Horacianes/Amistat

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca






XI



AMISTAT





 Fraternitat de l'ànima
millor que la de sanch uneix les vides:
 es harmonía ingènita
més forta en voluntat, com rès l'imposa.

 D'amor té noble l'índole;
però sens febre del sentit ni lluytes,
 sense torments ni llàgrimes
de gelosía ò borrascós desfici...

 En calma sereníssima
escalfa'ls escullits que s'hi agombolan,
 com a l'ardor benèfica
de la volguda llar hont riu la flama.

 Es foch sagrat. Donàrenli
altar solemne les virtuts, y dura
 nodrit de rames íntimes
que, com més velles son, més be'l renovan.

 ¿Què hi fa si's tornan àrides,
amich, les ilusions que compartírem?
 Fentse recorts, més propies
son per nodrir el foch, com rama seca.

 Com una Vestal càndida,
nostra amistat sa flama n'alimenti,
 y gravi ab mà fermíssima
nostres dos noms units, al peu de l'ara.