El marxant de Venècia/Acte cinquè
ACTE CINQUÈ
Belmont.—Avinguda de la casa de Pòrcia
(Entren Lorenzo i Jessica)
Clara és la lluna : en una nit així,
quan besa els arbres gentilment l'airet,
sense que ells facin remor ; en semblant nit
Troilus em penso escalà els murs de Troia,
glatint-li el cor envers les tendes gregues,
on Crèssida es trobava.
En semblant nit,
Tisbe petjà amb basarda el rou del vespre,
i en veure, ans que el lleó, només sa ombra,
fugí, plena d'esglai.
En semblant nit,
Dido, brandant sa mà un ramell de salze,
vora el mar blau a son amor signava
que a Cartago tornés.
En semblant nit,
collí Medea l'encisat herbatge
que enfortí el vell Eson.
En semblant nit,
al ric Jueu abandonà Jessica,
i amb son pròdig amant, des de Venècia
no parà fins Belmont.
En semblant nit,
jurà Lorenzo d'estimar-me força,
furtant-li el cor amb moltes prometences,
i cap no era vritat.
En semblant nit,
fent-se rebeca la gentil Jessica,
calumnià l'amant, i ell li'n féu gràcia.
La nit tota hi perdries si ens dexessin ;
mes ara, escolta : sento córre' un home.
Un amic.
Un amic? Quin amic? Son nom? Digueu-me'l.
Estèfano és mon nom, i vinc a dir-vos
que ma mestressa, abans no trenqui l'alba,
arribà a Belmont : va deturant-se
on troba santes creus, i s'hi agenolla,
demanant per sa boda jorns feliços.
Qui ve amb ella ?
Un ermità només, i sa minyona.
Digueu, si us plau : és retornat ja l'amo?
No, no ; ni ens n'ha donat ningú cap nova.
Entrem-nos-en, si et sembla bé, Jessica,
a enllestir la deguda cerimònia
per rebre la mestressa de la casa.
So-là, so-là ! ah ! oh ! So-là, so-là !
Solà, so-là ! On és mestre Lorenzo? On és mestre Lorenzo? On és?
No avalotis, home ! Aquí !
So-là! So-là! on? on?
Aquí!
Digues-li que és arribat un correu de nostramo, amb el corn ple de belles noves : l'amo arribarà ans de la matinada.
Cor meu, entrem, i el ben rebrem quan vingui.
Mes ben mirat, no cal : no ens cal entrar-hi.
Digueu, si us plau, Estèfano, als de casa,
que és prop ja la mestressa,
i traieu-me la música al defora.
Com s'adorm blanament el clar de lluna
al damunt d'aquest banc. Ens hi hem d'asseure,
i que els sons de la música penetrin
dins els nostres oïts : nit i silenci,
s'avenen amb les dolces harmonies.
Asseu-te ací, Jessica ; esguarda el sostre
del cel, com tot s'incrusta de patenes
d'or brillant ; no n'hi ha un de tots els globus
que tu veus, ni el més xic, que, fent sa via,
no canti com un àngel, acordant-se
per sempre al cor de querubins d'ulls tendres.
També tal harmonia
sent l'ànima immortal, més tant i mentre
aquesta pobra i llorda vestidura
la té reclosa, no podem oir-la.
(Als Músics.)
Desperteu a Diana amb algun himne ;
les passades més dolces feu que arribin
fins a nostra mestressa, i que a sa casa
es senti conduïda per la música.
Sentint música dolça, mai só alegre.
És que els teus esperits, tots ells escolten ;
car fixa't sols en un ramat silvestre,
o una colla de poltres sense arnesos,
que boten folls, renillen i esbufeguen,
perquè és llur sang de condició fogosa ;
mes si senten, d'atzar, una trompeta,
o l'oït els fereix un aire músic,
observaràs com tots, de cop s'aturen,
i els ulls feréstecs esdevenen moixos :
per ço el poeta imaginà que Orfeus
atreia els rius, els arbres i les pedres,
car no hi ha res tan dur, tan insensible,
ni ple de ràbia, que, amb el temps, no pugui
mudar naturalesa per la música.
