Horacianes/Als joves
Fills d'una rassa dreturera y forta
qu'unía'l seny ab l'ímpetu,
no reneguèu de vostra sanch... ¡Oprobi
pel fill qui n'es apòstata!
Per honra té esser bort. Son cor espuri
sols posa arrels paràssites:
no té l'arrel que del terrer dels avis
ne beu sava llegítima.
Per ell es patria una buydor coberta
d'algun mantell de púrpura,
un tros de mapa, una abstracció volàtil,
un mot de la retòrica...
Enfòra ¡oh joves! d'aqueix centre exòtich
ahont la lluyta bàrbara,
jugant la vida y mort d'homes y besties,
se'n fa festa sacrílega.
Ab tuf de sanch, carnatge y vil cridoria
la multitut embriàgashi
tumultuosa, contagiantse ab febres
de decadencia pútrida...
Enfòra, enfòra del variat prosceni
la mímica faràndula
que sols ja furga pels femers, cercanthi
la riallada estúpida.
Llavis y orelles que va ungir l'aroma
de les cansons indígenes,
no us profanèu ab cansoneig imbècil,
rebuig de lletra y música!
Fills d'una gent tan curta de paraules
com era de fets pròdiga,
no us encantèu ab les buydors lluentes
d'una eloqüencia frívola.
Es la bambolla de savó que, inflantse
al buf d'un nin, esplèndida,
s'irisa al punt, mes al instant no forma
ni sols gotes efímeres.
¡Alluny d'aquí l'inanitat rotunda
d'estrofes y de clàusules,
la colorayna, l'oripell, pomposos
tresors de la miseria!
Mes ¡ah! fugint d'inveterats contagis,
no entrèu plagues novíssimes
¡oh joves! qu'ara meditau cor-presos
quimeres hiperbòries.
¡Alluny, alluny aquexa boyra eterna,
mortalla tenebrívola
que nostre sol rebutja! No us imposi
l'Esfinx sempre enigmàtica
que posa obscur lo clar, y per profondes
vol vendre coses tèrboles...
Jovent, aquexa copa d'art vessànich
y sutils filtres, llànsala,
que't brinda l'opi del Nirvana búdich
ò'l vi de les Eumènides.
Elles, crinades de serpents, ompliren
de llur verí tal pàtera:
qui en beu, un cap d'Orestes a les Furies
ha consagrat per víctima!
¡Alluny també deliqüescent cosmètich,
untor de formes flàcides
del art caduch! ¡Alluny ximplesa insulsa
fingint candors ingènues! ...
L'art veritable es sà, gallart y noble,
tal com Apol-lo ab cítara
y ab sageta potent. Té la bellesa,
la joventut de l'ànima,
la claretat, l'ardida forsa, l'hàbil
maneig de fibra armònica,
y l'arch terrible del bon dret qui mata
la serp del fanch malèfica.
Tal vos somriga l'ideal ¡oh joves!
unint el seny ab l'ímpetu,
y ab gran serenitat, qu'es la divisa
de la potencia màxima.
Ah!'ls forts venen de forts. Alsàu l'emblema
de l'avior llegítima,
que cada poble sols ateny son astre
seguint per la sev'òrbita.
Siàu qui sou; mes no atiant vells odis
de rassa, ni ab enfàtiques
declamacions lloant tot lo qu'es vostre,
fins les matexes úlceres...
Siàu qui sou; mes no us tanqueu, ombrívols,
dins una llar històrica
sens horitzons. Volàu sobre les terres
enfòra, amunt, com l'àguila!
Ella ama'l niu de les maternes roques,
però ab gran vol arràncashi
y, travessant mil horitzons, domina
espays de llum esplèndida.
Per planes, mars, abismes y montanyes,
ab vista potentíssima,
tantost afina desitjada presa,
impetuosa llànsashi
de la regió del llamp. Mes no trasmuda
d'essencia l'au indòmita.
Ans be, de tot lo que trescant aferra,
gustantne fibres íntimes
se'n assimila la potencia, y torna
cap a son niu més àguila.