Discurs de Nelson Mandela en sortir de la presó
Amics, camarades i companys sud-africans.
Sigueu benvinguts en el nom de la pau, de la democràcia i de la llibertat per a tothom.
Estic aquí davant de tots vosaltres, no com un profeta, sino com l'humil servidor de vosaltres, el poble. Els vostres sacrificis incansables i heroics m'han possibilitat que avui estiguès aquí. Per això, deixo en les vostres mans la resta d'anys de la meva vida.
En aquest dia del meu alliberament, faig extensiu el meu agraïment més sincer i més càlid, als milions de compatriotes i a tots aquells qui des de tots els indrets del món han fet campanya de forma incansable per què fos alliberat.
Vull agrair especialment les gents de Ciutat del Cap, la ciutat que ha estat la meva llar durant tres dècades. Les vostres marxes massives i altres formes de lluita han estat una contínua font de força per a tots els presoners polítics.
Saludo al Congrès Nacional Africà. Ha satisfet amb escreix cadascuna de les nostres expectatives en el seu paper de líder de la gran marxa cap a la llibertat.
Saludo al nostre President, Comrade Oliver Tambo, per liderar el CNA fins i tot sota les circumstàncies més difícils.
Saludo les bases del CNA. Heu sacrificat cos i ànima per tal d'assolir la noble causa de la nostra lluita.
Saludo els combatents d'Unkhonto we Sizwe, com Solomon Mahlangu i Ashley Kriel, qui han pagat el màxim preu per la llibertat de tots els sud-africans.
Saludo el Partit Comunista de Sudàfrica per la seva genuïna contribució a la lluita per la democràcia. Heu sobreviscut quaranta anys de persecucions sense descans. Les generacions futures rememoraran els grans comunistes com Moses Kotane, Yusuf Dadoo, Bram Fischer i Moses Mabhida.
Saludo el secretari general Joe Slovo, un dels nostres millors patriotes. Ens complau saber que l'aliança entre nosaltres i el Partit roman tan forta com sempre ha estat.
Saludo el Front Democràtic Unit, el Comitè de Crisi d'Educació Nacional, el Congrès de Joventut Sud-africana, els Congressos Indígenes de Transvaal i de Natal, i el COSATU i moltes altres formacions del Moviment Democràtic Popular.
També saludo al Black Sash i a la Unió Nacional d'Estudiants Sud-africans. Copsem amb orgull que heu actuat de consciència de la Sudàfrica blanca. Vau sostenir la bandera de la llibertat ben alta fins i tot durant els dies més foscos de la història de la nostra lluita. La mobilització de les masses a gran escala en els darrers pocs anys és un dels factors clau que han portat a començar el capítol final de l'esmentada lluita.
Faig extensives les salutacions a la classe obrera del nostre país. La vostra força organitzada és l'orgull del nostre moviment. Sou encara la força més responsable en la lluita per tal d'aturar l'explotació i l'opressió.
Vull retre homenatge a les diferents comunitats religioses que han mantingut la campanya per la justícia quan se silenciava les organitzacions de les nostres gents.
Agraeixo els líders tradicionals del nostre país - molts de vosaltres camineu tot seguint les pases dels grans herois Hintsa i Sekhukune.
Reto homenatge també a l'interminable heroïsme del jovent, vosaltres, els joves lleons. Vosaltres, els joves lleons, heu empès la nostra lluita sencera.
Reto homenatge a les mares i a les vídues i a les germanes de la nostra nació. Sou els ferris fonaments de la lluita. L'apartheid us ha causat més danys que a cap altre persona.
En aquesta ocasió, agraím la comunitat mundial per la seva gran contribució a lluitar contra l'apartheid. Sense el seu recolçament la nostra lluita no hauria madurat. El sacrifici dels estats fronterers sempre serà recordat pels sud-africans.
Les meves salutacions serien incompletes sense expressar el meu profund agraïment per la força donada aquests llargs i solitaris anys a la presó, a la meva estimada esposa i a la meva estimada família. Estic convençut que el vostre patiment fou molt major que el meu.
Abans de continuar, voldria puntualitzar que la meva intenció de moment és de fer pocs comentaris. Ja farè un discurs més complet només després d'haver tingut l'oportunitat de consultar els meus camarades.
Avui dia, la majoria dels sud-africans, negres i blancs, reconeixen que l'apartheid no té futur. La nostra pròpia acció popular n'ha de posar fi per tal de construir la pau i la seguretat. La campanya popular de desafiament i altres accions de la nostra organització i de la nostra gent, només pot culminar en l'establiment de la democràcia. La destrucció causada per l'apartheid en el nostre subcontinent és incalculable. S'ha estripat la tela teixida per la vida familiar de milions de persones. Milions no tenen sostre ni tenen treball. La nostra economia resta en ruïnes y la nostra gent està embolicada en lluites polítiques. El nostre recurs contra els conflictes armats de 1960 basat en la formació de l'ala militar del CNA, Umkhonto we Sizwe, fou una acció purament defensiva contra la violència de l'apartheid. Els factors que necessitaven les batusses armades encara existeixen avui dia. No tenim cap altra opció més que continuar. Expressem l'esperança que aviat sigui creat un clima conduent a un acord, de forma que no hi haurà més necessitat de lluites armades.
