El marxant de Venècia/Acte quart

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


ACTE QUART


ESCENA I

Venècia.—Un Tribunal de Justícia

(Entren : El Dux, Els Magnífics, Antonio, Bassanio, Graciano, Salarino, Salanio i altres)


dux

Què? Ja és aquí Antonio?

antonio

Disposat pel que mani vostra Gràcia.

dux

Per vós ho sento : us caldrà respondre
a un contrari de roca, un bèstia-fera,
incapaç de pietat, buit, fins no tindré
ni dracma de clemència.

antonio

 Vostra Gràcia
m'han dit s'ha pres gran pena a fer menys dura
la rigor de son clam ; més, puix s'obstina,
i no hi cap mitjà legal que em tregui
de l'abast del seu odi, jo li oposo
ma paciència a sa fúria, i fort em sento
per a sofrir, amb ànima tranquila,
la tirania i ràbia de la seva.

dux

Cerqui un el jueu, i que es presenti.

salarino

A la porta és a punt : senyor, ell entra.

(Entra Shylok)
dux

Feu lloc, i que el puguem veure de cara.
Shylok : pensa tothom — i també ho penso —
que sols tindrà aqueix caire ta malícia
fins a l'últim moment ; i llavors, creuen
voldràs mostrar remordiment i gràcia,
tan grans com és ta crueltat visible ;
i que, en lloc d'exigir — com fas — la pena,
—una lliura de carn d'eix marxant pobre—
no sols deixaràs perdre la penyora,
sinó que pres d'amor i gràcia humana,
faràs perdó de la meitat del deute,
girant els ulls pietosos a les pèrdues

que en munió li han caigut sobre l'esquena,
i que a un reial marxant aixafarien,
arrencant son estat les condolences
dels cors de pedra-foc, dels pits de bronze
dels Turcs i Tàrtars obstinats, que ignoren
l'ofici de les tendres cortesies.
Dona'ns, Jueu, una. gentil resposta.

shylok

Ja coneix vostra Gràcia el que demano,
i he jurat per el nostre sant dissabte,
que obtindré el que se'm deu i la penyora,
que en l'acte consten : si ho neguéssiu, cauen
l'estatut i franquícies de la Vila.
Tots em direu per què a mi més m'agrada
de rebre una pesada de carronya,
que no tres mil ducats ; no us vull respondre :
sols dic que em ve d'humor : val per resposta?
Si una rata em pertorba a casa meva,
què us fa si em ve de gust gastâ en metzines
tres mil ducats? No us he respost encara?
Hi ha gent a qui desplau de veure a taula
morrobadant el porc que li serveixen ;
altres, en veure un gat, es tornen bojos,
i si el sac de gemecs el nas els grata,
alguns no es poden retenir l'orina,
car el sentit, que del voler és l'amo,
ho condueix segons el que li agrada
o li repugna. Anem a la resposta :
tal com no ho justifica amb raó ferma,

el que no pot sofrî el porc que badalla ;
ni aquell, l'inofensiu gat que és tan útil ;
ni el sac de gemecs 1*altre, que per força
s'ha de lliurar a una vergonya certa,
com és ofendre, amb ofensa pròpia ;
tampoc sé dar raó, ni vull donar-ne,
més que l'odi arrelat, la repúgnància
que sento per Antonio, em fan sostindre
eix plet costós contra ell. He dat resposta?

bassanio

Aquesta no és resposta, home insensible,
que el procedir en ton mal cor excusi.

shylok

No tinc obligació de que t'agradi.

bassanio

Maten els homes tot ço que no estimen ?

shylok

Odia algú ço que ell no mataria?

bassanio

Cada agravi, al principi, no és un odi.

shylok

La serp voldries que et fiblés dues voltes ?

antonio

Bassanio, per favor ! Pensa amb qui parles :
tant és que ara te'n vagis a la riba

i al mar creixent li preguis que no munti ;
tant és que al llop preguntis per quin mòbil
ha fet belar per son anyell l'ovella ;
tant és prohibir als pins de la muntanya
que agitin llurs cimalls, ni remoregin,
quan els hostes del cel els acaronen ;
tant és que vulguis fer quelcom duríssim
com voler vèncer,—hi ha major duresa?—
son cor jueu : doncs bé : jo vos ho prego :
no li oferiu res més, no gasteu passos,
i amb plena coneixença, deu-me prompte
sentència a mi, i a ell el que desitja.