L'home que no té música en son dintre,
ni el commou dels sons dolços l'harmonia,
és bo per trampes, fingiments i espolis :
son esperit té llei de nit pesanta,
i els seus amors són negres com l'Erebus :
no és de fiar tal home. Oïm la música.
Aquella llum que es veu, crema en ma sala.
Que lluny va la claror d'una candela !
Talment la bona acció en un món corrupte.
La candela no es veia amb clara lluna.
Així una glòria gran fon la més xica :
brilla tant com un rei el seu ministre,
mentres el rei no ve ; llavors sa pompa
es desfà tota sola, com riereta
que entra en el mar. Hi ha música ! Escoltem-la.
Aquests músics, senyora, són els vostres.
Res no és bo si en llevem les circumstàncies.
M'apar toquen més bé que no de dia.
Ve del silenci eixa virtut, senyora.
El corb canta suau tant com l'alosa,
si en som distrets ; i el rossinyol, em penso,
si de dia cantés, quan avaloten
les oques, que una fama no tindria,
millor que el reietó, d'ésser gran músic.
La saó assaona moltes coses,
per atènyer just preu i ésser perfectes.
Mes, dorm la lluna amb Eudimió : silenci !
no vol que la despertin.
Eixa veu,
o jo m'enganyo molt, o és la de Pòrcia.
M'ha conegut, com al cucut el cego,
per sa veu lletja.
Hem pregat per al bé dels marits nostres,
creient que els nostres precs prompte ens els tor-
[nin.
No han retornat?
Encara no, senyora : però és vingut un missatger suara, avisant llur retorn.</poem>
Entra, Nerissa,
i ordena-li al servei que mai no faci
esment de res de que hem estat absentes ;
ni vós, Lorenzo; tu tampoc, Jessica.
Vostre marit és prop ; són clarí sento.
No som xerraires : no temeu, senyora.
La claror d'aquest vespre és com malalta ;
fins sembla un xic més pàl·lida : és un dia,
com és el dia quan el sol s'oculta.
Un jorn com els antípodes tindríem,
si, en absència del sol, tu et pressentessis.
Faci jo llum, sense ésser jo lleugera ;
car lleugera muller fa pesat l'home,
i mai voldria ho fos, per mi, Bassanio :
mes, Déu per tots ! Senyor, ben vingut sigues.
Moltes mercès. A mon amic saluda.
Aquest és l'home, aquest és Antonio,
amb qui em sento lligat sense mesura.
Molt obligat amb ell deveu sentir-vos,
quan m'heu dit que, per vós, tant va obligar-se.
No més, del que ja só pagat a mida.
Sou ben vingut, Senyor, a casa nostra :
caldrà provar-ho amb fets més que amb paraules,
i per tan, suprimesc les cortesies.
Per l'alta lluna et jur que vas errada ;
a fe, l'he dat a un escrivent del jutge ;
torni's eunuc aquell que el té : ho voldria,
ja que ho prens, amor meu, amb tanta pena.
D'un cerclet d'or, d'una anelleta pobra
que ella em donà, i que duia eixa llegenda
per a tots els del món, com poesia
de gabinet : «Estima'm i no em' deixis».
I qui et parla de vàlua o de llegenda?
A mi tu em vas jurar, quan vaig donar-te'l,
que tu fins a la mort el portaries,
i que jauria amb tu a la teva tomba.
Si no per mi, per tes vehements promeses
et calgué més respecte, i conservar-lo.
Que l'has donat a l'escrivent del jutge?
No! bé ho sap Deu! mai durà pèl al rostre
l'escrivent qui el rebé.
Bé podrà dur-n'hi,
si arriba a viure fins a ser un home…
Prou, si una dona viu fins a ser home.
Per la mà et juro que l'he dat a un jove,
a una mena de noi, a un xicotet
no pas més alt que tu, escrivent del jutge,
un xerrairet que me'l volgué per paga,
i jo no em sentí amb cor per refusar-li.
