Epodes (Wikisource tr.)

Epodes (Wikisource tr.)

logo Viquipèdia

Informació sobre el text

Aquest text és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar el Viquitexts expandint-lo i millorant la seva qualitat, o citant fonts amb el permís de l'autor. Altres dades: Només es mostra l'epode II,III, la X i la XIII

EPODE II

Versió original

Versió en català.

Beatus ille qui procul negotiis,       ut prisca gens mortalium, paterna rura bubus exercet suis       solutus omni faenore neque excitatur classico miles truci       neque horret iratum mare forumque vitat et superba civium       potentiorum limina. ergo aut adulta vitium propagine       altas maritat populos aut in reducta valle mugientium       prospectat errantis greges inutilisque falce ramos amputans       feliciores inserit aut pressa puris mella condit amphoris       aut tondet infirmas ovis. vel cum decorum mitibus pomis caput       Autumnus agris extulit, ut gaudet insitiva decerpens pira       certantem et uvam purpurae, qua muneretur te, Priape, et te, pater       Silvane, tutor finium. libet iacere modo sub antiqua ilice,       modo in tenaci gramine: labuntur altis interim ripis aquae,       queruntur in Silvis aves frondesque lymphis obstrepunt manantibus,       somnos quod invitet levis. at cum tonantis annus hibernus Iovis       imbris nivisque conparat, aut trudit acris hinc et hinc multa cane       apros in obstantis plagas aut amite levi rara tendit retia       turdis edacibus dolos pavidumque leporem et advenam laqueo gruem       iucunda captat praemia. quis non malarum quas amor curas habet       haec inter obliviscitur? quodsi pudica mulier in partem iuvet       domum atque dulcis liberos, Sabina qualis aut perusta Solibus       pernicis uxor Apuli, sacrum vetustis exstruat lignis focum       lassi Sub adventum viri claudensque textis cratibus laetum pecus       distenta siccet ubera et horna dulci vina promens dolio       dapes inemptas adparet: non me Lucrina iuverint conchylia       magisve rhombus aut scari, siquos Eois intonata fluctibus       hiems ad hoc vertat mare, non Afra avis descendat in ventrem meum,       non attagen Ionicus iucundior quam lecta de pinguissimis       oliva ramis arborum aut herba lapathi prata amantis et gravi       malvae salubres corpori vel agna festis caesa Terminalibus       vel haedus ereptus lupo. has inter epulas ut iuvat pastas ovis       videre properantis domum, videre fessos vomerem inversum boves       collo trahentis languido positosque vernas, ditis examen domus,       circum renidentis Laris. haec ubi locutus faenerator Alfius,       iam iam futurus rusticus, omnem redegit idibus pecuniam,       quaerit kalendis ponere

Feliç aquell que lluny dels negocis, cultiva les heretats amb els seus bous, com els antics humans feien, lliurat de tot deute, i ni és despertat com soldat per la corneta, ni tremola per la mar irada, evita el foro i les superbes vil.les dels poderosos ciutadans. Llavors o bé empelta pollancres amb els antics ceps de les vinyes, o bé esguarda les vaques errants a la llunyana vall mentre va esporgant les supèrflues branques amb la falç. O guarda l'espesa mel en àmfores pures, o xolla les indefenses ovelles; o, quan la tardor aixeca el cap amb els dolços fruits de l'hort, gaudeix collint les empeltades peres i el raïm cobert de púrpura, per obsequiar-te a tu, PrÍap, i a tu pare Silvà, protector de les fites. Ara gaudeix jeient sota l'antiga alzina ara entre la ferma herba mentre les aigües llisquen entre les altes ribes, els ocells piulen queixosos en els boscos i el soroll del fullatge ressona en les aigües tot això convida a somnis lleugers. I quan l'hivern de Júpiter Tonant envia pluges i neus, o empeny per tot arreu amb l'ajuda dels gossos els senglars cap als paranys preparats o desplega imperceptibles xarxes amb fràgils bastons trampes per a tords salvatges i captura amb llaç la temorenca llebre i la fugissera grua com agradables trofeus qui no oblidaria totes les penalitats que tingui d’amor en aquest indret? Però si la virtuosa muller ajuda en la cura de la llar, i dels dolços fills com una Sabina o com la dona abrasada pel sol del lleuger Apuli encèn el sagrat foc amb velles soques en el moment de l’arribada del seu fatigat espòs i del xiroi ramat tancat en les cledes muny les farcides mamelles i treu el dolç vi novell de la tenalla mostra menges no comprades: No em complaurien les ostres de Lucrina ni el rèmol ni l’escaro si aquells l’hivern els hagués dipositat en aquesta mar agitada pels vents de llevant, Ni la gallina africana que baixi al meu estòmac ni el jònic francolí m’agradaran més que el fruit recollit de les farcidíssimes branques de les oliveres o que l’agriella, amiga dels prats o que les malves, saludables pel cos del malalt o bé la cordera sacrificada en les festes terminals o bé el cabrit arrabassat al llop. Quin goig que fa veure les ovelles que han pasturat tornant a casa , veure els fatigats bous que arrosseguen les arreus sobre el lànguid coll i veure els esclaus, una munió quan la casa és rica, posats al redòs de la resplendent Llar. Tot això va dir l’usurer Alfi, a corre cuita es farà pagès, recollí tots els diners als idus, deleix de prestar-los a les kalendes

EPODE III

Versió original

Versió en català.

