Epístola a un amic
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 5
O dols y cordial amich!
Vostra epistola galana
Un Evangeli demana,
Y axi a cantarlo me aplic':
Dient que m'rich del mes rich,
Que ab ma seba y ab mon pa
Troba lo gust del Manna
Mon apetit, que a tot diu;
Y una cuxa de perdiu
De est modo menjar me fa.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 6
De vostra amorosa historia
Vos tinch una enveja honrada,
Que una bellesa extremada
Me ha ocupat la memoria:
No que m' don' pena ni gloria;
Perque com a pesar meu,
Dintre de la anima s' veu,
No m' perturba la raho,
Sino que alli en un raco
Se contenta ab so del seu.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 9
Y suposem tot primer,
Que jo so aquell catequista,
Que de humil Capi-Gorrista,
Pugi a Capella roquer:
Supremo Rey de un graner,
Duch de un Campanar molt fort,
Gran senescal de una sort,
Tetrarca de una Abadia,
Quirite de una promia,
Y Belerbey de un bon hort.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 10
En fi sia lo que so;
Jo fora un home perfet,
Si ma sort me haguera fet
Un gran princep o Baro:
Mea vingam a la raho:
Cuand lo Cel tal gracia m'fera,
Que es lo que ma sort tinguera
Mes que era en lo esencial,
Sino es, que mon propi mal,
Com ara no l' coneguera?
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 12
Axi fundo mon descans
En ma pobresa mateixa;
Y a ma sort no li fas queixa,
Ans be li beso las mans:
Los de prebendas mes grans
Solten la imaginacio
A la mejor presumpcio,
Que copia en son honros titol,
Que si ells son de Capitol,
Jo de paragrafo so.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 13
Ningu de eixos fariseus
Sobre cuatre mulas rua,
Cada ma sobre una cua,
Y sobre dos colls dos peu:
En las mes famosas Seus
Lo de major dignitat
Sobre una mula va honrat:
Puig jo n' tinch una també,
Y que es tan mula de be,
Com la mula del Abat.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 15
Dos dotsenas de gallinas,
Sots la proteccio de un gall
Tinch en lloch de papagall,
Y aucells de las Filipinas;
Ni desde las platjas Xinas
Gosos envio a cercar;
Que un ne tinch per registrar
A mants a la porta pican;
Y es tal que si li replican,
Una anca se n' sol portar.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 16
No m' poso lo blanch armi,
Cuand es rigoros lo fret,
Sobre lo brodat roquet
De Olanda ni Caliqui;
Que ab ma garnatxa de lli,
Y la Cota arrosegant,
Que vaig comprar al encant;
Y l' salpaser en la ma,
Dimoni al infern no hi ha,
Que m' gose venir devant.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 18
So de absoltas reportori,
Y home, sens dubte, han de ferme;
Que ab ellas mano lo terme,
Y tinch fama en purgatori:
Neta la deix com un bori,
A l' anima mes tacada,
Si ab mons Requiems la he fregada
Y volant pura a la gloria,
Alla te de mi memoria,
Y m' es continua advocada.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 35
Asco apar que li causam
Los pobres al titular,
Que deu pretendrer baixar
De algun germa extern de Adam:
Y es lo bo que si cabam
La terra mesclada ab fem
A una cana trobarem,
Tothom ser fill de sas obres,
Y tant los richs com los pobres,
Al altre mon nos veurem.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 45
No s' contenta l' mercader,
Sols ab un guany moderat;
Perque de tot lo guanyat
Paga delme a Llucifer:
Y tan lliberal sol ser,
Que pera comprar tapins
Dona cuatre cents florins,
Y pensa que satisfa
Ab aso, lo que roba,
Fent almoyna als Caputxins.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 51
Set o vuyt anys te la Nina,
Y encara que es tan minyona,
Ja sab molt be la xacona,
Y no sap be la doctrina:
Sa mare ja la encamina,
Y l's pasos li vol tallar,
So es, mostrant li de dansar,
Y ab grasolets y perfums
La caram, abans que l's costums,
Li comensa de illustrar.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 65
Cuant lo Evangeli cantaban
En la Jglesia antiguament,
Los nobles encontinent
La espasa desembaynaban:
Y ab aso significaban,
Que tenian aparell
De morir peleant per ell:
Mes ja aquella gallardia
Tota se n' va vuy en dia
En ser Gnerro o ser cadell.
| Versió sonora interpretada per Francesc Xavier Dengra i Grau (origen: Donants de veu) |
Decima 66
Y puix en aso que las,
Canto un Evangeli al poble,
No volria que algun noble
La espasa m' desembaynas:
Musa, acursa un poch lo pas,
No t' fasas tant a sentir;
Que tant dir, ve a contradir
Al ser de donsella honrada:
Acaba de una vegada,
Vejas si hi ha mes que dir.