El vas transparent/Renovellança

Renovellança

Lentament, lentament, com una planta
que una llarga eixutesa decandia
i en regar-la de nou es reviscola
i obre a l'aire i al sol totes les fulles
amb un afany renovellat de vida,
així jo sento revenir (passada
la febre ardent que m'abaté tot d'una)
la força i la salut que ahir em falliren
i que ara vaig recuperant amb pausa.

Quan, de la nit ja desemperesides,
van, poc a poc, obrint-se mes parpelles,
el jorn naixent omple de sol ma cambra
—dies abans a penes l'advertia.

Del llit estant, veig el cel blau, darrera
dels finestrons oberts, i una bonança
sento que plana sobre el món. Els dies
de l'hivern són comptats. Qui sap si els arbres
ja treuen brots? Els ametllers, tal volta,
sobre els camps escarits, ja s'insinuen
amb llurs flors primerenques —hom diria
borrallons ressagats. Oh, quina joia
veure altre cop la gran reviscolança
—les prades verdejants, les flors que s'obren—
ara que els meus sentits es renovellen
i es deixonda el meu ésser, com al ritme
del bell deixondiment de la Natura!....

I, mentre així mon esperit divaga,
el lleure omplint d'aquestes lentes hores,
ha entrat l'esposa que, amatent, vigila
els meus dies malalts (ve cautelosa
per si encara dormís) i, amb un somriure:
—Acluca els ulls!— em diu, les mans ocultes
rera l'espatlla. Jo, intrigat, segueixo
el seu consell mentre ella se m'atansa,

sento un frec lleu sobre els narius i, alhora,
inesperadament, el meu olfacte
copsa un perfum subtil de violetes.

Per què l'encís n’esbullaré amb paraules?