bassanio

Pels teus tres mil ducats, jo sis te'n dono.

shylok

Si de cada un d'eixos sis mil ducats
en fas sis parts, sent un ducat cada una,
no te'ls pendré : vull que es compleixi el pacte.

dux

Com esperes perdó, si no perdones?

shylok

Quin judici he de témer si amb llei obro?
Hi ha entre vosaltres qui té esclaus, per compra,
que com ases, o gossos o bé mules,
ocupen en servils i baixes feines,
per ço que els heu comprat: voleu que us digui

que els deixeu ésser lliures, i caseu-los
amb qui hagi d'heretar-vos ? Per què suen
sots tant de pes? Doneu-los llits tan flonjos
com; són els vostres, i els bons plats frueixin
que al paladâ us són grats ? I em respondreu :
«Són nostres els esclaus». És ma resposta :
eixa lliura de carn que ara demano,
l'he comprat cara i la tindré, que és meva ;
si em la neguen, ja no hi ha lleis, i perden
els decrets de Venècia tota força.
Vull justícia! Digeu-me : voldreu fer-me'n?

dux

Tinc el dret de suspendre aquest judici
si Belario, un doctor de molta ciència,
a qui he cridat per escatir la causa,
no es presenta aquí, avui.

salarino

 
 Senyor, hi ha a fora
un missatger, just arribat de Pàdua,
amb lletres del Doctor.

dux

Crideu el missatger ; deu-me les lletres

bassanio

Anima't força, Antonio, fes coratge !
el Jueu m'ho tindrà tot, carn, sang i ossos,
abans que un res de sang per mi se't perdi

antonio

Jo só el moltó malalt de la ramada,
bo per la mort : la més corcada fruita,
cau primê a terra; doncs, deixeu-me caure!
No deus de captenir-te més, Bassanio,
que de viure i d'escriure'm l'epitafi.
(Entra Nerissa, vestida d'escrivent d'advocat)

dux

De la part de Belario véns de Pàdua?

nerissa

Sí, monsenyor. Belario vos saluda.

(Lluira una lletra)
bassanio

Per què amb tanta de pressa esmoles l'eina?

shylok

Per treure a aqueix fallit el que em pertoca.

graciano

No en la sola, en ton cor, jueu feréstec,
afines ton coltell, car no hi arriba,
no, cap metall, ni la destral tallanta
del botxí, a la meitat de l'agudesa
de ta rancúnia. No hi ha prec que et mogui?

shylok
No, cap ; per molt d'ingeni amb què me'l facis.
graciano

Damnat et vegis, gos inexhorable,
i acusi's la justícia de que visquis.
Per tu, sento la fe que se m'inclina
a creure, com Pitàgoras, que l'ànima
d'un animal es pot infondre sola
al cos d'un home : ton esprit feréstec
visqué en un llop penjat per homicidi,
que l'ànima lliurà des del patíbul ;
i, encar tu al ventre de ta impia mare,
es va infondre dins tu, car tos desitjós
són llopins, famolencs i sanguinaris.

shylok

Si el segell no pots raure en ma escriptura,
sols al pulmó et fas mal amb tant com crides ;
reprèn ton seny, bon jove, o has de veure't
perdut sense remei ; jo vull justícia.

dux

La lletra de Belario em recomana
a un doctor jove i de molt d'estudi.
On és ?

nerissa

Es prop d'aquí, bo i esperant conèixer
vostra resposta i si el voleu admetre.

dux

De tot cor. Tres o quatre de vosaltres,
aneu, i conduïu-lo amb cortesia.
Entretant, escolteu què diu Belario.

escribent

 «Vostra Gràcia sabrà que he rebut la vostra lletra trobant-me molt malalt ; però en arribar el vostre missatger, era en amable visita amb un jove Doctor de Roma, que es diu Baltazar. Vaig assabentar-lo de la qüestió en litigi entre el Jueu i el marxant Antonio : consultàrem plegats alguns llibres ; li he donat mon dictamen, que millorat amb sa ciència—la profunditat de la qual no puc prou elogiar—rebreu amb ell, a qui he importunat perquè compleixi per mi, el requeriment de vostra Gràcia. Desitjo que sa manca d'anys no sigui motiu que li manqui respectuosa admiració ; car mai no he conegut un cos tant de jove, amb un cap tant de vell. El lliuro a la vostra graciosa acceptació, segur que, el judici publicarà millor son elogi.»

dux

Ja heu sentit el que diu l'entès Belario
i qui ara entra, és el Doctor, suposo.