No obrares bé ; jo t'ho he de dî amb franquesa
Despendre's galantment del primê obsequi
que ta muller va fer-te ; d'una cosa
sobre ton dit, amb jurament, cenyida,
i amb religió, sobre ta carn reblada !
A mon amor jo regalí un anell
fent-li jurar que mai se'n despendria ;
i ací el teniu : goso jurar per ell,
que ni el daria mai, ni fins despendre'l
voldria de son dit, per les riqueses
totes del món. En bona fe, Graciano,
que a ella has donat un greu motiu de pena ;
si a mi em passés n'esdevindria folla.
Més valdria tallar-me la mà esquerra,
jurant perdí l'anell en sa defensa.
Mon lord Bassanio son anell va dar-li
al Jutge, que el volgué, i que prou i massa
se'l mereixia ; i aquell noi, llavores,
que escriví força, el meu va demanar-me ;
ni l'amo ni el servent res més volgueren
que els dos anells.
Espòs, quin vas donar-li?
No espero fos el que de mi vas rebre.
Si unir pogués la falta a una mentida,
ho negaria ; mes, mon dit, veieu-lo,
no té l'anell al damunt seu ; n'és fora.
Com del vostre fals cor, la fe promesa.
Us dic, per Déu, que al llit no m'hi heu de veure,
com no vegi l'anell.
Ni jo en el vostre
fins que el meu torni a veure.
Pòrcia amada :
si sabessis a qui doní l'anell ;
si sabessis per què doní l'anell ;
si entenguessis per què doní l'anell,
i com per força jo doní l'anell,
quan res de mi acceptà, més que l'anell,
la vivor minvaria de ta pena.
Si la gràcia sabessis de l'anell,
i un xic el preu de qui et donà l'anell,
o el contingut d'honor que era en l'anell,
separat no t'hauries de l'anell.
Quin home hi ha de tan migrat judici,
que si bé us 'gués vingut de defensar-lo
amb termes de bon zel, gosés, altívol,
voler ço que portàveu com relíquia ?
Nerissa ja em palesa el que he de creure'n ;
que em mori si l'anell no té una dona.
Per mon honor, per ma salut, senyora,
que cap dona no el té, sinó un amable
doctor, que em refusà tres mil ducats
i em demanà l'anell, i vaig negar-li
i vaig sofrir que se n'anés, dolent-se'n,
aquell qui va salvar la pròpia vida
del car amic. Com dir-t'ho, cara meva?
Forçat jo vaig sentir-me de trametre-li ;
la vergonya em prengué i la cortesia ;
l'honor no em consentí tanta sutzura
d'ingratitud. Perdona'm dolça esposa ;
per les llums santes de la nit, et juro
que, essent-hi tu, t'hauries vist pregant-me
de dar l'anell a aquell doctor tan digne.
Que eix Doctor mai no es trobi prop de casa :
puix ell la joia té que tant estimo,
i que, per mi, jurares servar sempre,
jo esdevindré tan lliberal com fóreu ;
no he de negar-li res d'açò que tingui,
ni el llit de mon marit, ni jo mateixa.
Prou bé el coneixeré, ja en só segura.
No dormis ni una nit fora de casa,
vigila'm com un Argos ; si no ho fessis,
si és cas que em deixis sola, bé, jo et juro,
per mon honor, que és propi meu, encara,
que aquell doctor serà ma companyia.
Jo l'escrivent ; per tant, sigues ben caute,
si deixes que jo sola em protegeixi.
Bé, fes-ho ; mes llavores, si l'atrapo,
li malmetré a l'escriventet la ploma.
Jo só la trista causa d'aquests reptes.
No us apeneu, senyor, ben vingut sempre.
Perdona, Pòrcia, ma obligada falta ;
i, sentint-ho els amics que ací m'escolten,
et juro, fins pels teus dos ulls formosos,
en què jo em miro…
Ho heu sentit ? Fixeu's-hi !
A dins dels meus dos ulls, ell s'hi veu doble ;
un a cada ull : jurar per dos mateixos
és jurament de crèdit !
