Horacianes/Als joves

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca






XII



ALS JOVES





Fills d'una rassa dreturera y forta
 qu'unía'l seny ab l'ímpetu,
no reneguèu de vostra sanch... ¡Oprobi
 pel fill qui n'es apòstata!
Per honra té esser bort. Son cor espuri
 sols posa arrels paràssites:
no té l'arrel que del terrer dels avis
 ne beu sava llegítima.
Per ell es patria una buydor coberta
 d'algun mantell de púrpura,

un tros de mapa, una abstracció volàtil,
 un mot de la retòrica...


Enfòra ¡oh joves! d'aqueix centre exòtich
 ahont la lluyta bàrbara,
jugant la vida y mort d'homes y besties,
 se'n fa festa sacrílega.
Ab tuf de sanch, carnatge y vil cridoria
 la multitut embriàgashi
tumultuosa, contagiantse ab febres
 de decadencia pútrida...
Enfòra, enfòra del variat prosceni
 la mímica faràndula
que sols ja furga pels femers, cercanthi
 la riallada estúpida.
Llavis y orelles que va ungir l'aroma
 de les cansons indígenes,
no us profanèu ab cansoneig imbècil,
 rebuig de lletra y música!



Fills d'una gent tan curta de paraules
 com era de fets pròdiga,
no us encantèu ab les buydors lluentes
 d'una eloqüencia frívola.
Es la bambolla de savó que, inflantse
 al buf d'un nin, esplèndida,
s'irisa al punt, mes al instant no forma
 ni sols gotes efímeres.
¡Alluny d'aquí l'inanitat rotunda
 d'estrofes y de clàusules,
la colorayna, l'oripell, pomposos
 tresors de la miseria!


Mes ¡ah! fugint d'inveterats contagis,
 no entrèu plagues novíssimes
¡oh joves! qu'ara meditau cor-presos
 quimeres hiperbòries.
¡Alluny, alluny aquexa boyra eterna,
 mortalla tenebrívola

que nostre sol rebutja! No us imposi
 l'Esfinx sempre enigmàtica
que posa obscur lo clar, y per profondes
 vol vendre coses tèrboles...
Jovent, aquexa copa d'art vessànich
 y sutils filtres, llànsala,
que't brinda l'opi del Nirvana búdich
 ò'l vi de les Eumènides.
Elles, crinades de serpents, ompliren
 de llur verí tal pàtera:
qui en beu, un cap d'Orestes a les Furies
 ha consagrat per víctima!
¡Alluny també deliqüescent cosmètich,
 untor de formes flàcides
del art caduch! ¡Alluny ximplesa insulsa
 fingint candors ingènues! ...


L'art veritable es sà, gallart y noble,
 tal com Apol-lo ab cítara

y ab sageta potent. Té la bellesa,
 la joventut de l'ànima,
la claretat, l'ardida forsa, l'hàbil
 maneig de fibra armònica,
y l'arch terrible del bon dret qui mata
 la serp del fanch malèfica.


Tal vos somriga l'ideal ¡oh joves!
 unint el seny ab l'ímpetu,
y ab gran serenitat, qu'es la divisa
 de la potencia màxima.
Ah!'ls forts venen de forts. Alsàu l'emblema
 de l'avior llegítima,
que cada poble sols ateny son astre
 seguint per la sev'òrbita.
Siàu qui sou; mes no atiant vells odis
 de rassa, ni ab enfàtiques
declamacions lloant tot lo qu'es vostre,
 fins les matexes úlceres...



Siàu qui sou; mes no us tanqueu, ombrívols,
 dins una llar històrica
sens horitzons. Volàu sobre les terres
 enfòra, amunt, com l'àguila!
Ella ama'l niu de les maternes roques,
 però ab gran vol arràncashi
y, travessant mil horitzons, domina
 espays de llum esplèndida.
Per planes, mars, abismes y montanyes,
 ab vista potentíssima,
tantost afina desitjada presa,
 impetuosa llànsashi
de la regió del llamp. Mes no trasmuda
 d'essencia l'au indòmita.
Ans be, de tot lo que trescant aferra,
 gustantne fibres íntimes
se'n assimila la potencia, y torna
 cap a son niu més àguila.