(Entra Pòrcia, vestida de Doctor en Lleis)

Deu-me la mà. Us tramet el vell Belario?

pòrcia

Sí, monseyor.

dux

 Molt ben vingut ; seieu-vos.
Coneixeu ja ben bé les circumstàncies
de la qüestió present en què hem d'entendre?

porcia

Sóc informat a fons d'aquesta causa.
Qui és aquí el marxant ? Qui és el Jueu ?

dux

Teniu davant, Antonio i el vell Shylok.

pòrcia

És Shylok vostre nom ?

shylok

 Mon nom és Shylok.

pòrcia

La demanda que féu és prou estranya ;
però amb tals lleis com les que té Venècia,
no se us pot impedir de prosseguir-la.

(A Antonio)

Sou vós qui es troba a sa mercè, no és cert ?

antonio

Sí, segons diu…

pòrcia

 Reconeixeu el pacte?

antonio

Sí.

pòrcia
 Llavors que el Jueu tingui clemència.
shylok

Per quina obligació n'he de tenir? Digueu-m'ho.

pòrcia

La clemència no és pas cosa exigible.
Flueix, com plou del cel la gentil pluja
damunt del món : dos cops és beneïda,
beneeix qui la rep i qui l'esmerça,
i és gran entre el més gran. Més escaienta
als monarques els és; que sa corona :
del poder terrenal son ceptre és símbol,
signe de majestat i de respecte,
d'on pervé la temor, la pô als monarques ;
mes la clemència mana sobre el ceptre ;
en el cor dels monarques s'entronitza,
de Déu mateix és gràcia, i les potències
terrenals com a poders es mostren,
si amb clemència assaona la justícia.
Oi bé, Jueu : enc que el que tu demanes
no és només que justícia, considera
que amb justícia tan sols, cap de nosaltres
es pot salvar : preguem a Déu clemència,
i el prec mateix ha d'ensenyar-nos d'ésser
clements de fets.—Si així he parlat fins ara,
ha estat perquè temperis la justícia
de ta demanda, mes si vols seguir-la,
aquesta Cort severa de Venècia
sentenciarà contra el marxant.

shylok

 …Que caiguin
mos fets sobre mon cap ! Per llei demano
la pena i el que marca ma escriptura.

pòrcia

No té dinê el marxant per pagâ el deute ?

bassanio

Sí : i a la Cort, per ell el diposito.
Si vol, el doblo, i si no és prou, m'obligo
a pagar-li eixa suma deu vegades
i amb mans i cap i cor la hi asseguro.
Si no n'hi ha prou, encara, es farà veure
que la maldat ajup a l'honradesa ;
i jo us ho prego : almenys una vegada,
torci la llei l'autoritat del jutge :
amb un xic dany, féu una gran justícia
i atuïu el valor a eix cruel dimoni.

pòrcia

No s'ha de fer. No hi ha podê a Venècia
que pugui rompre lleis reconegudes :
fóra això un precedent que es retrauria
i molts d'errors, amb el mateix exemple
dins l'Estat entrarien. No pot ésser.

shylok

Un Daniel ! Un Daniel, és el que parla.
O jove, i savi jutge, com t'honoro !

pòrcia

Us prego em deixeu veure l'escriptura.

shylok

Aquí és, teniu, Doctor reverendíssim.

pòrcia

Se t'ha ofert triplicar ton diner, Shylok.

shylok

Ho he jurat ! Ho he jurat ! I el cel m'escolta !
Em posaré un perjuri sobre l'ànima?
Ni per Venècia ! No.

pòrcia

 Vençut el terme
ja té dret el Jueu a la penyora
d'una lliura de carn, per ell tallada,
prop del cor del marxant. Sigues benigne :
pren el triple del deute, i dó'm llicència
que esqueixi l'escriptura.

shylok

 …Que se'm pagui
a sa tenor. Sembleu un jutge digne ;
coneixeu bé la llei, i en exposar-la
ho heu demostrat a fons ; doncs jo us conjuro
per la llei, de la qual sou gran columna,
que sentencieu : i juro amb tota l'ànima,
que no tindrà poder cap llengua d'home
per a torce'm. Reclamo ma escriptura.

