El vas transparent/L'eixut

L'eixut

Deu-nos aigua, Senyor!
Inundeu la blavor
d'aquest cel que la nostra paciència exaspera
amb els núvols que serven, dins llur fosca lletjor,
el tresor de la vida que la terra frenètica espera.

Aquest dia de sol, tan brillant, tan serè,
bell i tot, ens enuja.
Té un sol clam nostra fe:
—Deu-nos pluja, Senyor, deu-nos pluja!—

Amb quin àvid esguard escrutem cel endins
quan, insòlit, un núvol apunta!
Tots els ulls fan al cel una sola pregunta;
passa el núvol; el cel calla igual que una esfinx.

I, a la nit, quan de nou aixequem la mirada
—car la nostra esperança no es resigna a morir—
amb quin gest decebut contemplem relluir,
sobre el món, la impassible estelada!

¿És que encara no són ben punides
les culpes que frenen la Vostra Bondat?
Prou sabem, oh, Senyor!, que hem pecat;
que a les vostres mercès el cor nostre és ingrat;
que les vostres paraules han estat negligides
i hem anat per torcívoles rutes amb seny obstinat!

La ira vostra ens doblega com el ferro del martell
i per força us preguem, amb la testa acalada:
—Perdoneu-nos, Senyor!, i el flagell
detureu de la forta secada!

El plany nostre és inútil? ¿És que els justos són pocs
perquè sigui la nostra penitència menys dura?
Feu-ho, doncs, per la terra innocent i per tota innocent criatura:
per l'ovella manyaga que cerca pastura

i pel llop, que només troba rocs
a l'areny on ahir s'abeurava de l'aigua segura.

Compadiu-vos, Senyor, de la font que ha perdut la tonada
i de l'herba que mor als seus peus, dessecada;
compadiu-vos, encara, d'aquests tímids sembrats
que esdevenen groguencs, tot just nats.

Tota planta fretura per viure la regor que no ve;
les cisternes ressonen de buides; pous i mines s'eixuguen també.

Del pregon de la terra puja un clam colpidor:
—Deu-nos aigua, Senyor!—

Si ja el vostre poder heu mostrat a bastança
deu-nos ara, sol·lícit, la pluja, ablaniu, paternal, vostre cor;
que sadolli, amorosa, l'entranya de la terra que es mor;
que redreci dins nostre la caiguda esperança!

—Deu-nos pluja, Senyor! Que davalli sens mida
dels grans núvols que empeny la Mà vostra, eternal.
I que l'ànima nostra us exalci, agraïda,
per la Vostra incansable Pietat; per la Vida
que només ve de Dalt.