Res, escolta'm :
perdona eix erro i de tot cor et juro
no rompre mai el jurament que et faci.
Un cop risquí mon cos, per sa fortuna ;
sens aquell qui volgué vostra tumbaga,
fóra perdut ; de nou goso respondre,
—l'ànima per fermança,—de que el vostre
marit, mai més, romprà els seus vots, sabent-ho.
Puix vós en responeu, doneu-li aquesta,
i que cuidi servar-la més que l'altra.
Jura servar aquest anell, Bassanio.
Déu meu ! És el mateix que doní al Jutge !
D'ell el tenia : marit meu, perdona'm ;
per l'anell, el Doctor ha estat mon hoste.
I perdona'm a mi, gentil Graciano ;
car aquell xicotet, servent del jutge,
per l'anell passà amb mi la nit darrera.
Això sembla arreglar les carreteres
en estiu, quan les vies són prou bones.
Si serem ja embanyats sense saber-ho !
No parlis tan groller. Tots sou en pasme :
pren eixa lletra i a ton pler llegeix-la :
de Pàdua ha vingut, és de Belario.
Aquí veuràs que Pòrcia, fou el jutge,
i l'escrivent, Nerissa : ací, Lorenzo
podrà testificar que vaig anar-me'n
així que vau partir, i que fa poca
estona que hem tornat : ni he entrat a casa.
Antonio, ben vingut ; tinc en dipòsit
millors noves que vós del que esperàveu :
obriu prompte eixa lletra ; heu de trobar-hi
que tres vaixells dels vostres, d'improvís,
són arribats a port amb rica càrrega :
no us diré per quin joc de circumstàncies
m'he fet amb eixa lletra.
Resto mut !
Doncs, eres el Doctor i no et vaig conèixer?
Doncs eres l'escrivent que ha d'enflocar-me?
Bé ; l'escrivent que mai pensarà fer-ho,
si no és que visqui, fins a ser un home
Bell Doctor : tu seràs ma companyia,
i quan m'absenti, pots dormî amb ma esposa.
Senyora : m'heu tornat vida i queviures ;
car trobo ací per cert, que mes galeres
són entrades a port sens cap sinistre.
I ara, Lorenzo, què? Mon escrivent
també per tu té alguna cosa bona.
I us la daré, sense cobrâ honoraris :
és per vós i Jessica, un formal acte
de donació, que el vell jueu atorga,
de tots els béns que deixi quan es mori.
Belles dames : vesseu mannà, en la vida
de la gent que té fam.
Ja quasi és dia,
i, en só segura, no us sentiu encara
prou satisfets d'aquestes avinences.
Entrem-se'n ja, i podreu interrogar-nos,
i a tot, amb lleialtat rebreu resposta.
Siga així ; i el primê interrogatori
que faré, amb jurament, a ma Nerissa,
és si vol esperar la nit propera,
o anar-se'n ara al llit, a dues hores
de l'alba encara ; però ni que el dia
fos ja vingut, voldria que fos vespre,
per a colgar-me amb l'escrivent del Jutge.
Mentre visqui, res temo ni ningú,
si l'anell de Nerissa el tinc segur.
