciència, preferint esperar á que 'l fruyt caygui per sí mateix del arbre, un cop madur, en lloch de ferlo caure encara vert á cops de pedra; si aixís ho fem, la idea que aquí 'ns aplega germinará cada dia mes per las demés provincias que, al conéixerla, acabaran per proclamar lo mateix que proclamem nosaltres.
 Per damunt las onadas térbolas del mar sempre revolt de la política, s' alsa tranquila y permanent la magestuosa figura del poder Real. Catalunya ha parlat, ell la ha sentida y lí ha respost: y sí las memorables paraulas pronunciadas per S. M. fan que el país abrigui la confiansa de trobar en lo Rey un apoyo ferm y segur pera realisar las sevas aspiracions, que no son altras que alcansar la verdadera estabilitat en la conservació de son rich patrimoni de creencias, lleys y costums, tradicions y llengua, recorts y esperansas, de tot allò, en fi, que li dona fesomia, carácter y vida propia; aixís també 'l Rey, pera realisar los alts destins á que fa Providencia sens dubte 'l té cridat, trobará en aquestas forsas sólidas y permanents de cada provinciá un apoyo més fort y més segur que 'l que puguin oferirli 'ls partits politichs, inconstants como lo vent, ellugadissos com los onas, y com ellas també de curta y efímera existència.

 Y are, senyors, brindo per S. M. lo Rey don Alfons, estimantli y agrahintli, com á fill de Catalunya, la consoladora promesa d' ampararla y protegirla.
 Brindo per nostra amada Catalunya desitjantli un pervenir gloriós, y
 Brindo per la germanó y prosperitat de totas las regions españolas.