antonio

Amb tot mon cor al Tribunal suplico
doni sentència.

pòrcia

…Bé ; doncs és aquesta :
mostreu el pit, i al seu coltell lliureu-vos.

shylok

O noble jutge ! O magnífic jove !

pòrcia

Car l'intent de la llei i el seu propòsit
plenament es concorden amb la pena
que apareix ja deguda, segons l'acte.

shylok

Cert és ! Cert és ! O savi i recte jutge !
Com ets de més edat de ço que sembles !

pòrcia

Nueu's de pit.

shylok

…«Son pit» així diu l'acte;
no és cert gran jutge? i «ben a prop del cor»
són els mots propis.

pòrcia

Cert : hi ha aquí balances
per a pesar la carn?

shylok

…Les tinc ja llestes.

pòrcia

Tingues a punt un cirurgià a ton càrrec
que tanqui les ferides i no es mori
dessagnat.

shylok

…I això ho diu l'escriptura?

pòrcia

No ho diu ; però què hi fa ? No t'escauria
mot bé que, almenys per caritat, ho fessis?

shylok

No ho sé trobar : això no hi és a l'acte.

pòrcia

I vós marxant, no teniu res a dir-hi?

antonio

Molt poc ; só ben armat i em sento amb força.
Dona'm la mà, i que ho passis bé, Bassanio !
No et peni que, per tu, caigut em vegis ;
car se'm mostra més bona la Fortuna
del que té per costum : bo i permet sempre
que el ruinat sobrevisqui a sa riquesa,
perquè vegi amb ull fosc i front rugosa,
un temps de pobre : del pausat martiri
de tanta de misèria, me'n deslliura.
Fes-me present a ta honorable esposa :

conta-li el terme del procés d'Antonio,
ma bella mort, com t'he estimat i en ésser,
fet i dit tot, llavores que judiqui
si algun cop no tingué un amic Bassanio.
Tu, no et condolguis que l'hauràs de perdre,
i ell no es condol de satisfer ton deute ;
car si talla el Jueu prou fort en dintre,
en un moment el pagaré sens pena.

bassanio

Antonio, m'he casat amb una esposa
que estimo per damunt del mateix viure ;
doncs, ma vida, ma esposa i tot el món,
per mi no valen ço que val ta vida :
tot ho perdria, sí, en sacrifici,
davant eix Llucifer, per deslliurar-te.

pòrcia

Vostra esposa us daria flaques gràcies
si, essent aquí, us hagués sentit l'oferta.

graciano

Tinc una esposa, a la qual jur que estimo ;
i al cel sigués, si algun poder guanyava
que commogués aquest Jueu ferotge.

nerissa

Bé està que ho demaneu a espatlles d'ella :
el vot podria trasbalsâ-us la casa.

shylok

Quins esposos cristians ! Tinc una filla :
d'un de l'estoc de Barrabàs l'esposa,
abans que d'un cristià, voldria veure-la.
Perdem temps ; que es compleixi la sentència.

pòrcia

D'aquest marxant aquí present, és teva
una lliura de carn ; te la condona
la llei, i el tribunal te l'adjudica.

shylok

O jutge justicier !

pòrcia

I és de la carn del pit d'on li has de treure.

shylok

Quin jutge ! Això és sentència ! Anem, prepara't !

pòrcia

Detura't un moment ; hi ha una altra cosa.
Atén bé, que no et dóna aquest contracte
ni un res de sang : els mots precisos, diuen :
«una lliura de carn» ; doncs pren la lliura
de carn que t'adjudica l'escriptura ;
mes si en tallar-la vesses una gota
de sang cristiana, tos cabals i terres,
segons llei de Venècia, se't confisquen
a favor de Venècia.

graciano

 Quin gran jutge !
Eh, Jueu? Quin jutge savi!

shylok

I ho diu la llei ?

pòrcia

 En podrás veure el texte :
tu demanes justícia ; doncs no ho dubtis :
tindràs justícia, més del que desitges.

graciano

O jutge savi! Eh, jueu? Quin jutge!

shylok

Essent així, l'oferiment accepto :
pendré el triple del deute, i que se'n vagi
lliure el cristià.

bassanio

 Ja tinc aquí la suma.