| 1 | J. Pons i Massaveu: «L'Auca de la Pepa>. |
| 2 | J. Roig i Raventós: «Argelaga florida». |
| 3 | J. M. de Sagarra: «Paulina Buxareu». |
| 4 | C. Planas i Font: «En Pere i altres contes». |
| 5 | J. Morató i Grau: «Arran del cingle». |
| 6-11 | Mossèn Llorenç Riber: «Els Sants de Catalunya», sis volums. |
| 12 | R. Casellas: «Llibre d'Històries». |
| 13-14 | J. Ruyra: «Pinya de Rosa», dos volums. |
| 15 | G. Maura: «Aigoforts». |
| 16 | Víctor Català: «La Mare-Balena». |
| 17 | P. Bertrana: «Els Herois». |
| 18 | «Llegendari català en vers», triat per C. Riba. |
| 19-20 | «Un Tros de Paper», triat per C. Riba (dos volums). |
| 21 | Marquès de Camps: «Cortal Marí». |
| 22 | Marian Vayreda: «La Punyalada». |
| 23 | J. Roig i Raventós: «Animes atuïdes». |
| 24 | J. Massó Torrents: «Croquis pirenencs». |
| 25 | Narcís Oller: «Traduccions». |
| 26 | Santiago Rusiñol: «Proses Triades». |
| 27-28 | Marian Vayreda: «Sang Nova», dos volums. |
| 29 | J. Masó Ventós: «La Germana». |
| 30 | Josep Carner: «La creació d'Eva i altres contes». |
| 31 | J. Mª de Sagarra: «Poemes i Cançons». |
| 32 | J. Μ.ª López Picó: «Lleures barcelonins» (Vol. 54 de la Literària). |
| 33 | F. Pelat Briz: «La Panolla» (Vol. 55 de la Literària). |
| 34 | Valeri Serra: «Aplec de rondalles» (Vol. 57 de la Literària). |
| 35 | Alfons Maseras: «Setze contes» (Vol. 59 de la Literària). |
| 36 | Josep Lleonart: «El camí errat». |
VOLUMS PUBLICATS
| 1-2 | Virgili: «Eneida», trad. de Mossèn Llorenç Riber (dos volums). |
| 3 | Dickens : «Una cançó nadalenca», trad. de Josep Carner. |
| 4 | Mark Twain: «L'elefant blanc robat», trad. de J. Carner. |
| 5 | Andersen : «Contes», trad. per J. d'Albaflor, il·lustració de Torné Esquius. |
| 6 | Mark Twain: «Les aventures de Tom Sawyer», traducció de Josep Carner. |
| 7 | Edgar A. Poe : «Els assassinats del carrer Morgue», traducció de C. Riba. |
| 8 | Shakespeare : «Coriolà», traducció de Magí Morera i Galícia. |
| 9 | Goethe: «Herman i Dorotea», trad. de J. Lleonart. |
| 10 | Carles Soldevila: «L'abrandament», novel·la. |
| 11 | George Elliot: «Silas Marner», trad. de J. Carner. |
| 12 | Erckmann Chatrian : «L'amic Fritz», trad. de J. Sitjar. |
| 13 | Molière: «El Burgès Gentilhome», trad. de J. Carner. |
| 14 | Selma Lagerlöf: «Els Ingmarsson», trad. de J. Sitjar. |
| 15 | Grimm : «Contes d'infants i de la llar», vol. I., traducció de Carles Riba. |
| 16 | J.Ruyra: «La Parada». |
| 17-18 | Arnold Bennett: «El Preu de l'amor» (dos volums), traducció de J. d'Albaflor. |
| 19 | C. Villiers de l'Isle Adam: «Contes Cruels», traducció de J. Folguera i J. Carner. |
| 20-21-22 | Homer: «Odissea», trad. de Carles Riba, volum primer. — Cants I—VIII; volum segon. — Cants IX-XVI; volum tercer. — Cants XVII-XXIV. |
| 23 | Goldsmith : «El Vicari de Wakefield», traducció de J. Farran i Mayoral. |
| 24 | Erckmann-Chatrian : « El Tresor del vell cavaller», traducció de Joan Sitjar. |
| 25 | Shakespeare: «Hàmlet», trad. de M. Morera i Galícia. |
| 26 | Plutarc: «Vides d'Alexandre i de Cèsar», traducció de C. Riba. |
| 27 | A. de Musset: «Margot», traducció de J. d'Albaflor. |
| 28-29-30 | Arnold Bennett: «Aquests Dos» (tres volums), traducció de J. d'Albaflor. |
| 31 | Llorenç Riber: «Els camins del Paradís perdut». |