Parentis olim siquis inpia manu       senile guttur fregerit, edit cicutis alium nocentius.       o dura messorum ilia. quid hoc veneni saevit in praecordiis?       num viperinus his cruor incoctus herbis me fefellit? an malas       Canidia tractavit dapes? ut Argonautas praeter omnis candidum       Medea mirata est ducem, ignota tauris inligaturum iuga       perunxit hoc Iasonem, hoc delibutis ulta donis paelicem       serpente fugit alite. nec tantus umquam Siderum insedit vapor       siticulosae Apuliae nec munus umeris efficacis Herculis      inarsit aestuosius. at siquid umquam tale concupiveris,      iocose Maecenas, precor, manum puella savio opponat tuo,    extrema et in sponda cubet.

Si algú alguna vegada, amb mà cruel, tallés la vella gola del seu pare, que el castiguin fent-li menjar alls, més verinosos que la cicuta. Que en són de durs els ventres dels segadors! Quin verí és aquest que m’abrassa les entranyes? És que potser m’han posat sang d’escurçó mesclada amb la infusió d’herbes? O bé Canídia ha furgat en aquests malsanes menges? Quan Medea, d’entre tots els altres argonautes, es fixà en el bell general, va untar Jasó amb all per a què lligués el jou desconegut als braus, ella va venjar-se de la concubina untant els regals amb all  i fugint amb una serp alada. Ni mai tanta cremor caigué dels astres sobre l’assedegada Apúlia. Ni el regal va cremar tan eficaçment damunt les espatlles d’Hèrcules. Si alguna vegada en mengessis, joiós Mecenes,demano,que l’estimada interposi la mà al teu bes i jegui a l’extrem del llit.

EPODE X

Versió original

Versió en català.

Mala soluta navis exit alite       ferens olentem Mevium. ut horridis utrumque verberes latus,       Auster, memento fluctibus; niger rudentis Eurus inverso mari       fractosque remos differat; insurgat Aquilo, quantus altis montibus       frangit trementis ilics; nec sidus atra nocte amicum adpareat,       qua tristis Orion cadit; quietiore nec feratur aequore       quam Graia victorum manus, cum Pallas usto vertit iram ab Ilio       in inpiam Aiacis ratem. o quantus instat navitis sudor tuis       tibique pallor luteus et illa non virilis heiulatio       preces et aversum ad Iovem, Ionius udo cum remugiens sinus       Noto carinam ruperit opima quodsi praeda curvo litore       porrecta mergos iuverit, libidinosus immolabitur caper       et agna Tempestatibus.

La nau salpa amb mal averany Emportant-se el pudent Moevi. Recorda, vent de migjorn, assotar com xurriaques un i altre costat de la nau amb esgarrifoses ones. I que el negre xaloc escampi els esberlats rems enmig de la mar giravoltada. I que la tramuntana s’alci amb la mateixa força com destrueix les tremoloses alzines en els cims de les muntanyes. Que no aparegui el favorable estel en la negra nit, Que es mostri en la nit el nefast Orió. I no pugui navegar en un mar més tranquil que el de l’exércit grec dels vencedors. Quam Palas va abocar la seva ira per l’incendi de Troia contra la impiua nau d’Aiaci. Oh, quantes penalitats persegueixen la teva nau i a tu, pàl.lid de por. I el gemec inadequat a un home i les súpliques no commouran Júpiter. El mar jònic trencarà la quilla a causa del plujós migjorn. I per a que les despulles escampades siguin abundoses al llarg de la costa, que serviran d’aliment als cabussots, un luxuriós mascle cabró serà sacrificat per mi i uns anyells al déu de les Tempestes

EPODE XIII

Versió original

Versió en català.

Horrida tempestas caelum contraxit et imbres       nivesque deducunt Iovem; nunc mare, nunc siluae Threicio Aquilone sonant. rapiamus, amici,       Occasionem de die dumque virent genua et decet, obducta solvatur fronte senectus.       tu vina Torquato move consule pressa meo. cetera mitte loqui: deus haec fortasse benigna       reducet in sedem vice. nunc et Achaemenio perfundi nardo iuvat et fide Cyllenea       levare diris pectora Sollicitudinibus, nobilis ut grandi cecinit Centaurus alumno:       'invicte, mortalis dea nate puer Thetide, te manet Assaraci tellus, quam frigida parvi       findunt Scamandri flumina lubricus et Simois, unde tibi reditum certo Subtemine Parcae       rupere, nec mater domum caerula te revehet. illic omne malum vino cantuque levato, deformis aegrimoniae dulcibus adloquiis.'

Una horrible tempesta ha desplomat el cel, i les pluges i les neus davallen el mateix Júpiter; ara el mar, ara els boscos resonen amb la tramuntana. Aprofitem, amics, l'ocasió i mentre els genolls siguin ferms i l'edat ho permeti, cal foragitar la vellesa de l'arrugat front. Treu el vi premsat en temps del meu cònsol Torquat. no parlis de res més: déu si més no tornarà amb favorable canvi aquests coses al seu lloc. Convé ara ungir-se amb nard pèrsic i alleugerir el pit de les cruels molèsties amb cilenes lires, com el noble Centaure va profetitzar al seu gran deixeble: 'Invicte, nen mortal de la deessa Tetis, t'espera Troia, la qual divideixen les fredes corrents el petit Escamandre i el lliscant Simois, d'on les Parques et tallaran la retirada amb sa precisa tela ni ta mare blava podrà retornar-te a casa. allí alleugereix tots els mals de la lletja tristesa amb vi i cançons i dolces converses.