pòrcia

Poc a poc ! El jueu la tindrà tota
la justícia : calmeu's, no tingueu ànsia.
El jueu, sols pot rebre la penyora.

graciano

O jueu, quin gran jutge ! és tot un savi !

pòrcia

Posa't, doncs, a tallar. De sang no en vessis :
no tallis més ni menys : la lliura justa ;
si més o menys en talles, d'una lliura,
tan sols que la pesada pugi o baixi

la vigèsima part d'un mal escrúpol,
què dic? com es decanti la balança
només el gruix d'un pèl, caldrà que moris
i tot quan posseeixis se't confisqui.

graciano

Es un Daniel ! És un Daniel ! No et sembla ?
Ara, Jueu incrèdul, ja ets a sota.

pòrcia

Per què no et mous, jueu? Pren la penyora.

shylok

Que em torni el préstec i deixeu anar-me'n.

bassanio

El tinc a punt per a donar-te'l, pren-lo.

pòrcia

Davant la Cort ha refusat l'oferta :
només rebrà justícia i sa escriptura.

graciano

Un Daniel ! torno a dir, un Daniel ! Gràcies
Jueu, per ensenyar-me eixa paraula !

shylok

No cobraré ni solament el préstec ?

pòrcia

No cobraràs res més que la penyora.
Jueu, si és que t'arrisques a cobrar-la.

shylok

Allavors que el diable se la'n dugui ;
no afegeixo res més.

pòrcia

 Jueu, espera't ;
que la llei et comprèn molt més encara.
A les lleis de Venècia es preceptua,
que si d'un estranger es prova que hagi
directament o per mitjà indirecte,
cercat la mort d'un ciutadà, llavores
la part objecte de l'intent, fa seva
una meitat del que aquell tingui ; l'altra
ingressa al Tresor públic ; i la vida
de l'ofensor, depèn de la clemència
del dux només, sens que cap veu l'en llevi.
En aqueix cas segons jo entenc, et trobes ;
car en tot el que hem vist, es manifesta
que, no indirectament, ans ben directa
has atemptat contra la pròpia vida
del demandat ; és d'aplicar la pena
que he fet palesa abans. Doncs agenolla't,
i demana-li al dux misericòrdia.

graciano

Prega et permeti que tu sol et pengis ;
no obstant, puix a l'Estat va ta fallida,
no et resta ni el que val qualsevol corda,
i a l'Estat li pertoca de penjar-te.

dux

Som de cors ben distints ; i perquè ho vegis,
et perdono la vida ans que ho demanis.
La meitat dels teus béns, és per Antonio ;
l'altra, toca a l'Estat que, per clemència,
es podrà reduir a una penyora.

pòrcia

En la part de l'Estat ; no en la d'Antonio.

shylok

No, no ; preneu-m'ho tot : preneu ma vida
i res no em perdoneu : preneu ma casa,
en pendre'm el puntal que la sustenta ;
i em preneu fins la vida, quan se'm prenen
els mitjans amb què compto per a viure.

pòrcia

Quina mercè li podeu fer, Antonio.

antonio

Si mon senyor i el tribunal volguessin
tornar-li sa meitat sense penyora,
jo m'acontento a rebre l'altra mitja
en usdefruit, fins que sa mort arribi,
i lliurar-la llavors al gentil home,
que va llevar-li últimament la filla :
dues coses dic més : que, per tal gràcia,
ell es faci cristià tot de seguida ;
i que davant del tribunal atorgui
donació de tots sos béns quan mori
a favor de sa filla i de Lorenzo.

dux

Ho farà, o altrament jo li retiro
el meu perdó pronunciat suara.

pòrcia

Què és el que dius, jueu? Te n'acontentes?

shylok

Só content.

pòrcia

 Escrivent, redacta l'acte.

shylok

Us prego em permeteu d'eixir a fora ;
em sento malament. Que em duguin l'acte
i el signaré.

dux

 Doncs, vés-te'n ; però signa'l.

graciano

Dos padrins et caldran per batejar-te ;
si el jutge hagués jo estat, dotze en tindries
per portar-te a la forca i no al baptisme.

(Ix Shylok)
dux

Favoriu-me dinant a casa meva.

pòrcia

Demano a vostra Gràcia que em perdoni :
aquesta nit cal que me'n vagi a Pàdua,
i, per tant, és precís que ara em retiri.

dux

Em dol que vostre pressa us ho impideixi.
Fes-li mercès a eix cavaller, Antonio,
car per molt t'ha obligat, a mon entendre.