| 32 | Jerome Κ. Jerome: «Tres anglesos s'esbargeixen», traducció de Ε. M. Ferrando i J. M. Mustieles. |
| 33 | Goethe: «Goetz de Berlichingen», traducció de Manuel Raventós. |
| 34 | J. M. López Picó: «De les mil i una nits». |
| 35 | Rudyard Kipling: «El Llibre de la Jungla», traducció de M. Manent. Volum I. |
| 36 | Sófocles: «Antígona-Electra», traducció de C. Riba. |
| 37 | Sal·lusti: «La Conjuració de Catilina», traducció de Mossèn Llorenç Riber. |
| 38 | Grimm: «Contes d'infants i de la llar», vol. II, traducció de Carles Riba. |
| 39 | N. Gogol: «L'Inspector», traducció de C. Riba. |
| 40 | E. Scribe: «L'art de Conspirar», trad. de J. Ruyra. |
| 41 | Jerome Κ. Jerome: «Tres homes dins una barca (sense comptar-hi el gos)», trad. de J. M. Mustieles. |
| 42 | Joseph Bédier: «El Romanç de Tristany i Isolda», traducció de Damià Pujol. |
| 43 | Bernardin de Saint Pierre: «Pau i Virgínia», traducció d' Albert Cavestany. |
| 44 | La Fontaine: «Faules», traducció de Josep Carner. |
| 45 | Molière: «El Malalt Imaginari», trad. de J. Carner. |
| 46 | Enric de Kleist: «Miquel Kohlhaas», traducció de E. M. Ferrando. |
| 47 | Louis Bertrand: «La Infantessa», dos volums, traducció de Joaquim Pellicena. |
| 48 | A. S. Puixkin: «El Bandoler Romàntic», traducció del rus, per Robert Slaby. |
| 49-50 | Xenofont: «Els deu mil» (dos volums), traducció de C. Riba. |
| 51-52 | Walter Scott: «El Talismà» (dos volums), traducció de Carles Capdevila. |
| 53 | E. Sienkiewtiz: «Endebades», tr. de Josep Μ.ª Girona. |
| 54 | J. M.ª López Picó: «Lleures barcelonins». |
| 55 | Francesc P. Briz: «La panolla». Tria de E. Vallés. |
| 56 | A. S. Puixkin: «La filla del capità», trad. de Robert J. Slaby. |
| 57 | Valeri Serra: «Aplec de rondalles». |
| 58 | E. Sienkiewicz: «Bàrtek el vencedor i altres contes», traducció de Carles Riba. |
| 59 | Alfons Maseras: «Setze contes». |
| 60 | Pierre Benoît: «El pas dels gegants», trad. de Joan Arús. |
| (Fusió de les dues Biblioteques, Literària i Catalana) | |
| 61 | Prudenci Bertrana: «El meu amic Pellini». |
| 62 | Shakespeare: «Romeu i Julieta», traducció en vers, de Magí Morera i Galicia. |
| 63 | Mme. de Lafayette : «La princesa de Clèves», traducció de Rafel Marquina. |
| 64 | Jonhatan Swift: «Viatges de Gulliver», traducció directa de l'anglès, per J. Farrun i Mayoral. |
| 65 | Jacint Verdaguer: «Poesies», selecció de Carles Riba. |
| 66 | Rudyard Kipling: «El Llibre de la Jungla» (volum II), traducció per Marià Manent. |
| 67-68 | Alexandre Manzoni: «Els promesos» (volums I i II), traducció de Maria Antònia Salvà. |
| 69 | M. Costa i Llobera: «Liriques». Tria de J. Estelrich i J. M. Capdevila. |
| 70 | J. Roig i Raventós: «L'ermità Maurici». |
| 71 | A. Daudet: «Lletres del meu molí», traducció de Ll. Bertran C. Soldevila. |
| 72 | Alexandre Plana: «A l'ombra de Santa Maria del Mar». |
| 73 74 | B. Nemcova: «L'Àvia». Traducció de Rodolf J. Slaby (dos volums). |
| 75 | A. Manzoni: «Els Promesos». III volum. Traducció de Maria Antònia Salvà. |
| 76 | Ll. Bertrand: «L'Infantessa». II volum. Traducció de Joaquim Pellicena. |
| 77 | Josep Carner: «La inútil ofrena». |
| 78 | Shakespeare: «El Marxant de Venècia». Trad. de M. Morera i Galicia. |