Sóc un membre lleial i disciplinat del Congrès Nacional Africà. Per tant, estic totalment d'acord amb tots els seus objectius, estratègies i tàctiques.
Ara, i com sempre ha estat, la necessitat d'unir la gent del nostre país és una tasca important. Cap líder pot assumir per ell sol aquesta enorme tasca. Com a líders, és la nostra tasca assentar els nostres punts de vista abans que la nostra organització, i permetre decidir a les estructures democràtiques. En allò referent a la pràctica democràtica, em sento obligat a puntualitzar que el líder d'un moviment és una persona que ha estat escollida democràticament en el si d'una conferència nacional. Aquest és un principi que ha d'estar recolçat sense cap mena d'excepció.
Avui, vull dir-vos que les meves converses amb el govern han apuntat a la normalització de la situació política en el país. Encara no hem començat a discutir les demandes bàsiques. Voldria accentuar que de cap manera he entrat en negociacions sobre el futur del nostre país excepte per insistir en una reunió entre el CNA i el govern.
Mr. De Klerk ha anat més enllà que cap altre president nacionalista a l'hora de donar passes reals cap a la normalització de la situació. Tot i així, hi ha passes futures que calen ser donades abans de començar cap negociació sobre les demandes bàsiques de la nostra gent, tal com va quedar subratllat a la Declaració de Harare. Reitero la crida per, entre tots, acabar immediatament amb l'Estat d'Emergència i l'alliberament de tots, i no només alguns, presoners polítics. Només tal situació normalitzada, que permet una activitat política lliure, pot permetre'ns consultar la gent per tal d'obtenir un mandat.
La gent necessita ser consultada sobre qui negociarà, i sobre el contingut d'aquestes negociacions. Les negociacions no poden tenir lloc per sobre dels caps o a esquenes de la nostra gent. Creiem que el futur del nostre país només pot ser determinat per un cos que sigui escollit democràticament sobre una base no racial. Les negociacions sobre el desmantellament de l'apartheid hauran d'estar encaminades a l'aclaparadora demanda de la nostra gent per una Sudàfrica democràtica, no racial i unida. Hom ha de posar fi al monopoli del poder blanc, i caldrà una reestructuració fonamental del nostre sistema polític i econòmic per tal d'assegurar la superació de les desigualtats de l'apartheid i que la nostra societat sigui minuciosament democratitzada.
Cal afegir que Mr. De Klerk és un home d'integritat que és conscient del perill de no reconéixer les gestions d'una figura pública. Però com a organització, basem la nostra política i la nostra estratègia en la cruda realitat amb la que ens enfrontem. I aquesta realitat és que encara estem patint les polítiques del govern Nacionalista.
La nostra lluita ha assolit un moment decisiu. Fem una crida a la gent per què s'apoderi d'aquest moment i per què el procés cap a la democràcia sigui ràpid i ininterromput. Hem esperat massa per la nostra llibertat. No podem esperar més. Ara és el moment d'intensificar la lluita en tots els fronts. Relaxar els esforços ara seria un error que les generacions futures no perdonarien. La visió de la llibertat resorgint per l'horitzó hauria d'encoratjar-nos per tal de redoblar els nostres esforços.
Només amb l'acció massiva disciplinada podrem assegurar la nostra victòria. Fem una crida als nostres compatriotes blancs per què s'hi uneixin a la remodelació d'una nova Sudàfrica. El moviment de la llibertat és també la vostra casa política. Fem una crida a la comunitat internacional per què continuï la campanya per aïllar el règim de l'apartheid. Pujar les sancions ara faria aumentar el risc d'abortar el procés encaminat a l'eradicació completa de l'apartheid.
La nostra marxa cap a la llibertat és irreversible. No hem de permetre que la por ens barri el pas. L'únic camí cap a la pau i l'harmonia racial és el sufragi universal en un sistema de votació comú en una Sudàfrica unida, democràtica i no racial.
Per concloure voldria citar les meves pròpies paraules del judici de 1964. Són certes avui tal com ho foren llavors:
"He lluitat contra la dominació blanca i he lluitat contra la dominació negra. He anhelat l'ideal d'una societat democràtica i lliure en la qual totes les persones visquin plegades i en harmonia i amb les mateixes oportunitats. És un ideal pel qual espero viure i el qual espero viure. I si cal, és un ideal pel qual estic preparat a morir."