(Ixen el Dux, les Magnífics i llurs seguicis)
bassanio

El meu amic i jo, senyor digníssim,
som avui deslliurats per vostra ciència,
de penes greus : feu-nos l'honor de pendre
tres mil ducats, els que al Jueu devíem,
i que han guanyat vostres treballs graciosos.

antonio

I encar serem vostres deutors per sempre,
obligats a estimar-vos i a servir-vos.

pòrcia

El satisfet és que pagat es troba ;
i jo en só satisfet de deslliurar-vos,
i ben pagat per mi mateix em sento :
mai fou mon esperit més mercenari.
Volgueu conèixe'm quan tornem a veure'ns :
us desitjo salut i em despedeixo.

bassanio

Jo, senyor meu, m'he d'esforçâ a pregar-vos
que accepteu un record, com un obsequi
i no com paga. Assegureu-me us prego
que no m'ho negareu, i perdoneu-me.

pòrcia

Puix que tant em pregueu, cal que em rendeixi.
(A Antonio )
Deu-me els guants i els duré per ésser vostres.
(A Bassanio )
Per mor de vós, em prenc eixa tumbaga.
No retireu la mà : res més vull pendre ;
i això vostra amistat no pot negar-m'ho.

bassanio

Eix anell, bon senyor? És poca cosa!
no volgueu que enrogeixi de donâ-us-el.

pòrcia

Doncs, no vull altra cosa : sols aqueixa,
i ara ja em sembla fins que en tinc caprici.

bassanio

L'apreci en què jo el tinc, no és pel que valgui ;
la tumbaga més rica de Venècia,
i un pregó faré es faci per trobar-la,
jo us la daré; no aquesta… perdoneu-me.

pòrcia

Veig que sou lliberal en les ofertes ;
fa un instant, senyor meu, que m'ensenyàveu
de captar ; i ja va semblant-me que ara
m'ensenyeu de respondre en els captaires.

bassanio

Bon senyor : eix anell ve de ma esposa ;
i en posar-me'l, va pendre'm vot solemne
de mai vendre'l, ni perdre'l, ni donar-lo.

pòrcia

Així s'excusen molts de fer obsequis.
Si no és que sigui folla vostra esposa,
i sap com m'he guanyat eixa tumbaga,
no podrà fer-vos un retret per sempre
d'haver-me-la donat. Tranquilitzeu-vos.

(Ixen Pòrcia i Nerissa)
antonio

Dóna-li la tumbaga, amic Bassanio :
que els seus serveis i el meu afecte guanyin
sobre el precepte de la teva esposa.

bassanio

Vés, Graciano : encalça'l i detura'l :
dón-li l'anell, i, si pot fer-ho, duu-te-l'en
a l'estatge d'Antonio. Vés ! De pressa !

(Ix Graciano)

Anem-nos-n'hi tu i jo tot de seguida,
i els dos plegats, en ser que trenqui l'alba,
volarem a Belmont. Anem, Antonio.

(Ixen)

ESCENA II

Venècia.—Un carrer

(Entren Pòrcia i Nerissa)

pòrcia

Cerca on viu el Jueu, mostra-li eix acte.
i que el signi. Marxem aquesta nit,
i un jorn ans que els marits serem a casa.
Benvingut serà eix acte per Lorenzo.


(Entra Graciano)
graciano

Bell senyor ; só content de podê-us heure.
Repensant-s'hi millô el senyor Bassanio
us tramet la tumbaga i vos suplica
dineu amb ell.

pòrcia

 Això no pot pas ésser :
el seu anell, ben agraït l'accepto,
i així esper li direu : també us demano
guieu mon escrivent fins on viu Shylok.

graciano
Així ho faré.
nerissa

 Senyor : unes paraules.
(A part, a Pòrcia)
L'anell veuré d'obtindre, que al meu home
vaig fer jurar que el guardaria sempre.

pòrcia

Segû el tindràs ; i ens juraran a dojo
que han obsequiat amb els anells a uns homes,
i els reptarem, jurant més que ells encara.
Vés, apressa't ! Ja saps on deus trobar-me.

nerissa

'Nem, bon senyor; m'indicareu la casa?

(Ixen)



Fi de l'acte quart